català Español English

Experiències

Limonium us permet conèixer el Parc Eco-històric del Pont del Diable, un cop al mes, sota la llum de la lluna plena.

El personatge

Al Tarragona Experience parlem amb Ricard Marrugat, president de Castellers de Sant Pere i Sant Pau, sobre el món casteller i els seus valors.

Bimil·lenari d'August

Domus Apicius imparteix cada dilluns (fins l'1 de setembre) el taller 'A la cuina d’Apici' a l'Antic Ajuntament de Tarragona.

Limonium organitza, un cop al mes, visites nocturnes al Pont del Diable coincidint amb les nits de lluna plena

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

A les deu en punt, la nit és fosca, freda, muda. Només la delicada i persistent simfonia del gran nombre d’insectes, petits mamífers i ocells que habiten la zona ens recorden que, tot i l’absència de llum, el bosc és ple de vida.

Un cop al mes, i coincidint amb l’arribada de la lluna plena, nens i adults poden gaudir del Parc Eco-històric del Pont del Diable en una experiència única gràcies a l’activitat ‘Nits de lluna plena’ organitzada per l’empresa Limonium. L’absència de llum obliga així els visitants a fer un salt en el temps per poder imaginar allò que els seus ulls amb prou feines poden veure.

Un cop allí, els amfitrions d’aquesta visita nocturna, l’Agustí Buisán i en Sebastiano Alba, ens esperen a la porta d’entrada per a una petita introducció. La visita, d’una hora i mitja aproximada de durada, es divideix en 3 parts: els jardins romàntics, el bosc i, com no, el Pont del Diable.

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Els jardins romàntics foren obra, fa més de 100 anys, dels germans Puig i Valls, especialment d’en Rafael, enginyer forestal i defensor del medi natural. La clau del projecte fou, sens dubte, la capacitat d’adaptar el concepte britànic a la geografia i climatologia mediterrànies, ja que la falta d’aigua i la inexistència d’algunes espècies va requerir d’un exercici magistral d’imaginació i sostenibilitat. Malauradament però, la saviesa amb la qual es va erigir el projecte original fou enfosquida pel descuit, cosa que va portar aquests magnífics jardins romàntics a l’oblit. Per sort, els anys i el canvi de mentalitat, n’han permès la seva recuperació, duta a terme per la Societat d’Actuacions Ambientals Limonium. Els seus responsables han cregut necessari recuperar el projecte original mitjançant la mera neteja i conservació, i val a dir que han realitzat una feina excel·lent. Els parterres creen camins plens de sorpreses, com la d’un cargol construït mitjançant un laberint d’arbustos, al mig del qual hi trobem grèvols, gairebé inexistents prop de la costa.

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Abandonem els jardins i ens dirigim a la zona del bosc. Per fer-ho, travessem una avinguda delimitada per xiprers, un dels arbres més carregats de simbolisme. Ja endinsats a la natura, l’Agustí ens parla del segon gran pilar del Parc Eco-històric: la bio-diversitat. Llentiscles, arçots, romaní, farigola,… tot és ple de plantes i arbusts que han adaptat les seves fulles a un disseny molt més prim i menut, amb la intenció de perdre la menor quantitat d’aigua possible en climes tan càlids com el mediterrani. Gràcies a unes fotografies i a una aplicació mòbil, l’Agustí ens parla ara dels petits mamífers i aus que habiten el bosc. Mussols, enganyapastors i mustèlids són els actors principals de les nits del Parc Eco-històric.

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Finalment, i seguint el pas original de l’aigua emprat pels romans, arribem a l’extrem nord de l’Aqüeducte de les Ferreres: el Pont del Diable. Aquesta construcció de més de 217m de llargada i 27 d’alçada, fou una de les obres més importants que l’emperador August va ordenar construir a l’antiga capital de l’Hispània Citerior. De fet, es tracta del primer aqüeducte a Espanya en incorporar arcades superposades. Per fi, i després de romandre amagada durant més d’una hora per la vergonya d’unes visites ben inesperades, la lluna plena es deixa veure sobre nosaltres. La seva lluentor i els seus tons marfil esquitxen, com ho feu l’aigua 2.000 anys enrere, cadascuna de les pedres d’aquesta magnífica construcció.

És estrany com l’absència de llum ha revelat els secrets més importants d’un parc carregat d’història. Una història que se’ns presenta com una dolça melodia. Una melodia que, gràcies a la gran quantitat d’insectes, petits mamífers i ocells, es converteix cada nit, sota l’atenta mirada de la lluna, en una deliciosa simfonia.

NITS AL PdD_Catala_setembre

LIMONIUM
Responsables: Eduardo Soler i Sebastiano Alba
Facebook: https://www.facebook.com/pages/Pont-del-Diable-Tarragona
Twitter: @pontdiabletgn
Instagram: @pontdiabletgn
Telèfons: +34 977 342 069 / +34 655 603 021
Correu electrònic: visites@pontdeldiabletarragona.com
Preu de l’activitat: 10€/adult ; 5€/fins a 12 anys.

