Tarragona Experience

Reis Fabregat: “La història és un mirall que reflecteix qui som”

Publicat el 14/05/2013 per Experience, Oriol Margalef deixa el teu comentari

Tensió màxima en Technicolor. Peter Ustinov s’alça desafiant a la tribuna del Circ de Roma i mostra, cruel, el dit polze cap a terra. Milions d’espectadors a tot el món han entès que Neró, el pertorbat emperador de Quo Vadis?, ha donat l’ordre de liquidar els bons de la pel·li. La realitat és, tanmateix, que fa 2.000 anys tothom hauria posat cara de circumstàncies: el gest del polze és una invenció moderna que Hollywood ha fet universal. Almenys, però, els milers d’espectadors que a aquestes alçades han pogut participar com a públic a les demostracions de gladiadors de Tarraco Viva ja no faran el ridícul. El festival, que convoca més de 450 actes de reconstrucció històrica, mobilitza a Tarragona sencera, orgullosa del seu passat, i a milers de persones compromeses amb la difusió del coneixement. Com l’arqueòloga Reis Fabregat, per a qui el certamen no dura els deu dies de cartell oficial, sinó tot un any de preparatius.

Hi ha moltes coses que uneixen a Reis Fabregat, Loli Ynguanzo i Isabel Peña, les tres sòcies de Nèmesis, una empresa de serveis arqueològics. Una de les principals és Tarraco Viva, festival amb el que col·laboren des de la primera edició (1999) produint activitats de reconstrucció històrica. “Passem bona part de l’any preparant-nos. Busquem idees, episodis històrics per documentar i representar amb rigor, i elaborem els materials i el vestuari que necessitem. Aprenem i fem aprendre, i ens sentim recompensades quan notem que hi ha interès al voltant del que transmetem. Tot això ens motiva com a investigadores”, explica la Reis. Difondre el coneixement de forma atractiva i entenedora al gran públic és un dels reptes més importants de l’erudició contemporània, i en aquesta necessitat han arrelat festivals de reconstrucció històrica com Tarraco Viva, que amb 15 edicions és un grans referents europeus del gènere.

En moments de gran incertesa, com l’actual, la divulgació de la Història pot contribuir a enfocar els problemes. “Conèixer el passat és una necessitat col·lectiva. La Història és un mirall que retorna la imatge del que som”, sentencia la Reis entre xarrups d’un cafè matiner a la plaça del Fòrum. Nemesis participa enguany en cinc noves produccions, des d’una recreació del judici a Clòdius -enemic de Juli Cèsar acusat d’haver penetrat el temple de les Vestals- , a l’assassinat del dictador a “Els Idus de Març“–l’espectacle de clausura del festival–, passant per un cerimonial a peu de platja d’Altafulla en honor a Isis. “Les demostracions militars tenen molt pes en la tradició del Re-enactment (reconstrucció històrica). Tarraco Viva no ha renunciat a aquest punt de vista, però vol explicar moltes més coses, molts més aspectes de la vida de fa dos mil·lennis, des de la gastronomia fins als jocs o la música que agradava als nostres avantpassats”, afirma.

La transmissió del coneixement pot ser, com s’ha demostrat a Tarragona, un canal de participació ciutadana i un producte cultural de primer ordre, capaç de donar valor afegit al conjunt declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, i atreure nous visitants a la ciutat. Tanmateix, el més important, subratlla la Reis, és que el festival ha assumit que gran part del seu èxit és l’esperit renovador de les propostes, i l’estar sempre obert a totes les teoritzacions possibles, noves i futures, d’uns mateixos fets històrics. Hi va el caràcter de la ciutat. Fundada fa més de dos mil·lenis, la pròpia Tarragona és un mosaic de peces infinites, fragments d’un còdex incomplet i obert a múltiples interpretacions.

Text: Oriol Margalef
Fotografia: Rafael López-Monné

Programa complet de les jornades de Tarraco Viva 2013

Experimenta a Tàrraco a Taula els autèntics sabors de la cuina romana

Publicat el 10/05/2013 per Experience, Ivan Rodon deixa el teu comentari

Tarragona acollirà, del 16 al 26 de maig, una nova edició de Tàrraco Viva, festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d’època romana. La clau de l’èxit d’aquest festival, que s’ha convertit en un dels grans referents culturals arreu del món en el seu àmbit, es deu a la seva filosofia: divulgar el passat històric oferint un producte cultural de qualitat que facilita la participació ciutadana i que compta amb el suport didàctic dels grups de reconstrucció històrica. Però de Tàrraco Viva en parlarem en un altre post, molt aviat. Avui vull presentar-vos Tàrraco a Taula, que vindria a ser l’extensió gastronòmica del festival.

Perquè, al capdavall, els sabors i els aromes de la cuina romana també ens parlen de la cultura i la història de l’antiga Roma. Mentre duri el festival, Tàrraco a Taula us proposa posar-vos en la pell de Caius Marcus Gavius Apicius, el famós gastrònom romà, per tal que descobriu, a través del paladar, part del nostre passat, que encara avui és present en alguns plats.

