català Español English

Experiències

Tornen els 'Sopars sota els Focs' al Passeig de les Palmeres, del 30 de juny al 4 de juliol.

El personatge

Parlem amb Dario Battaglia, gladiador de l'Istituto Ars Dimicandi, sobre la recerca i divulgació històrica dels antics gladiadors de l'Imperi romà.

#lamevatarragona

Helle Kettner, estudiant danesa afincada a la ciutat, fotografia pel Tarragona Experience els seus racons preferits de #lamevatarragona.

Vuit restaurants de la Part Alta amenitzaran amb 40 plats diferents els ‘Sopars sota els Focs’

Cartell Sopars Focs 15

Busques un pla per a les nits d’aquest inici d’estiu? A veure què et sembla aquest: El Passeig de les Palmeres, a tocar del Balcó del Mediterrani, acull del 30 de juny al 4 de juliol la sisena edició dels ‘Sopars sota els Focs’, una oportunitat única per a gaudir del Concurs Internacional de Focs d’Artifici ‘Ciutat de Tarragona’ mentre assaboreixes un sopar a base d’autèntiques delicatessens. I en acabat tens l’oportunitat de prendre un cocktail a la Focsteleria o una cervesa de les diferents varietats que hi haurà a la barra Estrella Damm, mentre escoltes bona música.

Taller de cuina / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Taller de cuina / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

El Llagut / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

El Llagut / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Els ‘Sopars sota els Focs’, que s’organitza sota el paraigües de l’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA), comptarà amb la participació dels restaurants El Llagut, Arcs Restaurant, Quim Quima, Racó de l’Abat, Sadoll Restaurant, Taller de Cuina i Entrecopes, que traslladaran la seva cuina al Passeig de les Palmeres per a oferir unes propostes gastronòmiques excel·lents per només 5 euros el plat: caneló cruixent d’ànec amb taronja i reducció de vermut Miró, bolets i blat fresc (Arcs); tartar de salmó, rúcula i un toc de gingebre (Entrecopes); rissoto de bolets i botifarra negra (Quim Quima); hamburguesa de vedella, ceba caramel·litzada i ruca (Sadoll); ‘ensaladilla russa’ de peix i marisc amb una maionesa especiada de llamàntol (El Llagut); costelletes especiades amb dues salses (La Nova Taverna); fideus rossejats amb calamars i gambetes (Racó de l’Abat); o musclos al vapor a l’estil Thai (Taller de Cuina). En total, quaranta plats a degustar que faran les delícies de grans i petits.

El Racó de l'Abat / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

El Racó de l'Abat / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Quim Quima / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

La nova taverna / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Arcs Restaurant / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Sadoll / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Plats dels Sopars sota els Focs 2015

La inauguració dels ‘Sopars sota els Focs’ serà el dimarts 30 de juny. A les 19h està previst un acte commemoratiu dels 25 anys del Concurs de Focs Artificials, i a continuació hi haurà una doble actuació musical amb el duet de versions Angel Dust i el posa-discs Pepe Diyei que acompanyarà la vetllada amb música dels 70, 80 i 90. Les cuines dels restaurants obriran a partir de les 20h.

Sopars Focs 15
Sopars Focs 15

Pel que fa al Concurs de Focs, aquestes són les empreses que participaran en l’edició d’enguany i el dia que dispararan:

Dimecres 1 de juliol, a les 22.30 h
Pirotecnia Zaragozana, S.A. de Saragossa

Dijous 2 de juliol, a les 22.30 h
Pirotecnia Hermanos Caballer, S.L. de Burjassot (València)

Divendres 3 de juliol, a les 22.30 h
Pirotècnia Tomás, S.L. de Benicarló (Castelló)

Dissabte 4 de juliol, a les 22.30 h
A.P.E. Parente Romualdo de Bergantino (Itàlia)

Imatge-ElmeusFocs

D’altra banda, tot coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari del Concurs des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona et conviden a sumar-te a l’aniversari expressant a les xarxes socials les vivències i anècdotes que hagis tingut al llarg de les diverses edicions. D’aquesta manera, a través de la campanya #ElsmeusFocs, et proposen que participis en les accions 2.0 que han preparat i que pots consultar aquí. Si hi participes, pots optar des d’anar a veure els Focs a Casa Canals, a anar a un cap de setmana a la Semana Grande de Bilbao o participar en una sèrie de reportatges a TAC12.

Més informació

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)

Dario Battaglia, gladiador: “La primera obligació dels gladiadors no és vèncer, sinó seduir”

Dario Battaglia / ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Les victòries a l’arena van donar tanta celebritat a l’audaç Tetraites que les seves gestes es publicitaven a tot l’Imperi romà, de Pompeia a la Gàlia, fins i tot a Britànnia. El seu col·lega modern Darius de Bergomum (Bèrgam) potser no és tan famós, però porta vint anys estudiant, entrenant-se i combatent com ho feien els gladiadors. Milers de persones han assistit a les demostracions “d’arqueologia experimental” d’Ars Dimicandi, una barreja de competició, ritualitat i emoció que permet al públic apropar-se de forma respectuosa a la munera, l’ofrena dels gladiadors, i entendre perquè va ser l’entreteniment preferit dels romans.