Altres activitats:

unnamed

VIU EL PONT DEL DIABLE_FAMILIA
Més informació:Viu en família

Text: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)
Fotografies: Pere Toda

Electrokars ofereix visites turístiques a l’entorn de Tarragona en cotxes elèctrics.

© Electrokars

A Tarragona s’organitzen visites guiades a peu, en bicicleta (normals i elèctriques), en Segway, en el trenet turístic i, ara també, en cotxes elèctrics! L’empresa Electrokars, de Txema Prats i Raquel Conesa, ha fet una aposta decidida per incrementar l’oferta turística ecològica i des de fa uns mesos ofereix visites (en col·laboració amb les guies d’Arrel) a bord d’uns cotxes elèctrics minúsculs que són de ben portar i conduir. Ho hem provat i l’experiència és molt recomanable.

En primer lloc, cal deixar clar que la persona interessada en aquest servei pot contractar el lloguer del cotxe elèctric juntament amb la visita guiada o, també, anar per lliure amb l’única ajuda del GPS Toursmaster que integra continguts turístics i descripcions de les diferents rutes en català, castellà, euskera, anglès, francès, rus i alemany. I dic diferents rutes perquè Electrokars ofereix ‘tours’ per dins de la ciutat, però també per fora, a l’entorn del Pont del Diable, de la platja de Tamarit o de l’entorn natural del riu Gaià.

 © Electrokars

De fet, una de les principals característiques de la flota de vehicles elèctrics Toy, de la casa Comarth, és la versatilitat i adaptabilitat al terreny pel qual circulen. A diferència d’un cotxe normal, aquests models tenen dos pedals en comptes de tres, un per a accelerar i un altre per a frenar, mentre que l’arrencada i la marxa enrere es fa a través d’un interruptor al costat del volant. La velocitat està limitada a 50km/h, el combustible és cent per cent elèctric i l’automòbil té autonomia per a recórrer uns 50 quilòmetres. Per la resta, poques diferències més. Tot i que aquests cotxes tenen portes, a l’estiu es poden treure per a gaudir més del paisatge i no patir tanta calor. I la veritat és que s’agraeix.

© Electrokars

Per a portar-lo només es precisa tenir el carnet de conduir en regla. Res més. I un cop a dalt, t’adones que no té cap complicació. La nostra ruta va començar al capdamunt del carrer Nou del Patriarca, a tocar de la Catedral, on té la seu Electrokars. Després d’agafar confiança recorrent els carrers de la Part Alta –és molt fàcil conduir-lo!– vam sortir per la Rambla Vella en direcció a la Via Augusta. La peculiaritat del model fa que constantment siguis objectiu dels caçadors furtius de fotografies, i no t’ha d’estranyar que acabis penjat en una imatge a Instagram. A continuació vam baixar fins a les platges i vam tornar circulant en paral·lel al passeig marítim fins arribar a l’alçada de l’edifici de l’Autoritat Portuària, on vam trencar a l’esquerra per arribar fins al Far de la Banya. El fet que aquests vehicles tinguin la velocitat limitada fan que gaudeixis més de l’experiència de conduir-los i del paisatge. Novament en ruta vam desfer el camí que condueix al Far de la Banya per a entrar al Serrallo, i la tornada va ser per Manuel de Falla, Pere Martell i Rambla Nova abans de retornar a la Part Alta pel Passeig i Portal de Sant Antoni.

© Electrokars

Els preus dels ‘tours’ amb audioguies, que especifiquem més avall, varien en funció de la distància i del temps, i van des dels 20€ (el cotxe) per fer la visita urbana dins de la ciutat, prevista en una hora i mitja; fins als 80€ (per cotxe) si vols descobrir l’entorn del riu Gaià. Pel que fa als lloguers, els preus varien dels 8€ (una hora), de dilluns a divendres, als 42€ durant 10h. El preu inclou una assegurança a tot risc i l’aparcament gratuït a les zones blaves, verdes i vermelles.

Electrokars Tarragona Tours
Responsables: Txema Prats i Raquel Conesa
Web: http://www.electrokars.com
Telèfons: +34 977 233 759 / +34 672 00 72 27
Correu: info@electrokars.com
Adreça: Carrer Nou del Patriarca, 5

Tarifes © Electrokars

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)

La cuina de Tàrraco, al descobert. Cada dilluns assaboreix els secrets de la gastronomia romana

© Benito Báguena

La sal condimentada amb herbes era un dels ingredients emprats a la cuina romana. S’utilitzava com a un potenciador de sabors, però també com ingredient clau en els processos de conservació de determinats aliments. El recorregut per la cuina romana, que habitualment era molt senzilla, ens arriba cada dilluns, fins l’ 1 de setembre al pati de l’Antic Ajuntament de Tarragona, amb l’activitat ‘A la cuina d’Apici’, una mena de taller de cuina que imparteixen els Domus Apicius, un grup de recreació històrica tarragoní que ha adoptat el seu nom com a homenatge al gastrònom romà Apicius, coetani de Cèsar August i Tiberi.