Abans que res heu de saber que Tàrraco a Taula, com Tàrraco Viva, estan tallades pel mateix patró: el rigor històric. Ramon Martí, cuiner del restaurant El Llagut i president de l’Associació Tàrraco a Taula, ho remarca sempre que pot: “les receptes que es treballen amb vistes al festival són molt rigoroses. També hem actualitzat plats romans extrets de textos de l’època”, afegeix.

Així, durant els deu dies del festival romà podreu gaudir d’una cuina i uns sabors que us faran retrocedir en el temps. Per exemple, tindreu l’oportunitat de tastar moretum virgiliano (una excel·lent crema de formatge d’ovella amb espècies), dulcia domestica (uns dàtils farcits de pinyons torrats amb pebre amb la seva copa de mulsum), ova spongia ex late (truita d’ou i llet untada amb mel i espolvoritzada de pebre), ostres marinades en mulsum i coriandre fresc, puré de faves amb cansalada, bonítol amb carabassa especiada i tàperes, o una quiza (torrada d’anxoves amb chutney de fonoll, formatge especiat, poma al forn i panses), entre més de cent deu plats.

En total són vint (dinou de Tarragona i un d’Altafulla) els restaurants que oferiran diferents plats de la cuina romana. Si voleu saber quins són, així com les propostes gastronòmiques que us ofereix cada casa, podeu consultar la web de Tàrraco Viva o aneu directament al Facebook de Tàrraco a Taula. A l’hora de triar, dir-vos que els restaurants s’han repartit en tres grups: els que ofereixen tapes i plats entre 3 i 5€; els que ofereixen menús degustació a 23€; i els que presenten un menú de cuina romana a 32€.

Més enllà de les diverses creacions gastronòmiques que trobareu en el programa d’enguany, Tàrraco a Taula incorpora en aquesta edició una gran novetat. Per primera vegada s’incorporen al projecte pans, vins i cerveses artesanals. La marca cervesera Les Clandestines hi aporta dos dels seus estendards: la cervesa Farigola i l’Atheus. Quant als vins, podreu escollir entre les bodegues Sicus (Xarel·lo i Monastrell), Còsmic (Còsmic negre i Còsmic blanc), Laureano (Brutus negre) i el celler Escoda-Sanahuja (Nas de gegant). I pel que fa als pans, el forn-pastisseria Jordi Andreu –a tocar del Fòrum de la Colònia– ha treballat les antigues receptes fins a obtenir uns pans i unes coques de primera qualitat.

Del 16 al 26 de maig us esperem a Tarragona per emocionar-vos amb les activitats de Tàrraco Viva i delectar-vos amb la rica gastronomia romana de Tàrraco a Taula.

Text: @irodon
Fotografies: Manel R. Granell i @irodon

Els tarongers de Tarragona

Publicat el 06/05/2013 per Isabel Baixeras Delclòs, Opinió deixa el teu comentari

A la plaça de Sant Joan, just abans de la Baixada del Roser, hi ha una escultura dedicada a Joan Baptista. La va concebre l’arquitecte Josep Maria Monravà i la va executar el serraller Antoni Casellas, l’any 1962. Una mola sosté una creu de ferro i tres fanals. Quatre tarongers l’envolten.

Sembla que Joan Baptista va ser un filòsof i agitador social que, en temps de l’emperador Tiberi, es revestia amb pells d’animal per denunciar els abusos del poder. Diuen que portava una vida austera, i que menjava frugalment. Devia ser un home sarcàstic perquè, quan li preguntaven: “I tu, qui ets?” ell responia “Jo sóc la veu que clama en el desert”, fent entendre que potser no l’escoltaven prou.

L’altre dia, just davant d’aquesta escultura, un grup escoltava les explicacions del seu guia. Llavors, un turista que es devia haver distret admirant la fecunditat mediterrània dels tarongers, el va interrompre per saber si aquelles taronges eren bones per a menjar. El guia, tot i que era conscient –com el Sant– que alguns dels seus pupils no l’escoltaven amb prou atenció, no es va queixar, i va atendre gentilment la pregunta: “Amarguegen. Aquestes taronges amarguegen. Només són bones per a fer confitura…”.

Actualment, les pedres de Tarraco -que compartim amb la humanitat sencera- són un bon motiu per traçar l’itinerari erudit dels forasters. Però cal estar atents, perquè el turista d’avui vol alguna cosa més: busca olors, colors i sabors diferents dels de casa seva, i vol saber quin gust tenen les taronges de la Plaça de Sant Joan; si són més dolces o més agres que les de Les Coques. El guia s’ha d’espavilar a satisfer l’interès del seu auditori i complaure, amb explicacions verídiques i estimulants, l’ànsia de conèixer món que ha fet sortir de casa, en el temps de vacances o de retir, a persones de tota condició.

Qui està, doncs, en condicions de fer de guia turístic? Qui està prou preparat per informar els visitants sobre la història, el patrimoni natural, cultural i artístic, els costums i el folklore del nostre país? No és fàcil: cal tenir certa titulació (tècnic d’Empreses Turístiques o d’Empreses i Activitats Turístiques, diplomat en Turisme o en Empreses i Activitats Turístiques, grau superior d’Informació i Comercialització Turístiques o llicenciatura universitària) i cal haver obtingut l’habilitació de guia de turisme que expedeix la Generalitat de Catalunya.