Amb espasa o sense, Darius, Dario Battaglia, és un lluitador de la causa de la divulgació històrica. La seva identificació amb la forma de vida dels gladiadors va molt més enllà de l’experimentació. Des que a principis dels noranta va començar a estudiar amb profunditat la singularitat d’aquests lluitadors professionals –en molts casos, esclaus que volien comprar la seva llibertat, però també ciutadans romans que perseguien la glòria i els diners–, Dario ha estat un pioner de la divulgació pràctica. Ha creat una escola a Itàlia i una vuitantena de gladiadors s’entrenen dos cops per setmana per millorar les seves aptituds.

Ningú que tingui por no li és possible fer de gladiador. Es necessita preparació física i tècnica, segons l’especialitat de cadascú, però també mental. No hi ha possibilitat de llençar la tovallola, com altres disciplines de lluita modernes. Ens devem a la gent, i els cops que donem i rebem entre nosaltres, tots companys, ens deixen més cicatrius al cervell que a la pell”, explica Darius. Ho sap bé el públic de l’amfiteatre de Tarragona, que Darius venera com la seva “segona casa”, perquè ja fa quinze anys que Ars Dimicandi hi actua en motiu del festival Tarraco Viva.

La disciplina dels gladiadors representa el triomf de la voluntat. A diferència del que acostuma a ser més corrent en moltes facetes de la vida, l’únic que salva a aquests lluitadors de l’arena davant del judici popular és la seva valentia. “No és un exercici militar, en què val tot per derrotar el contrari. La primera obligació no és vèncer, sinó seduir el públic: patir, ser uns herois tant si guanyem com si acabem perdent, i fer que la gent prengui partit per nosaltres, perquè és la que al final acaba decidint”, afirma Battaglia.

No és que el públic del segle XXI acabi decidint si el gladiador derrotat ha de morir o sobreviure per l’honor amb que s’ha batut. Però sí que és cert que els combats, amb armes no esmolades, aixequen passions entre el públic. I, de fet, la cua d’admiradors que es forma a Tarragona quan Ars Dimicandi deposa les armes sempre és llarga. “Les lluites de gladiadors eren un dels espectacles favorits dels romans, i per la seva heroïcitat, alguns es feien molt famosos i molt desitjats. Els Messi i Cristiano Ronaldo de l’Antiguitat es batien amb armes”, explica Battaglia.

El rigor i l’espectacle no són sempre la mateixa cosa, però Ars Dimicandi posa de relleu que no tenen perquè estar renyits. La pompa de Hollywood ha ajudat a crear una imatge popular definida de Roma, per bé que inexacta. Com a divulgador, Dario Battaglia contribueix a corregir aquests estereotips assessorant a grans muntatges. És el cas de la popular sèrie televisiva Roma (HBO, 2005-2007), o el remake de Ben-Hur, una producció valorada en 120 milions d’euros que Paramount i Metro Goldwin Meyer estrenaran el 2016.

Home de la Llombardia, Dario reconeix la forma de fer i de pensar dels catalans, i no perd l’ocasió de passar uns dies de vacances, gastronomia i platja a la seva estimada Tarraco, juntament amb la seva esposa i el seu fill. De Tarragona, ciutat que visita cada any i on ha fet un grup de bons d’amics, només té paraules d’admiració. I especialment de Tarraco Viva, certamen que admira i no s’està de considerar “el festival de divulgació històrica més important del món”. “Ha creat un model propi, original i exigent, que per a nosaltres ha estat cabdal per fer-nos créixer com a grup: ens ha obligat a investigar, a no estar parats, per poder oferir sempre continguts nous al públic. A Itàlia, en canvi, existeix un prejudici molt gran amb el passat romà. Hi ha coneixement i un gran potencial per fer divulgació, però s’associa amb el feixisme de Mussolini, que en va fer una gran utilització, i no té bona premsa”, assegura.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)

El dimecres 24 de juny arrenca la tercera edició de ‘Tarragona, Ciutat de Castells’, una activitat per a conèixer els castells des de dins

Tarragona, Ciutat de Castells / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Tarragona arrencarà el dimecres 24 de juny, coincidint amb la diada castellera de Sant Joan, la tercera temporada de l’activitat “Tarragona, Ciutat de Castells”, un producte genuí, original i singular que vol apropar el món casteller a la gent de la ciutat i dels municipis de l’entorn, així com als turistes que ens visiten.

El programa, s’iniciarà per Sant Joan i acabarà després de les festes de Santa Tecla, i com a principal novetat hi ha el fet que es doblaran el nombre d’actuacions castelleres a la ciutat, que se celebraran cada dimecres al vespre, del 8 de juliol al 9 de setembre, i que aniran alternant les quatre colles de la ciutat: Els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. El “Tarragona, Ciutat de Castells” mantindrà els assajos als locals de les colles Xiquets de Tarragona i Jove Xiquets de Tarragona, així com les visites guiades als principals escenaris castellers de la ciutat, entre altres activitats.

Tarragona, Ciutat de Castells” s’ha consolidat com a producte en només tres anys i ha despertat l’interès no només del públic local que fins ara desconeixia com era una colla castellera des de dins, sinó també dels turistes que visiten la ciutat i que veuen en els castells una tradició espectacular i emocionant que, a la vegada, aplega un seguit de valors com el treball en equip, la solidaritat, la relació entre generacions i l’acolliment de tothom sense excepcions.