La descoberta de la gastronomia romana ens permet, en bona part, refermar els valors d’una cuina que es basava en tres elements bàsics: el blat, l’oli i el vi, com explica Magí Seritjol, director del festival Tàrraco Viva i de les activitats de Tarragona, Història Viva. Els ingredients de la denominada tríada mediterrània són també, en l’actualitat, un dels pilars de la nostra gastronomia. Encara que se n’hi han incorporat d’altres, al llarg dels segles, com la tomaca, la patata, la xocolata, el pebrot o les fruites exòtiques, fruit de la influència d’altres cultures i continents.

Ara bé, si tornem enrere, fa més de dos mil anys, els romans van establir un sistema que els garantís la producció de la tríada. Per això, cada vil·la romana havia de produir cereal, a més a més d’oli i vi per a abastir als residents a la vil·la, mentre que els excedents eren comercialitzats. A l’imperi romà, la Tarraconensis va excel·lir en la producció de vins, com relatava en la seva obra el científic i naturalista romà Plini el Vell. Per això, des del Port de Tàrraco salpaven vaixells carregats amb àmfores del vi que s’elaborava aquí.

El catedràtic de la URV Albert Mas, així ho recordava a l’hora que advertia: “ara no ens agradarien gens, els vins romans! Per què? Doncs en primer lloc perquè els vins romans pràcticament no havien fermentat i això provocava que el vi es malmetés molt aviat i també perquè ara disposem de més eines per a rectificar i modificar els vins”. Mas explica que els romans recorrien a un professional que s’encarregava d’especiar o fins i tot endolcir, amb mel, els vins que eren servits a les tavernes. Així, el sabor era molt més agradable per al paladar.

Fet l’advertiment, Albert Mas que imparteix classes a la Facultat d’Enologia de Tarragona, afegeix l’estreta vinculació del consum del vi amb la societat romana, i és que més enllà de les bacanals o el plaer en la ingesta, el vi era consumit a diari i des que eren ben petits donat que es barrejava amb l’aigua, per garantir l’eliminació dels bacteris de l’aigua.

© Benito Báguena

Benito Báguena és també un expert del vi romà i recorda que els vins elaborats a la Tarraconensis eren molt similars als confegits a Roma, precisament per això van gaudir de prestigi a l’Imperi malgrat que adverteix “eren bons per al gust de l’època”.

Báguena també elabora vins seguint els tractats dels agrònoms romans Columella, Paladio, Varron o Plini, encara que matitza que són vins “per a utilitzar-los a les conferències que impartim sobre el vi al món romà”. Si els voleu tastar, Báguena és col·laborador del festival Tàrraco Viva, així que estigueu atents a la propera programació del 2015.

ACTIVITAT ‘A LA CUINA D’APICI’
Lloc: Antic Ajuntament (carrer Major, 39)
Dies: Dilluns 4, 11, 18 i 25 d’agost / Dilluns 1 de setembre
Hora: 19h
Preu: 7€
Idiomes: Català, castellà, anglès i francès

Text: Gemma Casale (@casalesi a Twitter)

El París dels mandarins

Ruta Pin i Soler

Agrada als francesos divulgar la seva literatura i la seva civilització. I fan bé. Les lliçons més interessants del curs d’estiu a què vaig assistir fa uns vint-i-cinc anys a l’Alliance Française de París van ser les que relacionaven el paisatge de la ciutat amb els escriptors. Les impartia, just a l’hora de dinar, un professor despentinat i barbut que parlava assegut al respatller d’un banc de la primera fila de l’aula i que, des del primer dia, ens va invitar que mengéssim tranquil·lament l’entrepà mentre ell ens llegia fragments de les novel·les de Patrick Modiano sobre garatges obscurs, i ens situava, sobre un plànol precari – a l’època, res de power-point!-, els cafès de Saint Germain-des-Prés on s’instal·laven a escriure Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Uns anys més tard, l’escriptor Adam Gopnik ens recordava, a “A Tale of Two Cafes”, que va ser el cafè Les Deux Magots, decorat amb les escultures de dos mandarins, i no pas el Café de Flore, el que va acollir les tertúlies dels filòsofs parisencs dels anys quaranta i cinquanta.

Tanco el parèntesi -potser poc oportú-, i torno al tema de l’experiència de les rutes literàries que vaig conèixer en aquelles classes tan informals que eren, al mateix temps, tan instructives. L’aproximació a la ciutat a través de la paraula de l’escriptor admirat dóna al visitant una particular vivència del paisatge que l’acull, sense estereotips, nodrida pels punts de vista de qui sap transmetre les emocions amb les eines de la literatura.

