català Español English

Experiències

Diferents restaurants de la Part Alta ofereixen bona gastromia envoltats de restes de la antiga ciutat romana.

El personatge

Al Tarragona Experience parlem amb David Amorós, cuiner i propietari de Lola Tapes, de vins i la filosofia Km0.

Bimil·lenari d'August

Domus Apicius imparteix cada dilluns (fins l'1 de setembre) el taller 'A la cuina d’Apici' a l'Antic Ajuntament de Tarragona.

Restaurants amb patrimoni, àpats i copes entre vestigis de la imperial Tàrraco

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

El pulvinar, la tribuna original del Circ de Tàrraco on se situaven les autoritats per seguir atentament les curses de carros, ha quedat integrat, més de dos mil anys després, a l’interior d’un restaurant de la Part Alta de la ciutat que manté el nom d’aquest sector del circ. Poca gent sap, però, entre cullerades i glops de vi, que està dinant o sopant en un espai privilegiat de l’antiga ciutat romana, i que sota els seus peus s’hi conserven, ben visibles i restaurats, els blocs de marbre de Santa Tecla, de més d’un metre d’espessor, procedents de la cantera del Mèdol.

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

El propietaris del restaurant pizzeria Pulvinar, coneixedors de la singularitat del local, expliquen als seus comensals en unes estovalles de paper que també s’ha reconstruït una part de l’escala semicircular que donava accés a la tribuna. Al menjador principal s’hi observa el llarg mur romà construït en opus quadratum que manté part de la cornisa original. Si reserveu taula al Pulvinar, demaneu que us mostrin la volta transversal de l’estructura del Circ, que es conserva intacta i que es pot visitar a través de les escales subterrànies que connecten amb el menjador inferior.

Restaurant pizzeria Pulvinart / PTS-Vilaniu Comunicació

De portes enfora, a la terrassa del local –avui plena a vessar de turistes italians– hi ha un altre punt singular: el mur que separa el restaurant de l’exterior, que formava part de la muralla aixecada al segle XII per mirar de minimitzar els efectes d’una ciutat assolada pels saqueigs i, sobretot, per mirar de contenir les malalties. El Pulvinar ofereix un menú diari a 12,50€, la seva és una cuina mediterrània i el local obre tots els dies de la setmana, de març a principis de novembre. A partir de llavors, però, el restaurant només obre els cap de setmana fins que arriba de nou el mes de març.

El cas del restaurant Pulvinar, però, no és únic a Tarragona, ni de bon tros. De fet, tot el barri s’aixeca damunt de les tres terrasses de Tàrraco: el Circ, com a àrea lúdica; el Fòrum Provincial, com a espai administratiu; i el temple, com a recinte de culte. La Part Alta, doncs, és plena d’edificis que conserven vestigis romans i d’altres èpoques.

© Restaurant Les Voltes

Sota el Pulvinar i la Baixada de Misericòrdia, al carrer Trinquet Vell, hi trobem un altre local que vessa patrimoni per les quatre parets, el restaurant Les Voltes. És, sens dubte, una de les joies arquitectòniques de la Tarragona gastronòmica. L’establiment, emplaçat sota tres voltes del Circ de Tàrraco, va obrir les seves portes durant la dècada dels vuitanta del segle XX i regentat per la parella Maria Jové i Francesc Sans i la seva filla, Anna Sans

El restaurant Les Voltes oferta cuina mediterrània de qualitat amb un menú a 10€ (més iVA) i un preu a la carta que oscila entre els 20 i els 30€. Per norma, el local tanca els diumenges a la nit i els dilluns, però si tenen encàrrecs de grups, obren.

Arcs Restaurant

Sortint de Les Voltes i enfilant de nou la Baixada de Misericòrdia i el carrer Major, si trenquem pel carrer de l’Abat per arribar al carrer Misser Sitges ens trobem amb el restaurant Els Arcs, recomanat per la Guia Michelín. En aquest cas es tracta d’un edifici bastit durant l’edat mitjana que preserva vuit arcades gòtiques al seu interior. L’immoble, que va ser emprat inicialment com a casa de pagès, preserva un encant especial i la seva excel·lent cuina de mercat adaptada als productes de temporada és molt acurada i apreciada. En Carles Llobet ofereix un menú executiu durant els dies laborables a 23€, mentre que el menú degustació es situa al voltant dels 38€.

Restaurant Gallo Morón / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Restaurant Gallo Morón / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Si pugem fins a la plaça de les Cols hi trobarem El Gallo Morón, l’interior del qual manté una part de la volta perimetral del gran Fòrum. El restaurant conserva als menjadors interiors un parell d’espais amb molt d’encant, que donen un valor afegit a la seva cuina, també mediterrània. De dimarts a dissabte, El Gallo Morón ofereix un menú diari a 12€, i els diumenges a 13,50€. Si el que desitgeu és sopar, l’establiment us ofereix una fórmula per 14€.

AQ Restaurant / ©PTS-Vilaniu Comunicació

AQ Restaurant / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Pujant les escales de la Catedral i girant a mà dreta per entrar al carrer Les Coques hi trobem un altre santuari, el l’AQ restaurant, una de les cuines excelses de la ciutat cridada a entrar, un dia d’aquests, dins l’univers dels restaurants amb estrelles Michelin, la guia del qual ja el recomana. El local, situat dins de l’àmbit del recinte de culte del Fòrum Provincial, conserva a la paret del fons restes romanes perfectament conservades i integrades pertanyents a la zona de culte de l’antic temple. Abans d’entrar-hi, però, no perdeu detall dels esgrafiats del segle XIX que trobareu al costat de la porta del restaurant. Dinar a l’AQ és una experiència per als sentits, més enllà de la que d’entrada et regalen les restes arqueològiques. El restaurant ofereix tres tipus de menú: el Menú Gran, a 50€ més IVA; el Menú Pêtit, a 40€ més IVA; i el Menú Setmanal, a 18€ més IVA.