Tarragona, Ciutat de Castells” comptarà per tercer any consecutiu amb el suport del Patronat de Turisme de Tarragona que programarà i promocionarà les activitats en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) per tal de fer arribar aquest producte a tots els visitants.

Assaig de la Colla Jove Xiquets de Tarragona / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Turistes a l'assaig dels Xiquets de Tarragona / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

En aquest sentit, cal destacar que ja s’han posat a la venda les entrades pels assajos amb visita guiada a la seu de les colles Xiquets de Tarragona i Colla Jove Xiquets de Tarragona. El primer assaig amb visita es farà el dimarts 30 de juny.

La venda de les entrades es farà directament a través de la web de Tarragona Turisme:

En català

En castellano

In english

En français

Actuació dels Xiquets de Tarragona amb motiu de l'activitat 'Tarragona, Ciutat de Castells' / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Quatre de vuit de la Colla Jove al Pla de la Seu / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Detall d'un castell dels Xiquets del Serrallo / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, baixant el pilar de quatre per les escales de la Catedral / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Calendari de les actuacions dels dimecres, Tarragona, Ciutat de Castells 2015:

• Dia 8 de juliol: Xiquets de Tarragona.
• Dia 15 de juliol: Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
• Dia 22 de juliol: Colla Jove Xiquets de Tarragona i Xiquets del Serrallo.
• Dia 29 de juliol: Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
• Dia 5 d’agost: Xiquets de Tarragona.
• Dia 12 d’agost: Xiquets del Serrallo.
• Dia 26 d’agost: Xiquets de Tarragona.
• Dia 2 de setembre: Xiquets del Serrallo.
• Dia 9 de setembre: Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Assajos de les colles Xiquets de Tarragona i Colla Jove Xiquets de Tarragona:

• Dimarts 30 de juny Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 7 de juliol Colla Jove Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 14 de juliol Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 21 de juliol Colla Jove Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 28 de juliol Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 4 d’agost Colla Jove Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 11 d’agost Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 18 d’agost no hi ha assaig.
• Dimarts 25 d’agost Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 1 de setembre Colla Jove Xiquets de Tarragona.
• Dimarts 8 de setembre Xiquets de Tarragona.

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografies: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)

Helle Kettner, estudiant danesa que porta 11 anys a Tarragona: “Quan pujo a la Part Alta sospiro i em dic: d’acord, sóc a casa”

Helle Kettner / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Helle Kettner és una jove danesa que va arribar a Tarragona l’any 2004 amb la intenció d’aprendre una mica de castellà i, al cap d’unes mesos, tornar a Dinamarca. D’això, aviat farà onze anys, i na Helle continua a Tarragona. Després de cinc anys de la seva arribada va començar els estudis de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili, al Campus Catalunya. En acabat, i descartat encara el retorn al seu país, va fer el màster en Comunicació Estratègica, i actualment ha iniciat el doctorat, becada per la universitat. En l’àmbit de la Comunicació hi ha un esport que la perd: “La meva línia d’investigació és la comunicació i les grans carreres ciclistes”. A banda de treballar a la URV, Helle Kettner té un programa de ràdio a Ràdio Ciutat de Tarragona: Trójkat, un magazine cultural i musical que entrevista a artistes que vénen a tocar a la ciutat. El podeu escoltar aquí. Na Helle també té una gran passió: el Nàstic. Ni l’Aalborg BK, ni el Kobenhavn. El Brøndby IF i el Nàstic. Alguna cosa hi deuen tenir a veure en Carles Cortés, en Quim Pons i en Joan Alfons López amb qui col·labora a les retransmissions dels partits de l’equip grana, a la mateixa emissora. Na Helle potser no ho sap –o sí!– ja és una tarragonina més.

Campus Catalunya / ©Helle Kettner

La Tarragona més personal de na Helle té la seva zona d’influència entre l’espai on ha cursat els estudis i la Part Alta de la ciutat, de la que admet sentir-se com a casa. La primera foto que ens ha enviat és del Campus Catalunya. “Sé que no és un dels llocs més bonics de la ciutat, això està clar, però sí que és un lloc especial per a mi. La Rovira i Virgili és important per a Tarragona perquè, el fet de tenir una universitat de qualitat, la posiciona en molt bon lloc. Personalment, el Campus Catalunya significa molt per a mi, i sobretot els estudis de Comunicació, perquè m’han acollit i m’han donat l’oportunitat de poder realitzar el Doctorat que estic fent ara”. Explica Kettner que abans de començar a la universitat va haver de dominar la llengua (el seu català és excel·lent), i que un cop inscrita als estudis la va sorprendre molt “la proximitat dels professors”. “Quan comences una carrera en un país que no coneixes, en una llengua que no és la teva, fa respecte. Però el tracte que he rebut per part del professorat és d’agrair, ja que m’han fet sentir com a casa”.