Fa molt pocs dies, l’associació “Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català” ha posat al nostre abast l’aplicació “Mapa Literari Català” que permet descarregar al mòbil o a la tauleta unes rutes literàries molt atractives. Aquesta “App” serà de gran ajuda per al turista que vulgui endinsar-se en els pobles, ciutats i paratges naturals dels Països Catalans de la mà dels nostres millors poetes, dramaturgs, novel·listes i assagistes.

Pel que fa a la implantació de les noves tecnologies al turisme, la Generalitat de Catalunya hi està a sobre, i l’adaptació dels establiments de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya a l’ús avançat de les noves tecnologies és una de les finalitats del Decret 66/2014, de 13 de maig, de regulació dels Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya, d’acord amb el Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016.

L’AppMapa Literari Català” és doncs molt oportuna, i ens era molt necessària. Esperem que la trentena de rutes que ofereix a l’actualitat es pugui ampliar i que la visita dels racons de la ciutat de Tarragona es pugui fer ben aviat amb l’ajuda dels escriptors que l’han estimat. La literatura catalana pot ser, també, una bona guia per al turista. Amb paraules de l’escriptor Adam Gopnik, abans citat, “No som captius de les nostres llengües, sinó ciutadans dels nostres idiomes“.

Text: Isabel Baixeras Delclòs, advocada.

Ebike Tours i Itinere ofereixen una ruta guiada en bicicleta elèctrica per a conèixer la història de Tarragona d’una manera divertida

Dani Vidal d'Ebiketours i Xavi Mejuto, d'Itinere Tarragona

La unió fa la força. L’empresa de lloguer (i venda) de bicicletes EbikeTours i Itinere Tarragona, empresa de guies, han tancat un paquet turístic que permet al visitant gaudir de visites guiades per Tarragona pujats en bicicletes elèctriques.

La Tàrraco romana, però també la ciutat medieval i l’actual, les platges, els fortins, el port, el barri del Serrallo o la llera del Francolí formen part d’un recorregut emocionant i divertit que dura entre dues hores i dues hores i mitja però que el visitant fa de manera molt còmode.

En Dani Vidal, d’EbikeTours, assegura que “és el ‘tour’ guiat perfecte per a conèixer Tarragona sobre rodes, amb la meitat d’esforç i el doble de diversió“. El 50 per cent dels usuaris d’aquest servei són turistes de la província de Barcelona, i l’altra meitat, turistes internacionals, amb preeminència d’holandesos, belgues, alemanys i danesos, un públic molt fidel a la bicicleta.

@ebiketgn
©irodon
@ebiketourstgn
@ebiketgn

Les sortides es fan a partir de dues persones i fins a vint-i-cinc, tot i que el nombre recomanable és una desena de cicloturistes com a molt per tal de gaudir millor de l’activitat i no perdre’s cap detall.

L’activitat surt de la Part Alta (el casc antic de la ciutat) cap a l’amfiteatre romà, les platges, el port i el barri pescador del Serrallo. A continuació, l’excursió creua la ciutat de punta a punta, per la Rambla Nova i els racons més segurs per als ciclistes, fins arribar al balcó del Mediterrani. Finalment, pels carrerons del centre històric es puja fins a la Catedral per a descobrir el passat romà i medieval de Tarragona d’una manera amena i divertida.

Les rutes guiades amb bicicleta elèctrica, fàcils i assequibles per a tots els públics, s’ofereixen en català, espanyol, anglès, francès i alemany (prèvia reserva). L’activitat és recomanable a partir dels 14 anys, si bé les bicicletes d’EbikeTours disposen de cadiretes per a nens de menys de 22 quilos.

El preu del tour guiat amb bicicleta elèctrica és de 25€ i inclou el lloguer de la bicicleta elèctrica Flyer, el guia turístic i aigua per la sortida. Val a dir, però, que EbikeTours també lloga bicicletes encara que els usuaris no participin a la ruta guiada.

Més informació de Ebike Tours

Més informació d’Itinere Tarragona

Flyer TGN Ebike Tours
ebiketours_FLYER_Tgn_2014

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: @ebiketourscat; @itineretarragona; @irodon

Tornen els Sopars sota els Focs al Passeig de les Palmeres, de l’1 al 5 de juliol

Sopars sota els Focs / ©Ivan Rodon

Us agraden els castells de focs artificials? Sou amants de la bona taula? Us imagineu gaudir d’una activitat amb la qual compartir un gran sopar a la fresca mentre xales de valent veient els focs d’artifici? Tot això i més ho podeu viure la pròxima setmana a Tarragona!

Nou restaurants de la Part Alta (Arcs Restaurant, El Llagut, La Catedral, La Nova Taverna, Quim Quima, Racó de l’Abat, Sadoll, Taller de cuina i Tecla 60) participaran de l’1 al 5 de juliol en una nova edició dels Sopars sota els Focs, amb 45 propostes gastronòmiques a escollir, a 5€ el plat. Per tant, la festa d’inauguració serà el proper dimarts 1 de juliol, a partir de les 19h, un dia abans de l’inici del Concurs Internacional de Focs Artificials ‘Ciutat de Tarragona’ 2014. Els concerts de la inauguració seran amenitzats pels grups Inversión, Angel Dust i Pig Fat.