Restaurant Barhaus / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Restaurant Barhaus / ©PTS-Vilaniu Comunicació

Baixant cap al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, al carrer Sant Llorenç 22, hi trobareu el restaurant Barhaus que, decorat sota les influències de l’escola d’art fundada a Alemanya l’any 1919 per Walter Gropius, preserva en un dels seus menjadors privats un mur de sillars del Fòrum Provincial, datat del segle I d.C. A l’establiment també us recomanem gaudir de la terrassa, a peu de carrer i de la terrassa emplaçada al primer pis. El Barhaus, amb una excel·lent relació qualitat-preu, ofereix menús de dimarts a divendres a un preu de 12€, mentre que a les nits i els cap de setmana es demana a la carta, amb un preu mig d’uns 30€, aproximadament.

Text: Ivan Rodon (@irodon) i Gemma Casalé (@Casalesi)
Fotografies: Pere Toda

CaixaForum Tarragona presenta una selecta mostra de quadres del Museo del Prado en què les obres parlen a través dels objectes

Anna Catà i el quadre 'La vista i l'olfacte', de Brueghel. /©Vilaniu Comunicació

Els objectes que ens envolten defineixen qui i com som; és a dir, ens retraten: «Digue’m què tens i et diré qui ets». Amb aquesta premissa, el CaixaForum Tarragona presenta fins a l’11 de gener «Els objectes parlen», una exposició de 60 pintures i objectes del Museo del Prado que conformen una acurada selecció d’entre els segles XVI i XIX. La mostra, que inclou obres mestres d’artistes com Goya, Rubens, El Greco, Giordano, Sorolla, Murillo, Zurbarán, Ribera o Brueghel el Vell, és una de les més importants que hagi acollit mai la ciutat. Per si aquestes credencials no fossin suficients, la col·lecció mostra en exclusiva a Tarragona La última cena, de Bartolomé Carducho, que s’exposa per primer cop després de la seva restauració recent. Vam anar a veure la mostra acompanyats per Anna Catà, d’Auriga Serveis Culturals, l’empresa que fa les visites comentades.

Retrat de 'La duquesa d'Abrantes', de Goya / ©Vilaniu Comunicació

L’exposició comença amb un Francisco de Goya que mostra a la Duquessa d’Abrantes (1816) sostenint una partitura de música. Què ens vol dir, el quadre? Doncs que la noblesa tenia una educació il·lustrada. «Els objectes parlen», deia el filòsof Martin Heidegger reflexionant sobre la mirada dels artistes i la capacitat que tenen de dignificar allò que mostren les seves obres. I realment és així.

'El xarlatà arrencaqueixals' de Theodoor Rombouts, amb un collaret ple de dents. / ©Vilaniu Comunicació

Davant de la Duquessa d’Abrantes hi trobem El xarlatà arrencaqueixals (1620-1625), obra de Theodoor Rombouts. En aquest cas, els objectes que mostra el quadre es converteixen, per sí mateixos, en els grans protagonistes de la composició i esdevenen elements clau per reconèixer l’escena representada. L’arrencaqueixals ha desplegat damunt la taula tot l’instrument quirúrgic que necessita per dur a terme la seva feina. Ell mateix duu penjat al coll un collaret fet de queixals per demostrar el seu èxit professional. Curiós: el pacient apareix lligat de mans i la resta de gent que espera ser atesa fan cares de dolor… i d’atemorits.

L'arxiduc Ferran mostrant el Toisó d'or. / ©Vilaniu Comunicació

«Digue’m què tens i et diré qui ets». Els vestits, les joies, els instruments… els objectes ens retraten. L’arxiduc Ferran mostrant el Toisó d’Or o Isabel de Borbó –retratada per Frans PourbusEl Jove’– que amb la mà dreta guia la mirada de l’espectador cap al ric joiell i el collaret de perles que adornen el seu vestit…

La mostra presenta també una sèrie de bodegons dels segles XVII i XVIII que compara les societats flamenca, amb una major opulència, desordre; i l’espanyola, molt més austera, amb més ordre i equilibri.

Margarita Francisca, filla de Felipe III, amb una campaneta per foragitar els mals esperits. / ©Vilaniu Comunicació

En ocasions, el missatge està amagat, com les flors que sant Dídac d’Alcalà amaga dins l’hàbit (en referència al miracle del sant, que va convertir pans en roses, per evitar ser ajusticiat, acusat de donar menjar als pobres). O també la campaneta que porta la infanta Margarita Francisca, filla de Felip III, per espantar els mals esperits de la mortalitat infantil. Un amulet que es va revelar com a ineficaç, ja que la infanta va morir molt jove, a l’edat de sis anys.

'La vista i l'olfacte', de Brueghel. ©Vilaniu Comunicació

L’última part de la mostra és un crescendo final d’emocions, amb obres significatives com el retrat de Felip II a càrrec de Sofonisba Anguissola –única obra pintada per una dona– i que va ser retocada després de la Batalla de Lepant. O l’autèntica filigrana que representa el quadre La vista i l’olfacte (1620), de Jan Brueghel que il·lustra l’afany col·leccionista de l’aristocràcia flamenca dels segles XVI i XVII amb un seguit de quadres de l’època representats dins d’un mateix llenç i que són una al·legoria de la vista i l’olfacte.

Text: Ivan Rodon (@irodon)
Fotografies: Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Horaris:
De dilluns a divendres: de 10 a 20 h, dissabtes i diumenges: d’11 a 14 h i de 16 a 20h.