Portal del Roser / ©Helle Kettner

El segon espai on ens porta na Helle és a pocs metres del Campus Catalunya. “He escollit el Portal del Roser com un lloc espectacular de la ciutat de Tarragona. Forma part de la Part Alta, que per a mi, és un lloc màgic de Tarragona. Quan pujo a la Part Alta faig un sospir i em dic a mi mateixa: d’acord, sóc a casa. Això és el que significa la Part Alta per a mi. Vaig viure una època aquí, i passar cada matí per sota del Portal del Roser era un privilegi que no em podia creure. Cada matí em repetia: quina sort que tinc de viure en una ciutat amb aquesta preciositat d’estructura, d’ambient i de llum. Sortir al matí, amb la primera llum del dia i veure les muntanyes allà al fons, al darrere del Campus Catalunya, era una cosa espectacular. Tarragona està situada en un lloc privilegiat, vora el mar, però alhora tan a prop de la muntanya. És espectacular!“.

Circ de Tàrraco / ©Helle Kettner

Per anar al tercer lloc que ens proposa na Helle no ens movem del barri. “La tercera foto que us envio és la de la Capçalera del Circ de Tarragona, ja que per a mi és la millor atracció turística, diguem-ne, dins la ciutat. Juntament amb el Pont del Diable, la capçalera del Circ és el meu monument preferit. Trobo que és una llàstima que no es conegui més a fora de Tarragona. Me n’adono quan porto familiars o amics que venen de Dinamarca per primera vegada, i se sorprenen de Tarragona, de tots els llocs que té la ciutat. Jo aprecio Tarragona cada dia més, però observar la reacció dels teus familiars o dels teus amics la primera vegada que veuen això, és genial i em fa sentir orgullosa”.

Amb na Helle Kettner hem volgut acabar l’entrevista portant-la a l’Antic Ajuntament de Tarragona, avui seu del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, i punt de partida de molts dels turistes que visiten i volen conèixer la ciutat, encara que per a la gran majoria només sigui només per unes hores o uns dies. “Sóc una enamorada de Tarragona, des del primer dia que vaig venir. De moment, no he decidit quedar-me per sempre, però és que tampoc m’ho plantejo. Ara faig això, després faig allò, acabo una cosa i en començo una altra, i així van passant els anys. Enguany en farà 11 que estic aquí. Però Tarragona és una ciutat que enamora, és una ciutat ideal per a viure-hi. El que m’agrada més és la manera de viure, la forma de fer de la seva la gent i la manera d’entendre i viure les coses. Això és el que a mi em fascina, i m’enamora. Ah! I per a mi, escollir només tres llocs de la ciutat ha estat un exercici molt difícil perquè, en realitat, tots els racons de Tarragona són increïbles”.

El que dèiem. Na Helle potser no ho sap –o sí!– però ja és una tarragonina més. I per molts anys! Tak, Helle!

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)

Tarragona obre la primera academia de sirenes i tritons d’Europa

©sirenasacademy

L’Odissea, l’immortal poema d’Homer, narra com Ulisses, després de guanyar la guerra de Troia, inicia el retorn cap a Ítaca en un viatge que lluny de ser plàcid i triomfal acaba esdevenint una expedició plena d’aventures i perills. Un dels episodis més cèlebres d’aquesta travessia succeeix entre Sorrento i l’illa de Capri, al sud d’Itàlia. Ulisses havia estat advertit de que, un cop arribat a aquest punt del trajecte, es trobaria amb l’illa de les sirenes i que aquestes es posarien a cantar per fer embogir la tripulació que acabaria llençant-se al mar tot fent naufragar les naus. Per això, Ulisses decideix tapar amb cera les orelles de la seva gent. Ell, però, no resisteix a la temptació i al desig d’escoltar i veure les sirenes i es fa lligar a un màstil per a gaudir el moment sense posar en perill els seus homes.

Les llegendàries sirenes, donzelles marines que atrauen als navegants amb la bellesa i dolçor del seu cant, continuen nedant pel Mediterrani, però des de fa poc més d’un any han deixat la costa amalfitana per a instal·lar-se a recer de les aigües càlides del Mare Nostrum que banyen la costa de Tarragona. Aquí se les pot veure remenar la cua i fent tota mena de figures a Cala Romana, a la platja dels Capellans o a Tamarit quan comença la temporada de bany.

©sirenasacademy

Les descendents d’aquelles sirenes, però, han perdut poques virtuts mentre que n’han guanyat moltes altres. A més, aquests éssers mitològics ja no representen cap perill pels vaixells que passen per davant la costa de Tarragona. Tot el contrari. Avui es relacionen d’una manera molt més amistosa amb la població local i els turistes que visiten la ciutat, ensenyant-los a nedar, a fer figures i a participar en jocs. Tant és així que han creat la primera escola de sirenes d’Europa, la Sirenas Mediterranean Academy.

L’experiència vivencial, que es va posar en marxa l’any passat amb un notable èxit, està oberta a qualsevol persona que li agradi jugar i moure’s a l’aigua, i que vulgui passar una estona divertida alhora que aprendre una mica d’educació sobre el mar i la salut.