I és que la iniciativa, que com cada any se celebrarà al Passeig de les Palmeres, al marge de combinar el Concurs Internacional de Focs d’Artifici i l’excel·lent gastronomia local, també oferirà un espai Estrella Damm Lounge i la Focsteleria, l’espai de cocteleria on Seagram’s, Chartreuse, Santa Teresa i Markham oferiran els seus “Cocktails sota els Focs“. A més, cada dia hi haurà actuacions musicals a partir de les 20h.

Concurs Internacional de Focs 'Ciutat de Tarragona' / ©Rafael López-Monné

Focs / @Manel R. Granell

Cartell del Concurs Internacional de Focs Artificials 'Ciutat de Tarragona' 2014

Pirotècnies seleccionades per a disparar del 2 al 5 de juliol, a les 22:30h:

Dimecres 2 de juliol
Privatex Pyro, S.R.O. de Dubnuca nad Váhom, (Eslovàquia)

Dijous 3 de juliol
Pirotècnia Martí, S.L., de Burriana, Castelló

Divendres 4 de juliol
Pirotècnia Turís, de Turís, València

Dissabte 5 de juliol
Pirotècnia Xaraiva, S.L., de Albarellos-Monterrey, Ourense

Restaurants participants als Sopars sota els focs:

Arcs Restaurant
- Tàrtar de tonyina i salmó amb vinagreta balsàmica de verduretes.
- Broquetes de llagostí, formatge i raïm amb gaspatxo de síndria.
- Pa suec farcit de foie, pernil cuit, mezclum d’amanides i salsa suau de mostassa i iogurt.
- Caneló cruixent d’ànec a la taronja amb reducció de vi negre, bolets i blat fresc.
- Coulant fresc de xocolata negra amb compota de fruites vermelles i crema de vainilla.

Arcs Restaurant / ©Manel R. Granell

La Catedral Restaurant
- Cucurutxo de fingers de pollastre amb ketchup casolà.
- Tapa guanyadora: Coca de melós ibèric a la melmelada de pebrots i xocolata blanca.
- Terrina de verdures a la brasa en el seu suc i olivada.
- Amanida tricolor amb broqueta de salmó fresc i vinagreta de cítrics.
- Pastís de 3 xocolates.

Quim Quima
- Ous estrellats amb encenalls de pernil.
- Rissoto de bolets i botifarra negra.
- Natxos amb guacamole.
- Nuggets de pollastre.
- Pastís d’estratxatel·la.

Quim Quima / ©Ivan Rodon

Sadoll Restaurant
- Terrina de foie-gras curat a la sal amb melmelada de poma i canyella.
- Quiche Lorraine.
- Hamburguesa de vedella amb compota d’albergínies, ceba caramel·litzada i ruca.
- Broqueta de pollastre i gambes amb salsa teriyaki i blat tendre.
- Gelée de maduixes amb crema de iogurt grec i cookies de xocolata.

Sadoll / ©Manel R. Granell

Tecla 60
- Carpaccio de bacallà fumat amb tomàquet i oli d’oliva verge.
- Timbal de ventresca de tonyina amb escalivada.
- Musclos del Delta a la planxa.
- Fideuà.
- Crep de crema catalana.

Tecla 60 / ©Manel R. Granell

El Llagut
- Arrossos mariners D.O. Tarragona.
- Tàrtar de sardines i verat amb poma i salsa de ciboulet (KM0).
- Canelons de peix en cevitxe mexicà.
- Streussel escandinau amb cireres de Vila-rodona i escuma de chantilly.
- Platet del dia.

Llagut / ©Manel R. Granell

La nova taverna
- Maki de salmó amb wasabi.
- Patates braves.
- Coca de formatges amb melmelada de tomàquet i cruixent de ceba.
- Xipirons a l’andalusa.
- Xarrup de cotó de sucre amb núvols.

Racó de l’Abat
- Llesca de “Peñarrubia” amb pernil ibèric.
- Sípia Ondarrua amb patates i allioli d’orenga.
- Croquetes de rostit casolanes de la iaia Pepita.
- Llesca de pa amb tomàquet i seitons en vinagre.
- Fondant de xocolata amb sorbet de mango.

Racó de l'Abat / ©Ivan Rodon

Taller de cuina
- Tàrtar de vedella i mantega especiada.
- Aletes de pollastre arrebossades i maionesa de miso.
- Arròs de gamba, calamar i nyores.
- Patata brava remenada amb botifarra i romesco.
- Brownie de xocolata i gelat de crema catalana.
Sopars / ©Manel R. Granell

Focsteleria
- Chartreusito (Chartreuse verd amb llima, menta i top up de soda)
- Chartreuse Tònic (Chartreuse groc infusionat amb canyella amb twist final de taronja i tònica)
- Chartreuse Especial (Caipirinha de Chartreuse groc amb pera natural i un toc de suc de llimona)
- Gintònic (Ginebra Seagram’s combinada amb tònica Markham i un twist de taronja)
- Mojito (Rom Santa Tersa amb sifó, llima, sucre morè i menta).