Visites comentades per al públic en general:
Dissabtes a les 19 h (català), diumenges a les 19 h (castellà)

Lloc de celebració:
CaixaForum Tarragona
C. de Colom, 2
Tel. 977 249871
Tarragona

Entrades:
Venda online

https://proticketing.com/caixaforum_tarragona/ca_ES/entradas/

Visites comentades per al públic general:
Preu per persona: 3 €
50% de dte. clients “la Caixa”

Cafè-tertúlia:
Preu per persona: 4 €
50% de dte. clients ”la Caixa”
Inscripció prèvia al telèfon 977 249871

Cicle de conferències:
- La projecció de l’autoritat imperial: l’objecte com a al·legoria del poder
7 d’octubre de 2014
A partir de l’obra L’emperador Carles V, de Juan Pantoja de la Cruz, 1605

- La pintura com a objecte i com a presència
14 d’octubre de 2014
A partir de l’obra Retrat de Felip II, de Sofonisba Anguissola, 1565

- Instant, moviment i manierisme en la pintura i en el cinema
21 d’octubre de 2014
A partir de l’obra El xarlatà arrencaqueixals, de Theodoor Rombouts, 1620-1625

- Tan obvi com una calavera. Fascinació i transformació de la calavera com a símbol
28 d’octubre de 2014
A partir de l’obra Nicolás Omazur, de Bartolomé Esteban Murillo, 1672

Més informació:
http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/cl-hablemos-de-los-objetos

David Amorós, cuiner i propietari de Lola Tapes: “Amb bon humor, el menjar passa millor”

Lola Tapes - ©Rafael Ló—pez-MonnŽé

Bombes, braves i seitons… Les tapes posen la cirereta al bon temps, però només en alguns establiments, com el Lola Tapes de Tarragona, practiquen l’art efímer del platillo: racions de cuina tradicional compromesa amb la qualitat i la satisfacció del client. Fa només tres anys que el David Amorós i la Ivone Romera van encendre per primer cop els fogons, i el seu local a la plaça de la Font ja és un dels més recomanats a la xarxa. Més enllà de les patates de bossa i les olives, el que a Tarragona es coneix per fer el vermut, el Lola Tapes fa salivar amb autèntiques delícies com el pop a la brasa amb romesco o la moixina adobada, saborosíssims ranxets que el David ha recuperat del receptari de l’àvia i convertit en llepolies del segle XXI.

Volíem muntar alguna cosa diferenciadora, amb caràcter”. Tarragona té una sumptuosa personalitat gastronòmica, amb una inesgotable llista de plats, platillos i cassoles que combinen el bo i millor del Camp i la Mar Mediterrània. L’àmplia oferta de restauració local s’ha fet seus en gran part les millors receptes de romesco, sarsuela o all cremat, adaptant-les al seu perfil. Al mateix temps, però, les transformacions socials i econòmiques de les últimes dècades han deixat la ciutat gairebé orfe d’un altre tipus d’establiments, les tasques, tavernes i bars on les classes populars s’omplien la panxa de menjar casolà i sense gaires martingales.

Només uns pocs, com el Bar Cortijo a la Part Baixa, mantenen viva la tradició dels ranxos i platillos, la línia que precisament vol potenciar el David i la Ivone en ple centre turístic de Tarragona. Acompanyant mossegades de bon gust com el tomàquet amb ventresca de bonítol, la coca de vidre ecològica o els formatges artesans del Catllar, el Lola Tapes s’ha significat també per una carta de vins particular, amb gran presència de vins naturals i biodinàmics, i per ser un bon lloc on provar totes les combinacions possibles de la beguda de moda, el gintònic. Extravagàncies, o no, per realçar plats que fan llepar els dits.

Seitons en vinagre, ortigues de mar, espardenyes… Totes, o gairebé totes les referències a dins i fora de la carta parteixen d’un aprenentatge que el David va iniciar de petit, ajudant la seva àvia, que va eixamplar en fogons de Barcelona, Londres, Amsterdam, Milà i Lisboa, i que va assolir el doctorat remenant cassoles amb la sogra, filla de pescadors de Torredembarra. “Tarragona és una ciutat ideal pel tipus de cuina que fem. Hi fa bon temps i ve de gust compartir racions i platets amb els amics, però no hi ha tradició a fer-ho, no hi ha oferta, i d’aquesta forma gran part del públic ha perdut contacte amb la cuina més autèntica. Amb el Lola Tapes ens hem adonat que la gent ha de tornar a aprendre a menjar bé”, afirma.

En una ciutat en què l’oferta de bars i restaurants està massificada, el Lola Tapes s’ha diferenciat amb una carta que no només aposta per la cuina tradicional, variable segons la disponibilitat al mercat, sinó per ingredients de primera qualitat, ecològics i de l’entorn més pròxim. El local exhibeix l’emblema de Km.0 i forma part del moviment internacional Slow Food, un compromís que ja han firmat vora 50 establiments de tot Catalunya. “Creiem que el client té cada cop més consciència, que menja o vol menjar de forma responsable. De fet, si t’ho penses bé, el menjar bo no és car. El que surt car és menjar malament”, afirma el cuiner.

Amb no més de vint places i una cuina més petita que la de moltes cases, el David i la Ivone treballen com formiguetes per deixar a tothom content. Tot i el tràfec intens a les hores punta, l’ambient al Lola Tapes transmet bones vibracions, bon rotllo sempre. La conversa s’estén de la barra a les taules, de dins a fora, de la cuina a la terrassa, i sovint és la parella que regenta el local qui posa cullerada. “Som una mica gamberros i ens agrada riure sempre. Amb el temps s’ha creat un clima de confiança amb els clients habituals, que ja saben com les gastem i hi posen de la seva part. Amb bon humor el menjar passa millor”, sentencia el David.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Gabriella Nonino, viatgera, editora web i blogger: “Santa Tecla és l’expressió cultural perfecta”

Gabriella Nonino / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Autor prolífic, dotat d’una imaginació exuberant, el veronès Emilio Salgari (1862-1911) va escriure infinitat de novel·les, la majoria ambientades en llocs remots i exòtics com les protagonitzades pel pirata Sandokan, que mai va tenir ocasió de visitar. En la seva profunda admiració juvenil per Salgari i l’ànima aventurera, la siciliana Gabriella Nonino ha consagrat la seva vida al viatge, una translació física i mental de caràcter permanent al llarg dels anys que l’ha dut a viure de forma intensa a tants llocs com s’ha establert, des d’Israel a Kènia, passant per Tailàndia, Indonèsia i Austràlia. Gabriella va enamorar-se fa tres anys de Tarragona i es va instal·lar en un àtic amb terrassa a la Part Alta, un mirador privilegiat on veu la llum el Tarragona Blog, la seva declaració d’amor “nòmada” a la intensa activitat social de la ciutat.