Equip Sirenes / ©sirenasacademy

Darrere el projecte de Sirenas Mediterranean Academy hi ha la Susana Seuma i l’Alejandro Rodríguez. Explica n’Alejandro que na Susana era molt aficionada al submarinisme i al mar, però que arrel d’un accident de trànsit va estar tres anys sense poder nedar. Un dia, convalescent encara al menjador de casa, que està ple de fotografies de submarinisme, va tenir la idea. “Per què no obrim una escola de sineres?”, va dir. Dit i fet! Avui, na Susana i quatre monitors més ensenyen els seus alumnes –de totes les edats!– a moure’s com ho faria una sirena o un tritó.

Bateig sirenes / ©sirenasacademy

Sirenes avançat / ©SirenasAcademy

L’acadèmia imparteix dos nivells, el bateig (a un preu de 39€) i l’avançat (49€), que varia segons l’experiència de la persona i l’exigència dels exercicis. L’activitat s’ofereix tant en espais naturals, com platges i llacs, com en piscines d’us públic i privat.

A més, Sirenas Mediterranean Academy ofereix una gamma diversa d’espectacles que poden ser contractats en celebracions, inauguracions o grans esdeveniments, públics i privats.

Us animeu a nedar com una sirena o un tritó? Apunteu-vos a l’experiència!

Arqueoescena posa en marxa “Habitants de Tàrraco”, noves visites guiades teatralitzades per la Tarragona romana

Arqueoescena / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

A final del segle III aC s’iniciava a Tàrraco la construcció d’una gran muralla. En total, uns quatre quilòmetres de fortificació que havia de servir per a protegir la ciutat i els seus habitants. En l’actualitat, però, només es preserven 1.100 metres de murs, menys d’una tercera part. Per a poder conèixer la magnitud d’aquesta obra, considerada la muralla romana més gran que s’hagi aixecat fora d’Itàlia, us suggerim que inicieu el recorregut pel Passeig Arqueològic, un singular conjunt monumental, amb nombrosos elements patrimonials.

Habitants de Tarraco / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Aquí, al Passeig Arqueològic, la reproducció de l’estàtua de l’August de prima porta té una posició (i visió) privilegiada de la muralla, catalogada com a Patrimoni de la Humanitat. En aquest indret, depèn del dia, podeu coincidir amb en Lucius Iunius Maro, sacerdot imperial que es dedicava a l’oració en una societat marcada per ritus codificats i que, amb Cèsar August, va establir noves bases religioses, divinitzant la figura de Juli Cèsar, tot un preludi cap a la seva posterior deïficació. Lucius Iunius Maro us parlarà de la religió a l’Imperi, però també ho farà de la figura d’August, a qui considera un extraordinari emperador pel fet d’haver aportat la pau i haver propiciat el naixement de l’Imperi.

La coincidència amb aquest sacerdot és fruit d’un nou itinerari amb dramatitzacions per la Tarragona romana que, sota el títol “Habitants de Tàrraco”, ens apropa Arqueoescena, una plataforma creada per a establir un diàleg entre el patrimoni històrico-arqueològic i la societat, i poder explicar què s’amaga darrera de les pedres, amb la voluntat de facilitar la descoberta de la ciutat romana de la mà de personatges que van ajudar a escriure el passat de Tàrraco.

I si la religió marcava el batec de la societat romana, també ho feien els tentacles d’un Imperi poderós, amb unes fortes estructures d’Estat pensades per a controlar tots i cadascun dels passos dels seus ciutadans per a després obtenir-ne els màxims rèdits econòmics.

Habitants de Tàrraco - ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Habitants de Tarraco / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

És en aquest context que Publius Alfius Maximus, procurador romà, reclama a un habitant de Tàrraco el pagament d’uns tributs que no havien estat ingressats al govern provincial. Aquesta altra escena es desenvolupa a l’interior d’una simulada oficina de recaptació dins de la volta annexa a la Torre del Pretori, una construcció romana que acollia les escales des d’on es realitzava el pas des de la ciutat baixa fins al Fòrum provincial. L’escenificació, que ben bé podria desenvolupar-se en la societat contemporània, és un nou capítol que podreu presenciar en els dos recorreguts d’ “Habitants de Tàrraco”.

Habitants de Tàrraco”, permet descobrir històries vinculades amb el culte imperial, els impostos, els mites, la vida urbana, els primers cristians i també els jocs de masses. Els dos itineraris –el segon estarà en marxa a l’estiu– han estat creats per a estudiants, a partir de 3er d’ESO, i també per al públic en general, a partir de 14 anys. Les rutes que s’ofereixen els dissabtes a les 18.30h, tenen una duració de 2h i un preu de 15€ els adults i 12€ els menors de 16 anys. El preu inclou l’entrada a quatre monuments de la ciutat (muralles, pretori-circ, amfiteatre i fòrum de la colònia). Una ruta adaptada es posa també a disposició dels grups escolars a partir de 6è de primària. Per a grups i visitants individuals cal reserva prèvia al + 34 644 213 917 o a l’adreça info@arqueoescena.eu.

Habitants de Tàrraco / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

La visita teatralitzada és fruit d’una acurada recerca, amb guió i direcció de Maria Isabel Panosa, amb text de Jovita Ferrer i sota la direcció teatral de Sergi Xirinachs. Tot plegat, amb l’escenificació i representació dels actors Agus Farré, Josep Maria Piñol, Pau Gavaldà i Marcel Ferré. Una manera diferent de recórrer Tàrraco i posar-vos en la pell dels seus habitants.