Els candidats a obtenir aquesta habilitació no només han de tenir coneixements en art, història, tradicions, museus i monuments, i en l’actualitat política, econòmica, social i cultural del nostre país, sinó que, segons les bases aprovades per la Resolució EMO/1263/2012, de 14 de juny, també han de conèixer bé la dinàmica de grups i han de ser capaços de gestionar, assessorar i assistir els grups turístics.

I els han de saber escoltar. Perquè, de vegades, el visitant, amb la seva pregunta, assenyala valors que ens havien passat desapercebuts. El cert és que, des del dia que vaig parar l’orella al guiatge d’un grup a la Plaça de Sant Joan, sóc conscient que els tarongers que guarneixen els carrers de la nostra ciutat son dignes de ser admirats, i que les seves taronges formen part del patrimoni comú.

Isabel Baixeras Delclòs és advocada
Fotografia: ©Ivan Rodon

Castells a Tarragona

Publicat el 22/04/2013 per Enric Seritjol, Opinió deixa el teu comentari

Son les vuit del matí, hora prima. Fa calor. Un sol de llum càlida escalfa la ciutat. Trencant el silenci imposat pels excessos nocturns, entren músics amb sons de gralles. Arreu hi ha taules preparades per honorar el déu Bacus. La gent fa els honors; menjar, beure i molta cridòria. De sobte… trompetes i trons, balls de foc, criatures mitològiques. Tornem-hi, és festa, i no una festa qualsevol!

La gent omple la plaça com els petits rierols fan cap al riu. Més soroll, més cridòria. Hi ha despistats: “¿In the hier toros?”. Algú els hi diu que sí, que hi haurà banyes, encara que només amb dues potes. També hi ha gent petita amb els ulls estirats, ben perpetrats rere la Nikon i la Haselblat. Ben aviat no pararan de donar-li al disparador. Hi ha un balcó amb gent decorada, entren i surten, i no paren. Parlen diferents idiomes, però no entenen res.

Es comença a veure gent amb camises de colors. Algunes són ratllades, algunes verdes, d’altres blaves i també liles. Són les colles. Aquesta vegada el rierol s’ha fet riu. Hi ha nervis. “No podrem arribar!”. I així cada any. “A veure si ho arreglen d’una vegada!”. Tot i les queixes, tothom arriba al lloc. S’enlaira la gent, uns al damunt dels altres. Tota la plaça, imitant la gent que s’enfila, es torna tremoladissa. Hi ha un menut que en arribar a dalt de tot saluda amb la mà i tothom l’aplaudeix amb molta força. “Què fan?” –pregunta algun despistat–. “Fan castells”, –li contesten–.

A Tarragona fem castells. Vols venir?

Text: Enric Seritjol
Fotografies: Rafael López-Monné

Tarragona disposa de quatre colles castelleres:
Xiquets de Tarragona
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Xiquets del Serrallo
Castellers de Sant Pere i Sant Pau

Principals actuacions castelleres a Tarragona:
23 d’abril, Sant Jordi. A les 19.30 h a la Rambla Nova.
24 de juny, Sant Joan. A les 19.30 h a la plaça de la Font.
19 d’agost, Sant Magí. A les 12 h a la plaça de les Cols.
11 de setembre, Diada Nacional. A les 19.30 h a la Rambla Nova.
15 setembre (Primer diumenge de les festes de Santa Tecla). A les 12 h a la Plaça de la Font
23 de setembre, Santa Tecla. A les 13 h a la plaça de la Font.
24 de setembre, la Mercè. A les 13 h a la plaça de les Cols.
Primer cap de setmana d’octubre (els anys parells), Concurs de Castells. A les 10 h a la Tarraco Arena Plaça

Us ve de gust entrar a Cal Corderet, la botiga més antiga de Tarragona?

Publicat el 19/04/2013 per Gemma Casalé deixa el teu comentari

Passejant pel carrer Merceria hi ha un petit comerç que crida especialment l’atenció. Les pedres que recobreixen la part baixa de la façana conserven fins a quatre inscripcions romanes, la qual cosa ja ens indica que ens trobem davant d’un edifici amb història. Les seves portalades de fusta policromada són de dues tonalitats de color verd i la decoració de l’aparador testimonia la llarga activitat comercial d’una botiga que parla, que té una olor característica i que sedueix per igual a petits i grans.

De fet, cap comerç pot presumir de mantenir una vida tant longeva com Cal Corderet, a Tarragona. La històrica cereria, situada al número 17 del carrer Merceria, al cor de la Part Alta, suma més de dos-cents seixanta anys d’història, que aviat és dit. Potser el mèrit cal atribuir-lo a “l’espiritualitat” que desprèn, s’aventura a dir Xavier Pagès, l’artesà que hi treballa. Sigui com sigui, el fil històric de Cal Corderet ha continuat vigent fins els nostres dies, primer com a indústria productora d’espelmes, i després com a botiga de ciris, espelmes, i encens natural i fabricat. Uns productes que continuen sent reclam per als tarragonins i turistes, aquests darrers més encuriosits per descobrir una botiga que transpira història i patrimoni i que et transporta en el temps.

