Tarragona és l'única ciutat Patrimoni de la Humanitat de Catalunya
L’objectiu d’aquesta ruta romana és donar a conèixer la història de Tarragona mitjançant els principals monuments conservats d’aquella època, moment d’esplendor màxima de la ciutat, que va aconseguir el 30 de novembre de l’any 2000 la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO pel conjunt arqueològic romà de Tàrraco.
Des dels seus inicis la Mediterrània ha marcat el destí de Tarragona.
L’any 218 a.C., en el marc de les guerres púniques, Cneu Corneli Escipió va desembarcar a la nostra costa i va establir un campament militar que acabaria esdevenint amb el temps la principal base de l’Imperi Romà a Hispània. Des de Tarragona es conquerí la Península Ibèrica al llarg dels següents 200 anys i la civilització llatina es va estendre per tota Hispània... Comença la història de Tàrraco.
Tàrraco va quedar articulada des del seu inici en dues àrees: la militar, a la part alta, i la civil i residencial, a la part baixa. En el segle II a.C. s’estructurà també la ciutat, amb la construcció de la muralla i la definició de la xarxa de carrers. La seva importància anà creixent al llarg dels segles II i I a.C. amb l’arribada de nous pobladors.
Va rebre el títol de colònia de mans del propi Juli Cèsar probablement l’any 45 a.C., amb el nom de Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tàrraco. Els anys 27 a 25 a.C. l’emperador August va residir-hi dirigint les lluites contra càntabres i àsturs i governant l’Imperi –per primera vegada- des de fora de la pròpia Roma.
En els segles I i II d.C. Tàrraco, com a capital de la província Hispania Citerior –la més gran de l’Imperi, que comprenia més de mitja Península Ibèrica-, assolí una gran importància i la màxima expansió urbana. La ciutat s’omplí de monuments: el fòrum fou ampliat, es construïren termes públiques i l’amfiteatre, i en l’acròpoli s’edificaren el grandiós complex arquitectònic del fòrum provincial i el circ. També es construí el famós temple d’August, de què parla Tàcit.
La importància de Tàrraco perviu en els monuments que la història ens ha deixat. No us perdeu l’apassionant llegat de l’època.