Per a més informació: www.arqueoescena.eu
Adreça electrònica: info@arqueoescena.eu

Música, art, tallers i molta festa a la cinquena edició del festival Minipop’15

Festival Minipop 2014 / ©Rosa Rovira

El Minipop no és només un festival de música pop, és molt més que això. El Minipop és música, per descomptat, però també és art, dansa, tallers creatius, teatre, cinema, fira minicrafts, gastronomia i festa, sobretot molt festa. El Passeig de les Palmeres tornarà a acollir el cap de setmana del 5 al 7 de juny, i per cinquena edició consecutiva, aquest festival familiar, una de les cites culturals imprescindibles de Tarragona –i del país–.

Cartell del Festival Minipop 2015

Pel que fa a l’apartat musical, el programa del cinquè aniversari comptarà amb un cartell de luxe, amb en David Carabén –líder dels Mishima–, la cantautora Nuria Graham o Anna Roig, que mostrarà les seves habilitats com a punxa-discs, són alguns dels reclams de l’edició d’enguany.

Lluís Gavaldà, cantant d’Els Pets i director musical del festival, remarca que el “Minipop no demana edat i l’horari no ha de ser un handicap per ningú”. Per aquest motiu, totes les actuacions i activitats seran en “horari protegit”.

Festival Minipop 2015 / ©Jaime Rojas

El Minipop converteix un entorn idíl·lic com és el Passeig de les Palmeres, al costat del Balcó del Mediterrani i amb vistes al mar i a l’espectacular Amfiteatre romà, en un recinte còmode, multifuncional i ideal per a tots els públics. Entre les infraestructures que s’habiliten hi ha des d’una zona de cotxets de nadons fins a una àrea de descans per als que vulguin gaudir del festival en mode tranquil·litat.

Els tallers creatius que enguany complementaran el festival aproparan l’art contemporani a tots els assistents. En total, dotze propostes per a nenes i nens d’entre 3 i 10 anys amb les què aprendran a fabricar llibretes molt gracioses amb l’ajuda de Laura Masdéu, o a viure l’eco-agricultura urbana, de bracet de la Gemma Ciuret, entre altres activitats.

El Minipop 2015 també inclou una sessió de cinema oriental que anirà acompanyada d’un sopar japonès d’alta qualitat, o un espectacle de teatre infantil envellit a càrrec de la companyia Farrés Brothers.

El tram final de la Rambla Nova s’engalanarà durant del festival amb la 3a fira de Minicrafts, una mostra de preciositats fetes a mà.

Concurs a Instagram del Minipop 2015 / ©MinipopTGN

El festival també incorpora enguany un repte instagramer! Per als dies 5, 6 i 7 de juny s’ha convocat un concurs fotogràfic amb l’etiqueta #minipop2015 a la xarxa social Instagram amb l’objectiu d’incentivar la participació al festival, amb unes fotografies que plasmin l’esperit Minipop. Diverteix-te i fotografia el Minipop’15 en família i podràs guanyar diferents premis! Trobaràs les bases del concurs en aquesta pàgina.

D’altra banda, amb la polsera Minipop podràs gaudir de descomptes exclusius en restaurants, càmpings, hotels i museus per fer que el cap de setmana sigui complet. Música, art i descans a la ciutat de Tarragona amb els millors preus! Si et vols assabentar de les ofertes, consulta la pàgina del Minipop’15.

I com ja saps, el 6 de juny es juga la final de la Champions League entre el Barça i la Juventus. Doncs el Minipop oferirà el partit en una pantalla gegant. I en acabat, concert!

Marca en el teu calendari els dies 5, 6 i 7 de juny El Festival Minipop arriba carregat de propostes!

PROGRAMA COMPLET DEL FESTIVAL MINIPOP 2015: Programa V Minipop

Text: Patrícia Valencia

El FITT 2015 convertirà Tarragona en un multiespai teatral per a noves dramatúrgies durant cinc dies

Cartell FITT

Sir Laurence Olivier va dir que “en una petita o gran ciutat o poble, un gran teatre és el signe visible de cultura”. Tarragona en té dos de grans i unes quantes sales més petites. Però què passa quan tota la ciutat esdevé un gran teatre? Perquè aquest és el repte que el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) s’ha marcat en cadascuna de les tres edicions: guanyar llocs emblemàtics o històrics de la ciutat per a la representació de noves dramatúrgies d’autors i directors contemporanis, ja siguin del país o internacionals. El FITT, organitzat per la Sala Trono, vol ser “una porta oberta als nous talents representats en diferents llengües”, com va dir el seu director, enJoan Negrié. La porta d’una ciutat que vol obrir-se a la cultura.

En les dues primeres edicions, el FITT va reconvertir en espais teatrals l’Antiga Audiència, el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, la Volta llarga de la capçalera del Circ romà, les Voltes del Pallol, la Casa Canals i el Col·legi d’Arquitectes, a més de la mateixa Sala Trono i el Teatre Metropol. Enguany hi sumarà la terrassa gòtica del Pretori, on Gemma Brió hi portarà el seu Llibert, premi a la crítica Serra d’or de teatre 2015, i premi Butaca al millor text teatral i al millor espectacle de petit format. Llibert, finalista també dels premis Max al millor espectacle revelació i a la millor autoria teatral, és una de les delicatessen d’aquest FITT, però no l’única.