Els orígens de Cal Corderet cal fixar-los a l’any 1751, quan començava –segons documentació escrita- l’activitat productiva d’espelmes i ciris en un petit obrador, situat al lateral de l’edifici i que poc després donaria pas la botiga.

De fet, aquesta història encara es respira en l’ambient de l’històric comerç i si traspasseu les seves portes podreu admirar el primer mostrador que va tenir la botiga, avui utilitzat com aparador per a l’exposició d’espelmes de diferents colors, mides i olors. La resta de la decoració també és l’original. Les estanteries que recobreixen les parets de la botiga també compten amb més de dos segles i mig de vida, tot i que exhibeixen petits afegitons posteriors, com el pa d’or que es pot veure a la part més elevada. Les estanteries amaguen una porta secreta que antigament donava accés als baixos de la casa, on s’hi havien amagat alguns veïns de la Part Alta durant la guerra del Francès i posteriorment durant la guerra civil. Els baixos també havien estat utilitzats per emmagatzemar el sabó de sosa que es feia a mà, molt útil i eficaç a l’hora de netejar ferides.

Especialment destacables són les quatre làpides amb inscripcions romanes que es conserven a la façana principal i a la lateral. Una d’elles està dedicada a Fabia, una patrícia romana molt estimada i venerada pel seu espòs, Caius.

Al llarg dels més de dos segles de vida, Cal Corderet ha canviat de mans. Tot i això, tots els diferents propietaris n’han sabut preservar tota l’essència i han vetllat per tal de transmetre una història que forma part de l’ADN de la Part Alta de Tarragona. Ara, la titularitat del comerç és en mans de Montserrat Magriñà, mentre que en Xavier Pagès és l’artesà encarregat de la decoració dels ciris i també de l’atenció als clients. Com a curiositat, un detall: una besàvia d’en Xavier Pagès també havia tingut una cereria a la Part Alta, coneguda com a Ca la Filomena i emplaçada molt a prop de Cal Corderet.

Què hi podeu trobar?
Cal Corderet és una cereria que ofereix les darreres tendències en aromes, colors i formes per a les espelmes més modernes, fins als ciris més tradicionals. De fet, si voleu un producte fet a mida, penseu que en Xavier Pagès és un artista amb el pinzell. Ara bé, cal saber que la pintura i la cera necessiten temps per aprendre a conviure i aconseguir el grau de solidesa necessària. Per això, un ciri pintat segons encàrrec pot necessitar un mínim de quinze dies.

Si us agrada l’incens, a Cal Corderet també hi trobareu un ric assortit, si bé us recomanaríem el que es fa a mida del client, amb barreges de resines provinents d’arreu.

Cal Corderet
Carrer Merceria, 17
977234625
Tarragona

Horaris:
Dilluns: tancat per festa setmanal
Dimarts a divendres: 9:30h a 13:30h i de 17h a 20:30h
Dissabte: 9:30h a 13:30h i de 17:30h a 20:30h
Diumenge: 10:30h a 14h

Reportatge i fotografies de @casalesi
Translated by Artur Santos

‘Pitu Mosquits’: “Junts avancem, sols no anem enlloc”

Publicat el 25/03/2013 per Experience, Oriol Margalef deixa el teu comentari

Darrer ascens a la plaça del Rei, últim esforç per als sacrificats portadors de la Presa de Jesús. Espatlla a espatlla, amerats de suor, gairebé sense al·lè després de tres hores llargues de processó, ‘Pitu Mosquits‘ i els seus companys treuen forces d’on sigui per carregar costera amunt una tona i mitja d’escultura, el pas més pesant de tots els que il·luminen la solemne comitiva nocturna de Divendres Sant a Tarragona. A les ordres del Pitu, 23 homes entrenats i convençuts, 23 abnegats camarades avancen compassats al ritme viu dels tambors i els aplaudiments. “Només una mica més, una mica més”, se sent cridar. Però no és només amb suor que s’arriba a la plaça. A punt de l’esgotament hi ha una raó més poderosa que empeny els passos carrer amunt. Tots els portadors desitgen amb ànsia el moment d’alliberar-se del pes per abraçar-se els uns als altres; celebrar, alguns amb llàgrimes als ulls, que junts sí, que junts han pogut fer-ho.

El Pitu, l’exhaust president de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, ha fet una promesa que no es veu amb cor de complir. Home del Serrallo, s’ha passat més de mitja vida solcant les ones. Es va embarcar amb 13 anys i ha deixat d’anar a pescar fa no gaire, amb 62. La barca ha posat rumb a la seva vida. Però poques coses, tret de la família, han aconseguit donar tant sentit a la seva existència com aquells instants de celebració sincera i desbocada, que ja fa vint anys que assaboreix amb els companys al culminar la processó. “Començo a ser gran per anar sota el pas i cada any li dic a la meva dona que serà l’últim… Però no puc renunciar-hi. Portar el pas demana coordinació i solidaritat. Són els mateixos valors constructius necessaris per fer castells, o vogar a la mar. Sota el pas som una família. Junts avancem. Sols no aniríem enlloc”, explica el Pitu.