Sopars sota els Focs /©Manel R. Granell

Més informació del Concurs Internacional de Focs d’Artifici ‘Ciutat de Tarragona’ 2014

Més informació dels Sopars sota els Focs

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter); Manel R. Granell; Ivan Rodon.

Ricard Marrugat, president de Castellers de Sant Pere i Sant Pau: “Per fer castells s’ha de saber caure”

Ricard Marrugat / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Quan Losada va enviar la pilota als núvols, en l’últim i decisiu penal a la final de la Copa de la UEFA amb el Bayern Leverkusen (1988), Ricard Marrugat, un dels pocs pericos de Gandesa, va plorar a més no poder. Va carregar-se d’il·lusió vint anys després amb els De la Peña, Tamudo i Luis García, i va peregrinar amb el seu equip a la final de Glasgow. Va ser una excursió a l’espartana, sense lloc per dormir. I l’Espanyol va tornar a perdre als penals. Però Marrugat, president dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, no és dels que es rendeix fàcilment. Ha après a positivar els fracassos i a evitar quan cal que el desànim s’apoderi dels companys de colla. “Cal buscar la motivació, però per fer castells s’ha de saber caure”, diu. En tots els sentits.

Nascuda el 1990, la Colla castellera de Sant Pere i Sant Pau no té la dimensió de les dues grans colles de la ciutat, els Xiquets i la Colla Jove, però en els últims anys ha renovat bona part de l’estructura, les seves construccions van a més i s’ha fixat l’objectiu de situar-se en poc temps entre les 20 primeres colles del país. Marrugat, que va entrar a la colla fa pocs anys de la mà del seu fill, sap l’important que és mantenir viva la il·lusió dels projectes. Tot i la tendència dels castells a mirar cap al cel, però, considera imprescindible tenir almenys sempre un peu ben plantat a terra, com els ceps de garnatxa que cultiva a Gandesa. “Quan tot va bé i la colla progressa no hi ha problema. Però s’ha de conèixer les persones i saber com hi has de parlar quan les coses no han sortit. D’aquesta forma els revessos serveixen per aixecar-se de nou”, explica.

Juntament amb els Xiquets del Serrallo, els Xiquets i la Jove, així com altres colles convidades, les actuacions de Sant Pere i Sant Pau prenen protagonisme aquest estiu a diferents espais de la ciutat en el marc del programa Tarragona, Ciutat de Castells. Aquesta iniciativa té l’objectiu de donar visibilitat a l’activitat castellera local, situar el municipi com a referència en aquest àmbit i escalfar els motors del Concurs a l’octubre, el Mundial del calendari casteller. A més d’exhibicions, jornades i tallers, el programa obre les portes dels assajos a turistes i curiosos. “Ens interessa fer divulgació de la nostra activitat. Hi sortim tots guanyant”, afirma Marrugat. Sant Pere i Sant Pau porta el nom d’un barri de 16.000 habitants, però per la seva dimensió petita li resulta complicat sortir a captar nous i necessaris membres, la llavor de nous castells.

Les construccions humanes són un fenomen profundament arrelat a Tarragona, que ha passat per diversos alts i baixos al llarg de la història, i que ha tornat a florir amb força les últimes dècades coincidint amb la restauració democràtica. Com altres associacions nascudes aquests anys per dinamitzar el patrimoni popular a la ciutat, les colles castelleres actuen en més o menys grau com a punts de trobada entre generacions i sensibilitats diferents, persones d’origen divers que adopten un rol determinat en benefici del treball en equip. Són, per tant, un instrument poderós al servei de la vertebració social.

La plaça és la raó de ser dels castells. La colla de Sant Pere i Sant Pau realitza cada any entre 20 i 25 sortides, actuacions que mobilitzen uns 120 membres de la colla. Però és als assajos –dos cops per setmana-, especialment els que intenten castells importants, segons Marrugat, quan més es percep la responsabilitat i la implicació emocional dels membres de la colla. “Quan provem coses importants es fa silenci al local. No s’està actuant per al públic, tothom es posa a prova a un mateix. Les celebracions són també més sentides que a la plaça”, assegura.

Marrugat, director a l’Institut Terra Alta, veu a més en els castells valors associats al món educatiu, com l’exigència, la motivació o l’avaluació. Per això cada any, alumnes de tercer d’ESO d’aquest centre educatiu vénen a Tarragona per realitzar el treball de síntesi. “Fer castells fa més completes a les persones”, sentencia.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Gaetano Delfini, trompetista romà del grup Ludi Scaenici: ‘Roma posava la música al servei de la civilització’

Gaetano Delfini / ©Rafael L—ópez-MonnŽé

Les imatges de Jimi Hendrix flamejant la guitarra en un concert a Monterrey són una icona del rock’n’roll, un fenomen cultural modern. Ara imagineu com devia ser l’apoteosi, fa més de dos mil anys, el dia que centenars de músics van llençar els instruments a la pira funerària de Juli Cèsar. La música tenia a la Roma clàssica una funció ritual, i el so de corns, cítares i flautes era omnipresent, del teatre popular a la guerra, passant per tota mena de pomposes cerimònies.