Quan no viatja físicament, Gabriella, que es dedica de forma professional a l’edició de webs, ho fa a través de la xarxa. I és de fet a través d’Internet, reconeix, que estant instal·lada a Londres va descobrir Tarragona, una ciutat que ha superat de llarg les seves expectatives. “Vaig arribar un dia que hi havia una protesta a la plaça de la Font. Hi havia molta gent compartint la seva indignació per les retallades, però el to de la reivindicació era serè i al mateix temps festiu, una complicitat entre les persones difícil d’explicar i diferent a tot el que jo havia vist. Encara taral·lejo la música, L’Estaca de Lluís Llach. Va ser com presenciar el meu enamorament”, explica Gabriella, que va vendre el pis a Anglaterra i es va convertir en devota de tota expressió de vida cultural a la ciutat, com demostra el seu brillant relat fotogràfic al Tarragona Blog.

El nervi històric de la ciutat es fa més que evident en la configuració monumental de la Part Alta, l’antic recinte emmurallat. Les nombroses restes romanes, catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, expliquen pedra a pedra i junt amb altres edificis i espais de construcció posterior com s’ha forjat la identitat de la localitat i el seu entorn d’influència. Tanmateix, per a Gabriella, el més important a Tarragonano és el que ha estat, sinó el que vol ser”: la preeminència d’un moviment de base social molt actiu, que té per objectiu compartir i fomentar l’orgull de ciutat, i que de forma sostinguda mobilitza a desenes de milers de persones a través d’un gran número d’activitats de to festiu i integrador, des dels castellers als grups de reconstrucció històrica. “La primera vegada que vaig assistir a la festa major Santa Tecla vaig al·lucinar: la riquesa dels actes, la participació massiva, l’evolució de la pròpia festa… És més que una representació social, és una expressió cultural complerta, perfecta”, afirma.

Gabriella es relaciona, gaudeix, sintetitza. Comunica la seva passió per Tarragona i els tarragonins. Ha travat amistat amb persones que mantenen una estreta relació intel·lectual amb l’entorn –arqueòlegs, gestors culturals, cuiners…-, un grup d’afinitat filantròpica amb qui comparteix l’espectacular terrassa de l’àtic i una explosiva grappa feta pel seu pare. Dóna la sensació que és en aquesta xafardera talaia, amb vistes de la Catedral, la immensitat del mar i la roba estesa dels terrats veïns, on la Gabriella ha passat de sentir-se atreta a estimar la ciutat que ha escollit per a viure. “Potser Tarragona no és la ciutat més bonica del Mediterrani, però genera una coreografia de gent fantàstica, implicada fins les vísceres, en una barreja de pragmatisme, orgull i ideal romàntic, que confereix a aquest lloc una personalitat única, la d’una bèstia mitològica, la força interior de la qual rau en les persones que l’habiten”, sentencia.

Han passat tres anys des de que va establir-se a la ciutat. El seu coneixement sobre les formes de vida a la ciutat s’han aprofundit. Gabriella s’ha adaptat al ritme i percep que, després de tant voltar el món, a Tarragona s’escriu la seva etapa vital més important. “La meva obsessió al llarg dels anys ha estat descobrir les coses de forma diferent. La meva història d’amor s’ha fet completa aquí. La meva vida és un viatge inacabat, però aquí em sento a casa”, assegura. La seva estimació cap a Tarragona és ara raonada. També sincera: “És el lloc ideal per explicar la Història i què és el Mediterrani. Ara només falta que ens ho creguem una mica, una mica més”.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

Limonium organitza, un cop al mes, visites nocturnes al Pont del Diable coincidint amb les nits de lluna plena

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

A les deu en punt, la nit és fosca, freda, muda. Només la delicada i persistent simfonia del gran nombre d’insectes, petits mamífers i ocells que habiten la zona ens recorden que, tot i l’absència de llum, el bosc és ple de vida.

Un cop al mes, i coincidint amb l’arribada de la lluna plena, nens i adults poden gaudir del Parc Eco-històric del Pont del Diable en una experiència única gràcies a l’activitat ‘Nits de lluna plena’ organitzada per l’empresa Limonium. L’absència de llum obliga així els visitants a fer un salt en el temps per poder imaginar allò que els seus ulls amb prou feines poden veure.

Un cop allí, els amfitrions d’aquesta visita nocturna, l’Agustí Buisán i en Sebastiano Alba, ens esperen a la porta d’entrada per a una petita introducció. La visita, d’una hora i mitja aproximada de durada, es divideix en 3 parts: els jardins romàntics, el bosc i, com no, el Pont del Diable.