Cada Divendres Sant, tradició i devoció guien els passos de 5.000 persones pels carrers de la Part Alta. La processó del Sant Enterrament, que se celebra des de 1550, és el punt àlgid de la Setmana Santa a Tarragona. Aquest acte massiu, sobri i dolorós, allunyat dels esquemes d’altres manifestacions religioses aquests dies, és segons diuen la processó més emblemàtica de Catalunya, si bé ha viscut molts alts i baixos al llarg de la història. De fet, la comitiva va tocar fons fa uns anys per falta de públic, una tendència que va canviar de forma radical quan va deixar d’estar vetada a les dones, el 1983, i es van incorporar noves generacions de participants.

Com altres expressions festives a la ciutat —el cas de Santa Tecla—, la processó del Sant Enterrament ha reviscolat gràcies al seu caràcter popular. L’intens activisme de les 11 confraries i germandats religioses de la ciutat, que compten amb 12.000 associats, ha permès no només atreure la participació de la gent, sinó restituir del tot la brillantor a un costum sentit i solemne, marca de ciutat, que forma part de la identitat dels tarragonins. La lenta posta de sol, els escenaris monumentals, l’entrega dels portadors, la sòbria solemnitat de la comitiva… contagien una emoció intensa a la multitud que es congrega tots els anys entre la Rambla i a la Part Alta. Més enllà de la dimensió espiritual de la processó, o ‘professó’ —en la seva deformació popular— cada any presencien aquest seguici pels carrers de Tarragona unes 50.000 persones.

Text Oriol Margalef
Fotografia: Rafael López-Monné

La Setmana Santa de Tarragona està declarada festa d’Interès Turístic Nacional per la Generalitat de Catalunya, i la processó del Sant Enterrament, Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Programa complet de la Setmana Santa de Tarragona 2013

‘Family Week’ o com gaudir de Tarragona a uns preus especials

Publicat el 14/03/2013 per Experience, Ivan Rodon 3 Comments

Tarragona acollirà, del 22 al 27 de març, la segona edició del Family Week, una campanya de promoció turística dirigida a les famílies de l’entorn més proper, a les quals se’ls ofereix la possibilitat de conèixer i gaudir de la ciutat amb un conjunt d’avantatges molt especials. La regidora de Comerç i Turisme, Patricia Antón, ha manifestat que “la voluntat del Tarragona Family Week és convertir-nos en un dels grans referents del turisme familiar arreu. Tarragona, per les seves característiques, és una destinació turística idònia per a ser gaudida en família”. La regidora de Turisme ha presentat el TFW acompanyada de Joan Anton, president de l’Associació de Càmpings de Tarragona i de Xavier Jornet, president de l’Associació d’Hotels de la ciutat.

Els participants del TFW, com ja va passar a la primera edició, disposaran d’una polsera identificativa (com la que es veu a la imatge superior) que els permetrà gaudir, amb la seva família, de les diferents promocions que hi ha programades i que a grans trets inclouen:

• Allotjament a 50€ per habitació i dia en els hotels i càmpings de Tarragona adherits a la campanya.
• Entrades gratuïtes per a famílies, als museus i monuments de la ciutat.
• Activitats especials per les famílies per gaudir del Patrimoni de la ciutat.
• Altres activitats d’oci recomanades per famílies.
• Preus tancats amb menús especials per dinar i sopar en família als restaurants de Tarragona adherits a la campanya.
• Descomptes al teixit comercial de la ciutat.

Pel que fa a l’allotjament, cal tenir en compte que la quantitat de 50€ (IVA inclòs), és el preu de l’oferta tant si es tracta de dos adults i dos nens, com si són dos adults i un nen, o només dos adults. Les reserves es faran directament als diferents establiments i sota disponibilitat dels mateixos. Si bé les dates de la campanya inclouen l’entrada el 22 de març i la sortida el 28 de març val a dir que no s’ha fixat cap mínim de reserves i que, per tant, l’oferta és per dia/nit, els dies que es vulgui durant aquest període.

El Tarragona Family Week també ofereix, a les famílies participants, entrades gratuïtes als museus i monuments de la ciutat. Així, la polsera donarà dret a l’accés gratuït a la gran maqueta de Tàrraco, al Passeig Arqueològic, al conjunt format pel Pretori i el Circ romans, a l’Amfiteatre, al Fòrum Local, i a la Casa Museu Castellarnau i Casa Canals.

D’altra banda, en el marc de la campanya del TFW es posaran en marxa una sèrie d’activitats especials i gratuïtes pensades per tal que les famílies puguin gaudir durant la seva estança del patrimoni monumental de la nostra ciutat. Les persones que no participin de la promoció també podran fer aquestes activitats, això sí, pagant una tarifa per les mateixes.

Així, està previst que es facin dos passis de cada activitat programada, distribuïts entre els dies de durada de la campanya. Les empreses que ofereixen aquestes activitats especials són: Auriga, Itinere, Nemesis, Àgora Tàrraco i el Festival Minipop.