Ludi Scaenici / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Roma posava la música al servei de la civilització”. El trompetista romà Gaetano Delfini és un enamorat de la música d’aquella època. Juntament amb els estudiosos Daniele Ercoli, Roberto Stanco i Cristina Majnero formen Ludi Scaenici, una agrupació que és referència mundial en la divulgació de la instrumentació romana, i que cada any posa banda sonora a Tarraco Viva.

Ludi Scaenici / Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Què serien els castells sense la gralla, Santa Tecla sense l’Amparito? A la Roma clàssica la música –una tradició importada de Grècia, com l’art i la filosofia– també transcendia el plaer auditiu i era fil conductor de la vida pública. Els intèrprets van adquirir prestigi social, i despuntaven els virtuosos. L’emperador Neró era un d’ells. Tenia una bona veu, tocava la lira i la cítara, i participava en jocs públics.

Gaetano Delfini va aprendre a tocar “per orgull romà” el ‘cornu’, un corn semicircular en forma de G i de tres metres de longitud, que es feia servir entre altres coses per donar instruccions al fragor de la batalla. Escoltar-lo en harmonia amb veus, timpans, platets, arpes, tubes i flautes, el repertori instrumental de Ludi Scaenici, fa posar la pell de gallina. “Ho veiem en la resposta del públic. La música té un gran poder evocador. És com si un fresc romà cobrés vida”, explica.

Ludi Scaenici / Rafael Ló—pez-MonnéŽ

No ens han arribat fragments musicals d’aquella època, però les excavacions arqueològiques han permès recuperar alguns instruments, i sobretot, han desenterrat il·lustracions on surten representats. Aquest material, juntament amb les descripcions d’usos fetes per autors d’època han permès a Ludi Scaenici reconstruir els instruments i el seu so. Aquest és un patrimoni que va més enllà de l’interès històric, i que permet gaudir de la música amb òptica moderna.

La banda ha editat dos discos i ha col·laborat amb nombrosos projectes que trenen Història i avantguarda. És el cas del muntatge de dansa “Arena”, amb la coreògrafa tarragonina Arantxa Sagardoy. O la seva aparició més recent a Tarraco Viva, l’espectacle “Bachanalia, el retorn de Bacus”, de la mà de Nemesis Arq, que connectava els mites romans i la cultura del vi. Actualment treballen en un ambiciós projecte finançat per la Unió Europea (European Music Archaeology Project – EMAP), que permetrà recuperar i fer divulgació d’instruments antics, en el seu cas, d’època romana.

Ludi Scaenici / Rafael L—ópez-MonnéŽ

A través de les seves participacions a Tarraco Viva, una relació que va començar ja fa més d’una dècada, Delfini s’ha convertit en fan de Tarragona. Ha visitat la ciutat per Santa Tecla i Sant Magí, les bullicioses festes majors, i comparteix amb la resta de membres del grup la passió pels vins i el paisatge del Priorat. “Aquí em sento com a casa. La vegetació, la gastronomia, la forma de viure és molt semblant. Fins i tot més semblant a la Roma antiga que la Roma actual. Els catalans tenen més de romà que nosaltres”, assegura.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Escapades de Barcelona a Tarragona a bord del Tarraco Talgo, un tren dels anys 60 que conserva tota l’estètica ‘vintage’

Tarraco Talgo / ©Manel R. Granell

Viatjar de Barcelona a Tarragona a través del túnel del temps, ja és possible. Demà dissabte 31 de maig es posa en circulació el Tarraco Talgo, un tren que manté, tant a l’interior com a l’exterior, el model original dels anys 60, quan es va estrenar com un dels ferrocarrils més innovadors i moderns del moment. La seva línia exterior és la dels seus orígens, metàl·lica i amb una franja vermella horitzontal; la interior és vintage. Pujar a bord del Tarraco Talgo és retrocedir cinquanta anys en el temps: seients amples amb còmodes reposa-braços, cortinetes beige que s’enganxen amb velcro, terra de goma, cafeteria d’època i un fil musical que és un revival dels millors hits dels 60 i 70.

Vagó de preferent / ©Manel R. Granell

El Tarraco Talgo s’ha recuperat com a tren turístic per a cobrir la línia Barcelona-Tarragona (anada i tornada) i apropar al públic de la ciutat comtal el patrimoni de la Imperial Tarraco i la seva oferta d’oci. El tren, un model Talgo III RD que pertany a la col·lecció del Museu del Ferrocarril de Catalunya, ofereix 167 places distribuïdes en classe preferent i turista, a més d’un cotxe cafeteria amb servei a bord.