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Els jardins romàntics foren obra, fa més de 100 anys, dels germans Puig i Valls, especialment d’en Rafael, enginyer forestal i defensor del medi natural. La clau del projecte fou, sens dubte, la capacitat d’adaptar el concepte britànic a la geografia i climatologia mediterrànies, ja que la falta d’aigua i la inexistència d’algunes espècies va requerir d’un exercici magistral d’imaginació i sostenibilitat. Malauradament però, la saviesa amb la qual es va erigir el projecte original fou enfosquida pel descuit, cosa que va portar aquests magnífics jardins romàntics a l’oblit. Per sort, els anys i el canvi de mentalitat, n’han permès la seva recuperació, duta a terme per la Societat d’Actuacions Ambientals Limonium. Els seus responsables han cregut necessari recuperar el projecte original mitjançant la mera neteja i conservació, i val a dir que han realitzat una feina excel·lent. Els parterres creen camins plens de sorpreses, com la d’un cargol construït mitjançant un laberint d’arbustos, al mig del qual hi trobem grèvols, gairebé inexistents prop de la costa.

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Abandonem els jardins i ens dirigim a la zona del bosc. Per fer-ho, travessem una avinguda delimitada per xiprers, un dels arbres més carregats de simbolisme. Ja endinsats a la natura, l’Agustí ens parla del segon gran pilar del Parc Eco-històric: la bio-diversitat. Llentiscles, arçots, romaní, farigola,… tot és ple de plantes i arbusts que han adaptat les seves fulles a un disseny molt més prim i menut, amb la intenció de perdre la menor quantitat d’aigua possible en climes tan càlids com el mediterrani. Gràcies a unes fotografies i a una aplicació mòbil, l’Agustí ens parla ara dels petits mamífers i aus que habiten el bosc. Mussols, enganyapastors i mustèlids són els actors principals de les nits del Parc Eco-històric.

©Pere Toda/Vilaniu Comunicació

Finalment, i seguint el pas original de l’aigua emprat pels romans, arribem a l’extrem nord de l’Aqüeducte de les Ferreres: el Pont del Diable. Aquesta construcció de més de 217m de llargada i 27 d’alçada, fou una de les obres més importants que l’emperador August va ordenar construir a l’antiga capital de l’Hispània Citerior. De fet, es tracta del primer aqüeducte a Espanya en incorporar arcades superposades. Per fi, i després de romandre amagada durant més d’una hora per la vergonya d’unes visites ben inesperades, la lluna plena es deixa veure sobre nosaltres. La seva lluentor i els seus tons marfil esquitxen, com ho feu l’aigua 2.000 anys enrere, cadascuna de les pedres d’aquesta magnífica construcció.

És estrany com l’absència de llum ha revelat els secrets més importants d’un parc carregat d’història. Una història que se’ns presenta com una dolça melodia. Una melodia que, gràcies a la gran quantitat d’insectes, petits mamífers i ocells, es converteix cada nit, sota l’atenta mirada de la lluna, en una deliciosa simfonia.

NITS AL PdD_Catala_setembre

LIMONIUM
Responsables: Eduardo Soler i Sebastiano Alba
Facebook: https://www.facebook.com/pages/Pont-del-Diable-Tarragona
Twitter: @pontdiabletgn
Instagram: @pontdiabletgn
Telèfons: +34 977 342 069 / +34 655 603 021
Correu electrònic: visites@pontdeldiabletarragona.com
Preu de l’activitat: 10€/adult ; 5€/fins a 12 anys.

Altres activitats:

unnamed

VIU EL PONT DEL DIABLE_FAMILIA
Més informació:Viu en família

Text: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)
Fotografies: Pere Toda

Electrokars ofereix visites turístiques a l’entorn de Tarragona en cotxes elèctrics.

© Electrokars

A Tarragona s’organitzen visites guiades a peu, en bicicleta (normals i elèctriques), en Segway, en el trenet turístic i, ara també, en cotxes elèctrics! L’empresa Electrokars, de Txema Prats i Raquel Conesa, ha fet una aposta decidida per incrementar l’oferta turística ecològica i des de fa uns mesos ofereix visites (en col·laboració amb les guies d’Arrel) a bord d’uns cotxes elèctrics minúsculs que són de ben portar i conduir. Ho hem provat i l’experiència és molt recomanable.

En primer lloc, cal deixar clar que la persona interessada en aquest servei pot contractar el lloguer del cotxe elèctric juntament amb la visita guiada o, també, anar per lliure amb l’única ajuda del GPS Toursmaster que integra continguts turístics i descripcions de les diferents rutes en català, castellà, euskera, anglès, francès, rus i alemany. I dic diferents rutes perquè Electrokars ofereix ‘tours’ per dins de la ciutat, però també per fora, a l’entorn del Pont del Diable, de la platja de Tamarit o de l’entorn natural del riu Gaià.

 © Electrokars

De fet, una de les principals característiques de la flota de vehicles elèctrics Toy, de la casa Comarth, és la versatilitat i adaptabilitat al terreny pel qual circulen. A diferència d’un cotxe normal, aquests models tenen dos pedals en comptes de tres, un per a accelerar i un altre per a frenar, mentre que l’arrencada i la marxa enrere es fa a través d’un interruptor al costat del volant. La velocitat està limitada a 50km/h, el combustible és cent per cent elèctric i l’automòbil té autonomia per a recórrer uns 50 quilòmetres. Per la resta, poques diferències més. Tot i que aquests cotxes tenen portes, a l’estiu es poden treure per a gaudir més del paisatge i no patir tanta calor. I la veritat és que s’agraeix.