Les altres activitats que es proposen en el marc del TFW són les mateixes que aquestes empreses realitzen durant tot l’any, però amb un descompte del 50% en el preu habitual, tot acreditant la polsera identificativa. Per aprofitar el temps lliure, també s’ha pensat en incloure altres activitats d’oci que ofereixen els serveis a preus especials per aquesta campanya, com són el Trenet turístic, la Catedral de Tarragona, el Club de Vela de la Platja Llarga, el Tortugatt Adventur, la Granja-Escola Corral de Neri, i el MiniTarraco.

Pel que fa a la restauració, els restaurants adherits a aquesta campanya ofereixen menús per a dos adults i dos menors de 12 anys, a un preu únic de 50€ (IVA inclòs) que estarà disponible durant les dates de la promoció. Aquests menús seran vàlids tant a migdia com a la nit. Per aquelles famílies que no siguin dos adults i dos menors de 12 anys, se’ls aplicarà el preu de 17€ per menú d’adult i 8€ per menú del menor.

Finalment, els participants al TFW també podran gaudir d’atractius descomptes en els comerços adscrits a aquesta promoció. Tota la informació referent a aquesta campanya es troba a la pàgina web www.tarragonaturisme.cat/familyweek així com el llistat dels hotels, càmpings, restaurants, empreses i comerços participants.

El Tarragona Family Week és una iniciativa del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, de l’Associació d’Hotels de Tarragona, l’Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat, l’Associació de Comerciants La Via T, i l’Associació de Comerciants de la Part Alta.

Per @irodon

La mort com atractiu turístic

Publicat el 12/03/2013 per Opinió, Quim Queralt deixa el teu comentari

El concepte dark tourism (turisme de la mort) va ser definit a la dècada dels noranta, tanmateix el turisme associat a la mort existeix des de sempre. Va estretament lligat a l’atracció que des de temps immemorial l’ésser humà sent per la mort. Una atracció tal vegada irracional davant un fet que afecta tothom sense remei ni solució. Pot tractar-se d’una qüestió de respecte o morbosa: depèn de cada persona.

Les visites a llocs on algú va morir o hi està enterrat s’han succeït al llarg dels segles; les tortures, sacrificis i execucions públiques han estat una mena d’espectacle en molts moments; presons, camps de batalla, camps d’extermini s’han incorporat a una llarga llista d’indrets l’atractiu dels quals és el patiment i la mort de persones. El dark tourism és convertir el desastre o la desgràcia en mercaderia turística.

El turisme de la mort té un ampli ventall d’exemples, en funció del recurs visitat i fins i tot del nivell d’acció al què el turista està disposat a arribar. En la major part dels casos s’associa a un tipus de turisme cultural, etnogràfic, ja que la història i la manera de ser d’una societat s’explica en base a moltes morts; però en determinades situacions pot arribar a vincular-se amb el turisme d’aventura.

Quines motivacions porten a visitar indrets associats a la mort? Cada persona tindrà les seves, és obvi. N’esmento algunes:

• Comprendre la situació política actual, conèixer el passat i treure lliçons de cara al futur.
• El romanticisme de qui gaudeix passejant per cementiris o qui s’imagina enmig d’una batalla.
• La demostració de fins on pot arribar la crueltat humana. El visitant normalment experimenta compassió cap a la víctima i rebuig de la barbàrie (holocaust, inquisició,…).
• L’horror que acompanya una identitat, com en el cas dels jueus.
• La decadència moral: pobresa extrema convivint amb l’opulència.
• L’experiència mística que poden sentir molts americans a la zona zero o els descendents d’esclaus quan visiten el lloc d’on provenien els seus avantpassats.
• L’experiència espiritual que afecta de forma transversal independentment de l’origen del visitant en imaginar el patiment d’altres persones.

Com es veu, el turisme de la mort porta associat un component moral i ètic molt intens. On està el límit?

El límit se’l posa cada individu, tant des de l’oferta com des de la demanda. Un factor clau per distingir el que és acceptable i el que no, pot ser la distància cronològica. També la geogràfica i la social.

¿Ens afecta igual una explosió de gas que causa un mort en una ciutat veïna a la nostra, que l’explosió d’un cotxe bomba en un país allunyat tot i haver-ne provocat un centenar? Fem-nos la mateixa pregunta amb accidents, incendis, terratrèmols, etc. A mi em ve al cap una reflexió ben senzilla: en la mort, com en la vida, hi ha classes.

Per fer evident que el valor que donem a la vida (i a la mort) és el que ens fa acceptar o no un producte turístic vinculat a la mort, acabaré posant dos exemples.

1.- Als Estats Units s’organitzen amb èxit recreacions fidels de batalles reals de la Guerra de Secessió, amb centenars de figurants, cavalleria i armament que es belluguen tal com ho feien fa 150 anys. A Gettysburg 50.000 homes van morir al camp de batalla. Avui s’hi fa una espectacular recreació que aporta al visitant coneixement d’història i tàctica militar. I genera un gran negoci…

A Catalunya s’han creat centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil espanyola. Imaginem un producte turístic semblant? I en determinades zones d’Espanya?

2.- A Londres s’obté un gran rendiment turístic de la figura de Jack l’Esbudellador. Hi ha visites guiades que recorren els carrers de l’East End i els edificis on va assassinar salvatgement quatre dones a finals del segle XIX. Cal afegir l’aura de misteri que ha aportat la literatura i el cinema. Un producte turístic d’èxit.