La companyia francesa Cirque le Roux, per exemple, sorprendrà a la jornada inaugural, el dimecres 17 de juny, amb un espectacle de circ contemporani i innovador que barreja una excel·lent tècnica circense amb una depurada narrativa teatral. L’obra An elephant in the room, que podreu seguir a les 21h al Teatre Metropol, és una comèdia dramàtica que aborda les relacions humanes.

La Capçalera del Circ és l’indret idoni per a la proposta dramatúrgica del dijous 18, Homo ridens Tarragona, de la companyia italiana Teatro sotterraneo, una obra que experimentarà amb el públic…i amb el riure. Més pistes? L’objectiu d’aquesta proposta quirúrgica és analitzar l’enfocament humà del riure, la mesura dels seus límits i complexitat.

Mi gran obra (un proyecto ambicioso), és l’espectacle que David Espinosa portarà a les Voltes del Pallol, una crítica als projectes faraònics que, com diu l’autor, sovint estan carregats d’ornaments però buits de contingut, i que a la vegada retrata a la societat en què vivim. L’obra tindrà quatre passis: dijous 18 i divendres 19, a les 18h i a les 20h.

El FITT 2015 també incorporarà un doble espectacle itinerant pels carrers de Tarragona de la mà de la companyia Kamtchàtka, el divendres 19 i el dissabte 20, a les vuit del vespre. Fugit evoca la història dels que han marxat i dels que marxaran, i vol ser un homenatge als que van tenir el coratge de desprendre’s d’allò superflu, abandonar allò conegut i anar cap a l’esperança d’un món millor. Els sona? Els que assisteixin a aquesta obra –amb aforament reduït a 90 persones– han d’estar disposats a fugir endavant.

La cloenda del festival anirà a càrrec de la companyia Le Crupier amb un espectacle que reivindicarà la figura d’Esperança Dinamita, una de les vedets més populars i controvertida en els seus dies. L’obra es podrà seguir el diumenge 21, a les 21.30h, a l’Antiga Audiència. Un excel·lent colofó.

L’entrada senzilla de cada espectacle costarà 18€, però el FITT posa en marxa un abonament a 50€ que ofereix tres espectacles a escollir, i un de 80€ amb el què pots gaudir de tots els espectacles. Els punts de venda d’entrades seran el Teatre Metropol i les oficines del Patronat de Turisme de Tarragona i, on line, a través de la plataforma www.tarracoticket.cat.

Programa del FITT 2015

@fittcat

Ramon Martí, propietari i cuiner de la taverna El Llagut: “La felicitat es cuina amb bons ingredients”

Ramon Martí, cuiner Slow Food de la taverna El Llagut / ©Rafael López-Monné

Gira el Món i torna al Born. O a la Plaça del Rei, per ser precisos. Durant els vuitanta i noranta en Ramon Martí es va formar a l’ombra d’alguns dels millors xefs amb estrelles Michelin de França i Alemanya. A finals dels noranta va tornar a la seva Barcelona natal, i avui aplica tota aquella experiència mà a mà amb la seva parella, l’Astrid, al seu propi establiment situat al barri de la Part Alta de Tarragona. La taverna El Llagut, que pertany al moviment Slow Food-Km0, s’ha llaurat la fama de ser un dels millors llocs per menjar arròs a la ciutat i obra veritables monuments de cuina tradicional amb peix acabat de pescar. És un dels establiments que més han contribuït a elevar el llistó de l’oferta gastronòmica local els últims anys.

Tarragona està preparada per rebre una estrella Michelin. Hi ha molta gent en la bona direcció, que s’esforça cada dia per fer-ho millor, i un reconeixement d’aquestes característiques ens aniria molt bé a tots. La ciutat ha de ser vista definitivament com una destinació gastronòmica ”, assegura qui després de formar-se en Turisme i Hosteleria als vuitanta va treballar una bona pila d’anys amb Jean Louis Neichel (2 estrelles Michelin) a Barcelona i amb Jean Claude Bourgueil (3 estrelles Michelin) a Düsseldorf. Implicat a fons amb mogudes com Tarraco a Taula, o les activitats que organitza el col·lectiu Tarragona Gastronòmica, en Ramon està convençut que treballant l’excel·lència s’encomana la qualitat.

Aquest valor afegit es pot buscar amb la innovació, com estan fent amb cada cop més èxit un bon número de restaurants a la ciutat, o com és el cas del Llagut i altres establiments de referència en peix, especialment al Serrallo, portant masquetes, sarsueles i romescos al zenit culinari. “Sempre se’n pot saber més. Molts dels plats els hem après dels nostres proveïdors, de la gent que ens porta el peix, i els arrossos, amb la gent del Serrallo”, explica el Ramon.

El llibre de cuina d’El Llagut beu de la memòria i s’alimenta de l’experiència. El Llagut ha abraçat la cuina tradicional i li ha donat un toc marca de la casa que fa lluir encara més els seus valors. “Quan vam començar volíem fer coses senzilles i ben fetes. Amb el temps hem creat un equip, hem evolucionat i hem estat més ambiciosos. Hem trobat una línia i un sentit al que estem fent. La cuina és cuidar els detalls, i hi ha plats que poden semblar fàcils, però t’asseguro que fer ben fet un pop amb patates no ho és gens”, afirma.