Servei de cafeteria a bord / ©Manel R. Granell

El preu del bitllet d’anada i tornada del Tarraco Talgo es de 36€, en classe turista, i 50€, en preferent. La singularitat del producte és la possibilitat de fer un viatge en el temps des dels anys 60 fins al segle II a.C. En aquest sentit, els viatgers rebran informació a bord del passat romà de Tarraco i dels seus espais més emblemàtics, com ara el Circ, l’Amfiteatre, les muralles o la torre del Pretori, entre d’altres. A més, l’empresa de guies turístics Arrel (http://www.arrel.net) s’encarregarà de fer l’acompanyament en tots els viatges fins a Tarragona.

Bitllets dels anys 60 / ©Manel R. Granell

El bitllets per a viatjar al passat es podran adquirir a través del web de Renfe en l’apartat “ocio en tren” i a les mateixes taquilles de les estacions de venda de bitllets.

Pel que fa als dies de viatges, el Tarraco Talgo només es posarà en circulació els dissabtes, des del 31 de maig al 4 d’octubre, en els següents horaris. Sortida: Barcelona Estació de França, a les 10.13, i arribada a Tarragona a les 11:43 (amb parades a Barcelona Sants i Vilanova i la Geltrú). Tornada: Tarragona a les 19.28h i arribada a la capital catalana a les 20:59h.

En aquests quatre mesos de circulació, Renfe calcula que unes 3.000 persones pujaran al Tarraco Talgo per a visitar Tarragona.

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)

Fotografies: Manel R. Granell

Detall del Tarraco Talgo / ©Manel R. Granell

Talgo / ©Manel R. Granell

L’emperador August recupera els colors en el bimil·lenari de la seva mort

August de Prima Porta / ©Ivan Rodon

Qui anava a dir que l’emperador August recuperaria els colors coincidint amb el bimil·lenari de la seva mort… Emma Zahonero i Jesús Mendiola, del Taller de restauració i belles arts MV Arte, han estat els responsables de treure-li els colors a l’escultura d’August de Prima Porta, en un procés laboriós que ha durat tres mesos exactes, sense comptar el temps dedicat a les investigacions i documentacions prèvies.

La proposta de policromia no l’han aplicat sobre l’estàtua de bronze que s’alça a dalt d’un pedestal del Passeig Arqueològic, envoltada de xiprers i vigilant les muralles de Tarraco, si no a una còpia de resina i guix de prop de 100 quilos de pes que, mentre duri Tarraco Viva (fins al 25 de maig), es pot veure al Recinte Firal del Palau de Congressos, epicentre del festival.

L’August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d’abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta, pertanyent a Lívia Drusila, la dona d’August, als afores de Roma. L’estàtua de bronze que hi ha a Tarragona és una còpia que va regalar Mussolini a Tarragona l’any 1934.

El treball del Taller MV Arte a l’hora de presentar la proposta policromada d’August val a dir que ha estat rigorós i valent. Com s’apunta al llibre del festival d’enguany “si tanquem els ulls i intentem imaginar com devia ser una ciutat romana de l’antiguitat, sovint se’ns presentarà amb un sol color, el blanc. Perquè és blanc com hem descobert aquest passat a museus i galeries de tot el món”.

Presentació d'August de Prima Porta / ©Ivan Rodon

Jesús Mendiola explica que la proposta de policromia que han fet “s’ha basat amb l’analítica que havien fet els químics dels Museus Vaticans. A partir d’aquí, hem pogut saber a què (i quin color) corresponia cada element químic˝. A continuació, Zahonero i Mendiola han mirat d’atorgar naturalisme a l’estàtua utilitzant tècniques i procediments pictòrics de l’època grecoromana. Així, a l’escultura policromada d’August de Prima Porta hi predominen els bronzes i el porpra, un color que només s’assignava a la figura de l’emperador.

L’estàtua d’August de Prima Porta és doncs, probablement, la recreació policromada més acurada de les que s’han fet fins ara a partir de les investigacions científiques i arqueològiques. L’arqueòleg i investigador alemany Vinzenz Brinkmann va ser un dels primers en proposar policromies pròximes a les originals, si bé els colors eren molt plans. En canvi, “les estàtues ¬–defensa Emma Zahonero– es pintaven amb moltes capes de colors”. Una mostra: per mirar de trobar els colors originaris s’han utilitzat fins a vint-i-quatre rovells d’ous, i s’han emprat minerals com el cinabri i pigments com el blau egipci, entre d’altres.

El director del festival Tarraco Viva i persona que ha encarregat l’escultura policromada de l’emperador, Magí Seritjol, vaticina que la proposta que ha presentat MV Artetindrà una repercussió científica a nivell mundial, s’organitzaran debats i congressos i s’obrirà una certa polèmica des de Tarragona, la qual cosa que ja ens interessa perquè ens posarà en el punt de mira. A més, és la nostra hipòtesi“.

Text i fotos: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)