© Electrokars

Per a portar-lo només es precisa tenir el carnet de conduir en regla. Res més. I un cop a dalt, t’adones que no té cap complicació. La nostra ruta va començar al capdamunt del carrer Nou del Patriarca, a tocar de la Catedral, on té la seu Electrokars. Després d’agafar confiança recorrent els carrers de la Part Alta –és molt fàcil conduir-lo!– vam sortir per la Rambla Vella en direcció a la Via Augusta. La peculiaritat del model fa que constantment siguis objectiu dels caçadors furtius de fotografies, i no t’ha d’estranyar que acabis penjat en una imatge a Instagram. A continuació vam baixar fins a les platges i vam tornar circulant en paral·lel al passeig marítim fins arribar a l’alçada de l’edifici de l’Autoritat Portuària, on vam trencar a l’esquerra per arribar fins al Far de la Banya. El fet que aquests vehicles tinguin la velocitat limitada fan que gaudeixis més de l’experiència de conduir-los i del paisatge. Novament en ruta vam desfer el camí que condueix al Far de la Banya per a entrar al Serrallo, i la tornada va ser per Manuel de Falla, Pere Martell i Rambla Nova abans de retornar a la Part Alta pel Passeig i Portal de Sant Antoni.

© Electrokars

Els preus dels ‘tours’ amb audioguies, que especifiquem més avall, varien en funció de la distància i del temps, i van des dels 20€ (el cotxe) per fer la visita urbana dins de la ciutat, prevista en una hora i mitja; fins als 80€ (per cotxe) si vols descobrir l’entorn del riu Gaià. Pel que fa als lloguers, els preus varien dels 8€ (una hora), de dilluns a divendres, als 42€ durant 10h. El preu inclou una assegurança a tot risc i l’aparcament gratuït a les zones blaves, verdes i vermelles.

Electrokars Tarragona Tours
Responsables: Txema Prats i Raquel Conesa
Web: http://www.electrokars.com
Telèfons: +34 977 233 759 / +34 672 00 72 27
Correu: info@electrokars.com
Adreça: Carrer Nou del Patriarca, 5

Tarifes © Electrokars

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)

La cuina de Tàrraco, al descobert. Cada dilluns assaboreix els secrets de la gastronomia romana

© Benito Báguena

La sal condimentada amb herbes era un dels ingredients emprats a la cuina romana. S’utilitzava com a un potenciador de sabors, però també com ingredient clau en els processos de conservació de determinats aliments. El recorregut per la cuina romana, que habitualment era molt senzilla, ens arriba cada dilluns, fins l’ 1 de setembre al pati de l’Antic Ajuntament de Tarragona, amb l’activitat ‘A la cuina d’Apici’, una mena de taller de cuina que imparteixen els Domus Apicius, un grup de recreació històrica tarragoní que ha adoptat el seu nom com a homenatge al gastrònom romà Apicius, coetani de Cèsar August i Tiberi.

La descoberta de la gastronomia romana ens permet, en bona part, refermar els valors d’una cuina que es basava en tres elements bàsics: el blat, l’oli i el vi, com explica Magí Seritjol, director del festival Tàrraco Viva i de les activitats de Tarragona, Història Viva. Els ingredients de la denominada tríada mediterrània són també, en l’actualitat, un dels pilars de la nostra gastronomia. Encara que se n’hi han incorporat d’altres, al llarg dels segles, com la tomaca, la patata, la xocolata, el pebrot o les fruites exòtiques, fruit de la influència d’altres cultures i continents.

Ara bé, si tornem enrere, fa més de dos mil anys, els romans van establir un sistema que els garantís la producció de la tríada. Per això, cada vil·la romana havia de produir cereal, a més a més d’oli i vi per a abastir als residents a la vil·la, mentre que els excedents eren comercialitzats. A l’imperi romà, la Tarraconensis va excel·lir en la producció de vins, com relatava en la seva obra el científic i naturalista romà Plini el Vell. Per això, des del Port de Tàrraco salpaven vaixells carregats amb àmfores del vi que s’elaborava aquí.

El catedràtic de la URV Albert Mas, així ho recordava a l’hora que advertia: “ara no ens agradarien gens, els vins romans! Per què? Doncs en primer lloc perquè els vins romans pràcticament no havien fermentat i això provocava que el vi es malmetés molt aviat i també perquè ara disposem de més eines per a rectificar i modificar els vins”. Mas explica que els romans recorrien a un professional que s’encarregava d’especiar o fins i tot endolcir, amb mel, els vins que eren servits a les tavernes. Així, el sabor era molt més agradable per al paladar.

Fet l’advertiment, Albert Mas que imparteix classes a la Facultat d’Enologia de Tarragona, afegeix l’estreta vinculació del consum del vi amb la societat romana, i és que més enllà de les bacanals o el plaer en la ingesta, el vi era consumit a diari i des que eren ben petits donat que es barrejava amb l’aigua, per garantir l’eliminació dels bacteris de l’aigua.

© Benito Báguena

Benito Báguena és també un expert del vi romà i recorda que els vins elaborats a la Tarraconensis eren molt similars als confegits a Roma, precisament per això van gaudir de prestigi a l’Imperi malgrat que adverteix “eren bons per al gust de l’època”.

Báguena també elabora vins seguint els tractats dels agrònoms romans Columella, Paladio, Varron o Plini, encara que matitza que són vins “per a utilitzar-los a les conferències que impartim sobre el vi al món romà”. Si els voleu tastar, Báguena és col·laborador del festival Tàrraco Viva, així que estigueu atents a la propera programació del 2015.

ACTIVITAT ‘A LA CUINA D’APICI’
Lloc: Antic Ajuntament (carrer Major, 39)
Dies: Dilluns 4, 11, 18 i 25 d’agost / Dilluns 1 de setembre
Hora: 19h
Preu: 7€
Idiomes: Català, castellà, anglès i francès

Text: Gemma Casale (@casalesi a Twitter)

El París dels mandarins

Ruta Pin i Soler

Agrada als francesos divulgar la seva literatura i la seva civilització. I fan bé. Les lliçons més interessants del curs d’estiu a què vaig assistir fa uns vint-i-cinc anys a l’Alliance Française de París van ser les que relacionaven el paisatge de la ciutat amb els escriptors. Les impartia, just a l’hora de dinar, un professor despentinat i barbut que parlava assegut al respatller d’un banc de la primera fila de l’aula i que, des del primer dia, ens va invitar que mengéssim tranquil·lament l’entrepà mentre ell ens llegia fragments de les novel·les de Patrick Modiano sobre garatges obscurs, i ens situava, sobre un plànol precari – a l’època, res de power-point!-, els cafès de Saint Germain-des-Prés on s’instal·laven a escriure Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Uns anys més tard, l’escriptor Adam Gopnik ens recordava, a “A Tale of Two Cafes”, que va ser el cafè Les Deux Magots, decorat amb les escultures de dos mandarins, i no pas el Café de Flore, el que va acollir les tertúlies dels filòsofs parisencs dels anys quaranta i cinquanta.