Deu taules interiors i set professionals al seu servei. Una carta feta d’arrossos i peix, i 60 referències de vins, totes de les DO tarragonines. Amb aquests ingredients treballen en Ramon i el seu equip experiències gastronòmiques d’alt nivell. “Quan ens asseiem a taula transmetem valors, creuem emocions, engeguem projectes… Trobar-nos cada dia amb la família o celebrar alguna cosa amb els amics és un moment important, i el menjar ha d’estar a l’alçada. La meva única pretensió és que la gent tingui plaer en menjar a casa nostra”, afirma.

Adaptar-se als preceptes de l’Slow Food-Km0, utilitzar només productes ecològics, de qualitat i de proximitat, ha implicat un canvi de mentalitat radical en la forma de funcionar de l’establiment. A Tarragona ciutat només hi ha dos restaurants adherits a aquest moviment –l’altre és el Lola Tapes-, el que dóna una idea de la complexitat que suposa assumir aquest repte. Des de fa quatre anys, la carta del Llagut evoluciona segons la temporada, però a la cuina es treballen més productes frescos que abans, especialment els que venen de l’hort, i els clients tenen la garantia que tots els ingredients són naturals, més saludables.

L’Slow Food ens ha ajudat a pujar un esglaó a nivell professional i personal. Darrera de cada producte que faig servir a la cuina hi ha una persona a qui ara puc posar cara, i que és qui me’ls ha proporcionat. A l’entorn de Tarragona s’hi fan aliments bestials, boníssims, amb un gust i unes propietats impossibles de trobar a la gran distribució, però que per ser valorats han de ser reconeguts. Com a cuiner aporto el meu gra de sorra per fer un món millor”, diu.

Dotze anys després d’obrir el restaurant, en Ramon no es canviaria per ningú. El Llagut va vent en popa i segueix un rumb clarament definit. “Sóc afortunat. Estic fent el que vull, que és el que m’agrada, tinc una família que m’estimo i treballo per la satisfacció de la gent. La felicitat es cuina amb bons ingredients”, conclou.

Del 7 al 17 de maig, no et perdis les jornades gastronòmiques de Tarraco a Taula

© Mauri

De les novel·les i, sobretot, el cinema ha transcendit que els romans amb possibilitats eren del morro fi. Vaja, els foodies dels nostres dies. Avui, aquells romans gourmands salivarien si llegissin les propostes gastronòmiques que tretze restaurants de la ciutat han preparat amb motiu de les jornades Tarraco a Taula, emmarcades dins del festival Tarraco Viva: sardines farcides sobre carbassa; xai rostit segons Apici amb bolets confitats i coriandre; guisat de pollastre de corral amb figues i albercocs; lluç amb salsa alexandrina, pèsols i ametlles; cassoleta de musclos i calamars a les herbes; tonyina soasada amb escuma de garum i ous de truita, porc fumat amb farigola i romaní… Plats per a tots els gustos…i totes les butxaques!

El format de Tarraco a Taula d’enguany preserva l’essència de les edicions anteriors, amb tres ofertes diferenciades: plats, tastets i racions que van dels 3 als 9€; i menús a 25€ i a 35€. A més, però, enguany també s’oferta una degustació de musclos (500grams) a l’estil romà i dues copes de vi per 10€ en set restaurants. L’Alhambra, el local més veterà de tots els que participen a Tarraco a Taula, cuinarà els musclos amb moratum; l’Ares els farà amb porro i sajolida; el Cócvla, amb ceba, garum i mulsum; l’Entrecopes, amb garum; els musclos del Llagut seran del Delta i a la manera d’Apici, com els del Txar3verd; mentre que els del Palau del Baró seran a l’estil Alexandria.

L’Alhambra, l’Almosta i El Cortijo són els tres establiments que oferiran les seves creacions culinàries en forma de plats, tastets o racions. Per la seva banda, l’Ares, el Cócvla, El Llagut, Els 5 sentits, l’Entrecopes, el Palau del Baró, el Sadoll i el Txar3verd, són els vuit restaurants que oferiran menús complets a 25€. Finalment, El Terrat i el Taller de Cuina han preparat dos espectaculars menús a 35€ per inspirar una oda a la bona taula.

Per tirar avall tot aquest menjar i intentar emular les bacanals romanes, els restaurants que participen a Tarraco a Taula comptaran amb una carta de cerveses artesanes (Clandestines “Atheus” i Rosita “D’Ivori”) i vins naturals (Sicus rosat i negre 2014, Còsmic blanc i negre 2014, Laureano Serres “Abeurador 2014”, i Joan Ramon Escoda “Nas de gegant 2013”).

Així que fins al 17 de maig teniu una excel·lent oportunitat per, tot gaudint dels espectaculars actes de Tarraco Viva, fer-vos un homenatge a l’estil romà amb una bacanal que recordareu per sempre més. Hospes Ave!

presentacio_tarracotaula2015

presentacio_tarracotaula2015

presentacio_tarracotaula2015

Text i fotografies: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)