Ens imaginem una proposta similar que recreés el calvari que van passar les nenes d’Alcàsser?

Joaquim Queralt és president de l’Associació de Professionals de Turisme de l’Administració Local de Catalunya (APTALC) i professor de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.

Pedres que parlen: Comerços (I)

Publicat el 09/03/2013 per Experience, Gemma Casalé

A Tarragona és fàcil que el viatger ensopegui una vegada i una altra, per tot arreu, amb vestigis de la Tàrraco romana. Parlem de la primera ciutat que els romans van fundar fora de la península itàlica. I això es nota. Així, tot passejant per la Part Alta ens trobem amb restaurants que exhibeixen amb orgull el passat mil·lenari del local, o comerços que han integrat les restes posant en valor les pedres i el propi establiment. Són vestigis que parlen de la història, per tant del passat. Però també del present, ja que alhora esdevenen un extraordinari pilar per a bastir el futur. Tarragona és, de fet, una ciutat on les pedres parlen i testimonien el pas dels anys, dels segles i dels mil·lennis. Durant molts anys, però, aquest llegat havia restat tapat, ocult, cobert sovint amb guix o totxanes. Ara, en canvi, l’aparició i conservació de restes arquitectòniques del passat és, per a una gran majoria, un motiu d’orgull que fa aflorar un sentit de pertinença a una ciutat bastida sota el paraigües de Cèsar August, amb un extraordinari i original llegat.

L’esquelet urbà de la Tàrraco del segle I dC ha esdevingut, al llarg de la història, una important herència sobre la qual construir-hi la ciutat moderna. I la Part Alta, en concret, és especialment rica en restes arqueològiques de l’època romana, però també medieval.

Situem-nos a la plaça de la Font, en plena espina del Circ romà de Tàrraco. Iniciem una ruta pels comerços i establiments de la dreta de la plaça (d’esquenes al Palau Municipal) que ens permetrà anar localitzant i identificant bona part del monument, aixecat a finals del segle I dC, per acollir-hi diferents espectacles i, sobretot, les curses de carros (bigues, quadrigues…). Amb una longitud de 325 metres, la conservació del Circ de Tàrraco és parcial gràcies a que des del segle V va ser reaprofitat com a estructura per a bastir-hi altres construccions. Ara, en canvi, de vegades el procés es fa a la inversa i la restauració de locals i baixos que es troben en aquesta façana de la plaça de la Font ha permès la redescoberta de l’estructura i la seva interpretació arqueològica i històrica.

Donar un tomb per la Tarragona del segle XXI sota el guiatge de Joan Menchón, l’arqueòleg municipal de Tarragona, permet veure-ho amb uns altres ulls. Un per un, cadascun dels baixos d’aquesta façana de la plaça han anat incorporant estructures romanes. Així, la Joieria Santa Gemma mostra, incorporada a la seva façana (entre els dos aparadors), una part del podi (podium) del Circ tallat en secció. Daniel Martí, propietari de l’establiment, en parla amb orgull, mentre explica que a l’interior de l’edifici hi ha més restes que espera que un dia o altre puguin ser incorporades a la joieria.

Els restaurants també han integrat part d’aquest patrimoni (com veurem en un segon reportatge) però si voleu fer-vos una petita idea de l’espectacularitat del recinte amb tota la seva immensitat, traieu el cap a la sucursal de “la Caixa” de la plaça de la Font. Malauradament, el monument només es pot veure a través del vidre, ja que l’oficina no és oberta al públic i no es permet la seva entrada. La restauració d’aquest edifici i el tractament del monument va ser singular: d’una banda per l’elevat cost econòmic, i de l’altra pel resultat espectacular de la intervenció. Guaitant a través de la porta de vidre es poden veure les grades, reconstruïdes en part, i també un sector de l’estructura del Circ. Realment deixa sense alè comprovar la magnitud de l’obra pública romana i, sobretot, com s’ha preservat al llarg dels segles havent passat per tota mena de vicissituds.

De fet, bona part del conjunt de la Part Alta –el cor de l’antiga Tàrraco- està farcit de vestigis. Menchón destaca, per exemple, la intervenció que es va fer a la Joieria Personal, al 36 del carrer Major, on el seu propietari, Antonio Gómez, es declara un “enamorat” de la Part Alta, una passió que li ve (i perdura) des que tenia 17 anys. L’establiment, emplaçat en un antic palau gòtic de la família Rocabertí –vinculada a la construcció del claustre de la Catedral–, és una vertadera joia: amb un teginat del segle XV, arcs medievals que llueixen amb tot el seu esplendor i fins i tot un pati on ara s’hi amaga l’obrador. Gómez presumeix del resultat final, amb detalls com un mirall per tal que es reflecteixi l’escut de la família Rocabertí, i sense el qual seria pràcticament invisible per al visitant. El joier també explica que els seus clients, d’entre els quals n’hi ha de procedències ben diverses com els Estats Units o el Canadà, valoren especialment la singularitat d’una restauració exemplar.