Tanco el parèntesi -potser poc oportú-, i torno al tema de l’experiència de les rutes literàries que vaig conèixer en aquelles classes tan informals que eren, al mateix temps, tan instructives. L’aproximació a la ciutat a través de la paraula de l’escriptor admirat dóna al visitant una particular vivència del paisatge que l’acull, sense estereotips, nodrida pels punts de vista de qui sap transmetre les emocions amb les eines de la literatura.

Fa molt pocs dies, l’associació “Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català” ha posat al nostre abast l’aplicació “Mapa Literari Català” que permet descarregar al mòbil o a la tauleta unes rutes literàries molt atractives. Aquesta “App” serà de gran ajuda per al turista que vulgui endinsar-se en els pobles, ciutats i paratges naturals dels Països Catalans de la mà dels nostres millors poetes, dramaturgs, novel·listes i assagistes.

Pel que fa a la implantació de les noves tecnologies al turisme, la Generalitat de Catalunya hi està a sobre, i l’adaptació dels establiments de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya a l’ús avançat de les noves tecnologies és una de les finalitats del Decret 66/2014, de 13 de maig, de regulació dels Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya, d’acord amb el Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016.

L’AppMapa Literari Català” és doncs molt oportuna, i ens era molt necessària. Esperem que la trentena de rutes que ofereix a l’actualitat es pugui ampliar i que la visita dels racons de la ciutat de Tarragona es pugui fer ben aviat amb l’ajuda dels escriptors que l’han estimat. La literatura catalana pot ser, també, una bona guia per al turista. Amb paraules de l’escriptor Adam Gopnik, abans citat, “No som captius de les nostres llengües, sinó ciutadans dels nostres idiomes“.

Text: Isabel Baixeras Delclòs, advocada.

Ebike Tours i Itinere ofereixen una ruta guiada en bicicleta elèctrica per a conèixer la història de Tarragona d’una manera divertida

Dani Vidal d'Ebiketours i Xavi Mejuto, d'Itinere Tarragona

La unió fa la força. L’empresa de lloguer (i venda) de bicicletes EbikeTours i Itinere Tarragona, empresa de guies, han tancat un paquet turístic que permet al visitant gaudir de visites guiades per Tarragona pujats en bicicletes elèctriques.

La Tàrraco romana, però també la ciutat medieval i l’actual, les platges, els fortins, el port, el barri del Serrallo o la llera del Francolí formen part d’un recorregut emocionant i divertit que dura entre dues hores i dues hores i mitja però que el visitant fa de manera molt còmode.

En Dani Vidal, d’EbikeTours, assegura que “és el ‘tour’ guiat perfecte per a conèixer Tarragona sobre rodes, amb la meitat d’esforç i el doble de diversió“. El 50 per cent dels usuaris d’aquest servei són turistes de la província de Barcelona, i l’altra meitat, turistes internacionals, amb preeminència d’holandesos, belgues, alemanys i danesos, un públic molt fidel a la bicicleta.

@ebiketgn
©irodon
@ebiketourstgn
@ebiketgn

Les sortides es fan a partir de dues persones i fins a vint-i-cinc, tot i que el nombre recomanable és una desena de cicloturistes com a molt per tal de gaudir millor de l’activitat i no perdre’s cap detall.

L’activitat surt de la Part Alta (el casc antic de la ciutat) cap a l’amfiteatre romà, les platges, el port i el barri pescador del Serrallo. A continuació, l’excursió creua la ciutat de punta a punta, per la Rambla Nova i els racons més segurs per als ciclistes, fins arribar al balcó del Mediterrani. Finalment, pels carrerons del centre històric es puja fins a la Catedral per a descobrir el passat romà i medieval de Tarragona d’una manera amena i divertida.

Les rutes guiades amb bicicleta elèctrica, fàcils i assequibles per a tots els públics, s’ofereixen en català, espanyol, anglès, francès i alemany (prèvia reserva). L’activitat és recomanable a partir dels 14 anys, si bé les bicicletes d’EbikeTours disposen de cadiretes per a nens de menys de 22 quilos.

El preu del tour guiat amb bicicleta elèctrica és de 25€ i inclou el lloguer de la bicicleta elèctrica Flyer, el guia turístic i aigua per la sortida. Val a dir, però, que EbikeTours també lloga bicicletes encara que els usuaris no participin a la ruta guiada.

Més informació de Ebike Tours

Més informació d’Itinere Tarragona

Flyer TGN Ebike Tours
ebiketours_FLYER_Tgn_2014

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: @ebiketourscat; @itineretarragona; @irodon

Tornen els Sopars sota els Focs al Passeig de les Palmeres, de l’1 al 5 de juliol

Sopars sota els Focs / ©Ivan Rodon

Us agraden els castells de focs artificials? Sou amants de la bona taula? Us imagineu gaudir d’una activitat amb la qual compartir un gran sopar a la fresca mentre xales de valent veient els focs d’artifici? Tot això i més ho podeu viure la pròxima setmana a Tarragona!

