català Español English

Experiències

Tarraco Vespa Tours estrena un nou servei: visites a la ciutat romana i medieval i a les platges, damunt d'una Vespa.

El personatge

Parlem amb Antoni Mas, ferrer de professió i creador, l'any 1986, d'un dels grans símbols de la ciutat: l'Àliga de Tarragona.

#lamevatarragona

Mar Camacho, una especialista de les tecnologies aplicades a l'Educació, ens mostra els racons més especials de la seva Tarragona.

Tarraco Vespa Tours ofereix descobrir el patrimoni de la humanitat de Tarragona i les seves platges pujats en una Vespa

IMG_9488

No és Roma, però com si fos la seva filla petita, l’emperador Cèsar August també se’n va enamorar. La Tarragona romana, descoberta sobre dues rodes, adquireix ara un encant especial. Des de fa anys és habitual poder recórrer l’antiga capital de l’Imperi romà o les terres etrusques pujat damunt d’una Vespa. Ara, a Tarragona també se’n pot llogar una per viure i descobrir la ciutat des d’una òptica diferent, amb el servei que ofereix Tarraco Vespa Tours.

Amb l’amfiteatre als peus com un dels punts de partida, el recorregut per a seguir les petjades de la història romana ens porta per l’antiga Via Augusta fins a arribar a les platges, on el blau intens del Mediterrani es converteix en un element més del paisatge que ens porta fins a l’Arc de Barà, on reprendrem l’escapada de retorn cap a Tarragona, no abans sense aturar-nos davant la Torre dels Escipions.

La catedral domina al punt més alt de la ciutat, tal i com observem de tornada mentre pugem de nou per la Via Augusta. Amb la Vespa voregem també l’antiga Muralla romana com a preludi de l’accés a l’interior del recinte, que fem a través del portal de Sant Antoni. Si bé a la Part Alta existeixen restriccions pel que fa a l’ús de vehicles en motor, resulta fàcil i còmode poder aparcar la Vespa i aturar-nos a la plaça del Fòrum, del Rei o de la Font… per fer-hi un vermut. La visita a la ciutat no serà mai completa si no hi fas el vermut, tradició molt estesa entre els tarragonins.

IMG_9422

Després d’obrir la gana, podem buscar restaurant a la mateixa Part Alta o tornar a agafar la Vespa per arribar-nos al tradicional barri de pescadors, el Serrallo, sens dubte una de les millors opcions per gaudir de la gastronomia marinera mediterrània que ofereix Tarragona, amb un port on cada dia hi arriba el millor peix fresc.

L’excel·lent climatologia tarragonina permet durant gairebé tot l’any viure una experiència similar que es pot complementar amb petites excursions fins al Priorat o les terres de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, per a submergir-nos en la descoberta del llegat arquitectònic, la cultura del vi o la gastronomia d’interior.

Tarraco Vespa Tours oferta la possibilitat de llogar una Vespa per 37€ al dia. L’oferta, de moment, agrada als turistes estrangers –holandesos, americans, alemanys o finesos- però en César Alcalde, el gerent de l’empresa, està convençut que, mica en mica anirà aconseguint nous adeptes disposats a donar un tomb per Tarragona conduint una Vespa. Tot un símbol de la mobilitat al mediterrani.

Tarragona Vespa Tours
Cos del Bou, 20-22
+34 659 838 480
http://www.vespa-tours.es

Lloguer vespa dia complert 10 a 20h: 37€
6 hores: 30€
24 hores: 49€
1 setmana: 210€

El preu inclou: casc, explicació tècnica, assegurança de responsabilitat civil i assistència sanitària.
La vespa pot ser conduïda per a persones que tenen carnet de moto 125cc o també per els posseïdors de carnet de conduir cotxe amb més de 3 anys d’antiguitat.

Mar Camacho (doctora en Tecnologia Educativa de la URV): ‘El carrer Comte és un símbol del foment de la creativitat, el talent i la imaginació’

Mar Camacho / ©Pere Toda Serra - Vilaniu Comunicació 

Mar Camacho és una vallenca resident a Tarragona que després d’un breu periple a París, on va treballar al departament d’Educació de la Unesco, ha tornat a l’imperial Tarraco i a la Universitat Rovira i Virgili on exerceix de doctora en Tecnologia Educativa i professora de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. La Mar tot i haver nascut a la capital de l’Alt Camp, és una tarragonina més, i gaudeix de la ciutat al cent per cent, participant en la majoria d’actes imprescindibles que acull Tarragona.

Avui, la Mar ens acompanya a fer un vol per la ciutat, tot mostrant-nos tres espais de #lamevatarragona (la seva Tarragona) que per a ella tenen un significat especial.