Al carrer Major hi ha altres botigues amb restes singulars. Ale-hop, per exemple, preserva en gran estat de conservació les seves voltes romanes, però no estan exposades al públic. El Rozi Art i el Teashop conserven uns arcs medievals espectaculars (a més d’unes peces de ceràmica precioses i un gran assortiment de tes!) que competeixen en bellesa amb els de l’Herbolari. I després està la tenda Esports la Catedral. En aquest comerç exhibeixen amb orgull les escales del temple de Júpiter, del segle I, tot i que ara caldria la restauració dels vidres que permeten veure els vestigis. La troballa, feta fa més de quinze anys, va obligar a un trasllat forçós de l’activitat comercial, com recordava la propietària, Pilar Quílez. Si entreu a l’interior de la botiga, podreu admirar, al terra, les escales del temple de Júpiter protegides per l’esmentat paviment de vidre. No us perdeu, tampoc, els arcs gòtics, un luxe envoltat de xandalls, vambes, roba esportiva i complements esportius per a gladiadors del segle XXI.

Adreces d’interès:

Joieria Santa Gemma, carrer Sant Fructuós, 1.

La Caixa, Banca Privada plaça de la Font, 45.

Ale-hop, carrer Major, 1.

http://www.ale-hop.org/cli-1-50-alfabetico-f-T-43-0-101/

Rozi Art, carrer Major, 18

Tea Shop, carrer Major, 32.

http://www.teashop.es/tea-shop-tarragona/?lang=es

Joieria Personal, carrer Major, 36.

Esports Catedral, carrer Major 44.

Per Gemma Casalé (@Casalesi)
* Reportatge fotogràfic de Manel R. Granell

Pedres vives

Publicat el 01/03/2013 per Joan Menchón, Opinió

Viure en una ciutat amb història es una experiència suggestiva. El dia a dia es comparteix amb els fets quotidians, amb la feina, la família, els amics, la vida social… i amb els testimonis del passat, vells murs, antics arcs, la pedra. L’escenari és diferent a una altra població. A Tarragona, el dia a dia, especialment a la Part Alta, esdevé una aventura entre pedres, sensacions, colors i fins i tot olors.

Encara ens pot arribar aquell flaire de ceba cuita a foc lent a mig matí, quan els fums marxen per la xemeneia d’algun restaurant o casa de la Part Alta, o aquella olor d’enyorança que fa el pa acabat de coure, o el de terra mullada per la rosada a la gespa del Camp de Mart quan s’acosta la primavera, sense oblidar l’olor dels tarongers de l’entorn de la catedral o la dolçor delicada i fugaç de la magnòlia del claustre. A aquesta organolèptica olfactiva li hem d’afegir la visual i la tàctil. Tenim la fortuna que encara podem tocar les pedres mil·lenàries d’una de les muralles romanes més antigues d’Europa, o acaronar una inscripció en una façana del carrer la Destral, i fins i tot seure sobre una grada del vell amfiteatre de Tàrraco. El gust és una sensació més sofisticada, el tast de les anxoves i el vermut de tirador en una terrassa de la plaça del Fòrum, un arròs o un gelat a la del Rei, o un dinar en una taula al costat d’un dels murs del Concili Provincial són experiències tan quotidianes com extraordinàries. L’oïda igual rep el toc de gralla dels assaigs dels castells, el so dels timbals o el silenci d’una processó o les notes greus de l’orgue de la Catedral, al costat dels nens d’una escola que gaudeixen dels seus jocs al pati, al peu de la Muralla. I a tot això, afegim-hi el reflex del sol a la Catedral, als mil·lenaris murs del Pretori.

I les velles pedres traspassen els espais públics, les places, els carrers, les façanes i es converteixen en el còmplice i confident de secrets i de la vida, de vegades pública, de vegades privada, de vegades furtiva i fins i tot intrigant. Entrar en els establiments de la plaça de la Font ens permet una descoberta misteriosa de l’interior del Circ romà. Velles voltes reformades a l’edat mitjana, on conviuen les grades amb arcs medievals i portes d’ocults passos a no saps cap a on. Al carrer Major, un paviment de vidre cobreix, protegeix i mostra una magnífica escala que ara no porta enlloc però que fa vint segles unia la plaça del temple d’August amb els jardins del Concili Provincial. Les columnes visigodes de la plaça del Rovellat i el carrer Granada ens evoquen la ciutat dels darrers temps de l’antiguitat. Unes inscripcions romanes al costat de dues de jueves al carrer Escrivanies Velles ens marquen que el passat, a Tarragona, és multilingüe i multicultural; els arcs apuntats dels establiments del carrer Major o la Nau, sobre carreus romans ens recorden que la ciutat ha estat transformada durant més de dos mil·lennis, conformant un palimpsest tan ric com complex i intrigant.

Establiments de moda amb sales dins velles cisternes medievals, o magnífics murs romans integrats en el menjador d’un restaurant o una pizzeria conviuen amb una ciutat que és viva, que es mou. Neix així una màgica situació on les sensacions s’impregnen en un espai que malgrat el pas del temps té una llum, unes pedres, uns testimonis que ens el fan intemporal, etern.

Joan Menchón és arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Tarragona

Experiències

Parlem de Turisme

Tarragona Blog