Nou restaurants de la Part Alta (Arcs Restaurant, El Llagut, La Catedral, La Nova Taverna, Quim Quima, Racó de l’Abat, Sadoll, Taller de cuina i Tecla 60) participaran de l’1 al 5 de juliol en una nova edició dels Sopars sota els Focs, amb 45 propostes gastronòmiques a escollir, a 5€ el plat. Per tant, la festa d’inauguració serà el proper dimarts 1 de juliol, a partir de les 19h, un dia abans de l’inici del Concurs Internacional de Focs Artificials ‘Ciutat de Tarragona’ 2014. Els concerts de la inauguració seran amenitzats pels grups Inversión, Angel Dust i Pig Fat.

I és que la iniciativa, que com cada any se celebrarà al Passeig de les Palmeres, al marge de combinar el Concurs Internacional de Focs d’Artifici i l’excel·lent gastronomia local, també oferirà un espai Estrella Damm Lounge i la Focsteleria, l’espai de cocteleria on Seagram’s, Chartreuse, Santa Teresa i Markham oferiran els seus “Cocktails sota els Focs“. A més, cada dia hi haurà actuacions musicals a partir de les 20h.

Concurs Internacional de Focs 'Ciutat de Tarragona' / ©Rafael López-Monné

Focs / @Manel R. Granell

Cartell del Concurs Internacional de Focs Artificials 'Ciutat de Tarragona' 2014

Pirotècnies seleccionades per a disparar del 2 al 5 de juliol, a les 22:30h:

Dimecres 2 de juliol
Privatex Pyro, S.R.O. de Dubnuca nad Váhom, (Eslovàquia)

Dijous 3 de juliol
Pirotècnia Martí, S.L., de Burriana, Castelló

Divendres 4 de juliol
Pirotècnia Turís, de Turís, València

Dissabte 5 de juliol
Pirotècnia Xaraiva, S.L., de Albarellos-Monterrey, Ourense

Restaurants participants als Sopars sota els focs:

Arcs Restaurant
- Tàrtar de tonyina i salmó amb vinagreta balsàmica de verduretes.
- Broquetes de llagostí, formatge i raïm amb gaspatxo de síndria.
- Pa suec farcit de foie, pernil cuit, mezclum d’amanides i salsa suau de mostassa i iogurt.
- Caneló cruixent d’ànec a la taronja amb reducció de vi negre, bolets i blat fresc.
- Coulant fresc de xocolata negra amb compota de fruites vermelles i crema de vainilla.

Arcs Restaurant / ©Manel R. Granell

La Catedral Restaurant
- Cucurutxo de fingers de pollastre amb ketchup casolà.
- Tapa guanyadora: Coca de melós ibèric a la melmelada de pebrots i xocolata blanca.
- Terrina de verdures a la brasa en el seu suc i olivada.
- Amanida tricolor amb broqueta de salmó fresc i vinagreta de cítrics.
- Pastís de 3 xocolates.

Quim Quima
- Ous estrellats amb encenalls de pernil.
- Rissoto de bolets i botifarra negra.
- Natxos amb guacamole.
- Nuggets de pollastre.
- Pastís d’estratxatel·la.

Quim Quima / ©Ivan Rodon

Sadoll Restaurant
- Terrina de foie-gras curat a la sal amb melmelada de poma i canyella.
- Quiche Lorraine.
- Hamburguesa de vedella amb compota d’albergínies, ceba caramel·litzada i ruca.
- Broqueta de pollastre i gambes amb salsa teriyaki i blat tendre.
- Gelée de maduixes amb crema de iogurt grec i cookies de xocolata.

Sadoll / ©Manel R. Granell

Tecla 60
- Carpaccio de bacallà fumat amb tomàquet i oli d’oliva verge.
- Timbal de ventresca de tonyina amb escalivada.
- Musclos del Delta a la planxa.
- Fideuà.
- Crep de crema catalana.

Tecla 60 / ©Manel R. Granell

El Llagut
- Arrossos mariners D.O. Tarragona.
- Tàrtar de sardines i verat amb poma i salsa de ciboulet (KM0).
- Canelons de peix en cevitxe mexicà.
- Streussel escandinau amb cireres de Vila-rodona i escuma de chantilly.
- Platet del dia.

Llagut / ©Manel R. Granell

La nova taverna
- Maki de salmó amb wasabi.
- Patates braves.
- Coca de formatges amb melmelada de tomàquet i cruixent de ceba.
- Xipirons a l’andalusa.
- Xarrup de cotó de sucre amb núvols.

Racó de l’Abat
- Llesca de “Peñarrubia” amb pernil ibèric.
- Sípia Ondarrua amb patates i allioli d’orenga.
- Croquetes de rostit casolanes de la iaia Pepita.
- Llesca de pa amb tomàquet i seitons en vinagre.
- Fondant de xocolata amb sorbet de mango.

Racó de l'Abat / ©Ivan Rodon

Taller de cuina
- Tàrtar de vedella i mantega especiada.
- Aletes de pollastre arrebossades i maionesa de miso.
- Arròs de gamba, calamar i nyores.
- Patata brava remenada amb botifarra i romesco.
- Brownie de xocolata i gelat de crema catalana.
Sopars / ©Manel R. Granell

Focsteleria
- Chartreusito (Chartreuse verd amb llima, menta i top up de soda)
- Chartreuse Tònic (Chartreuse groc infusionat amb canyella amb twist final de taronja i tònica)
- Chartreuse Especial (Caipirinha de Chartreuse groc amb pera natural i un toc de suc de llimona)
- Gintònic (Ginebra Seagram’s combinada amb tònica Markham i un twist de taronja)
- Mojito (Rom Santa Tersa amb sifó, llima, sucre morè i menta).

Sopars sota els Focs /©Manel R. Granell

Més informació del Concurs Internacional de Focs d’Artifici ‘Ciutat de Tarragona’ 2014

Més informació dels Sopars sota els Focs

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter); Manel R. Granell; Ivan Rodon.