Carrer Comte / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Un dels primers llocs que ha escollit és el Carrer Comte, que, com ens recorda, “també és conegut a Tarragona com Pilon’s Street. És un carrer significatiu per a mi, en primer lloc, per on està situat; perquè es troba a la Part Alta, és perpendicular al carrer Cavallers, i hi passo sovint perquè porto els meus fills al Conservatori de Música. És un lloc molt familiar, amb molt de pas. Sempre s’hi sent música, i penso que té aquest significat cultural i musical que és molt enriquidor per la ciutat. El carrer Comte té 75 pilons que cada any, tota la gent que vol, pot anar a pintar-los (el dia de Sant Agapito). Per tant, és un carrer obert, que promou la participació de la ciutadania. D’altra banda, jo penso que és un símbol important de la ciutat pel que fa a foment de la creativitat, del talent i de la imaginació. A més, està al costat del carrer Cavallers, que té aquestes cases tant senyorials i que va ser tant important a l’Edat Mitjana. Per mi és un lloc especial per aquest vessant cultural que té. Els “IgersTGN” cada any venen aquí i pinten un dels pilons i, tot i que no és un carrer dels més coneguts, té un significat molt peculiar i cal destacar-lo”.

Amfiteatre / ©Pere Toda Vilaniu Comunicació

El segon lloc que ha escollit la Mar, justament agafa des del començament de la Rambla Vella fins a baix, a la primera rotonda tot oferint-nos una meravellosa panoràmica de la ciutat oberta al mar. “En una banda ens queda, a mà esquerra, l’amfiteatre Romà, i a l’altra, veiem el Port i els primers edificis del Serrallo. Jo cada vegada que ve algun visitant per feina a la Universitat, o amics o companys o gent que no ha estat mai a la ciutat, sempre, amb el cotxe o caminant, baixem fins baix i tornem a pujar perquè penso que la panoràmica és molt interessant. D’una banda, la part de la Tarraco Romana, la història, el que s’hi feia allà fa tants i tants segles enrere, i de l’altra, doncs el Port, amb aquest moviment, aquesta obertura de la ciutat que també s’ha de fomentar, l’estació de tren, etc. En definitiva, tota aquesta part de comunicació i de ciutat oberta al món, sobretot pel que fa el mar”.

August - ©Mar Camacho

La tercera imatge que ens envia la Mar ens porta a un lloc concret de la Plaça del Rei: “he agafat com a símbol l’estàtua de l’emperador August que hi ha mirant el mar. Aquesta plaça recull tot el conjunt arqueològic de Tarragona i a banda, doncs també simbolitza la vida al carrer, els bars, les terrasses, la gastronomia, el fet de poder anar caminant a tot arreu, que és una cosa que valorem molt la gent que viu a Tarragona. L’edifici del Pretori Romà, les dues esglésies i sobretot la vida que es genera al voltant de la Plaça del Fòrum, el carrer Santa Anna, i després tota la part de celebració cultural, que per exemple, per Setmana Santa, esdevé la més important pel que fa als misteris, i tot el que es genera al voltant. És un punt de trobada de la Part Alta”.

El passeig de #lamevatarragona amb la Mar acaba a l’edifici del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, a l’antic Escorxador. “És un lloc molt emblemàtic de la ciutat de Tarragona, situat a la Part Alta, molt a prop de la Catedral i situat en un enclavament molt elevat de la ciutat. Jo vaig formar part de la primera generació que va estudiar filologia anglogermànica i vaig ser de la primera generació que va obtenir el títol com Universitat Rovira i Virgili.  Per tant, la meva vinculació en primer lloc ve com alumne i, després, tot i que vaig tenir un impàs professional, que no estava a la Universitat, l’any 2006 vaig començar a treballar com a professora en l’àmbit de la tecnologia educativa a la Facultat de Ciències de l’Educació. Allà és on imparteixo tot el que té a veure amb assignatures de tecnologia educativa. Per mi, el fet de treballar després d’haver marxat i tornar a treballar aquí és com ser a casa. I penso que aquesta universitat, amb el pas dels anys, a banda del que significa per a la ciutat, un puntal molt important, també ha sabut generar-se una identitat pròpia, molt important i molt diferenciada d’altres universitats catalanes. Penso que aquí hi pot raure una clau del seu èxit. La URV té gran impacte pel que fa a producció científica i té una visibilitat important arreu del món. Tot i que quan vas a l’estranger, el seu nom costa de pronunciar i costa molt que l’entenguin i que la gent el digui bé, nosaltres el que intentem és passejar el nom amb molt d’orgull i molta satisfacció de formar-ne part, després de tots aquests anys”.

Text: Artur Santos (@artur_1983 a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)

Argos Serveis Culturals posa en marxa “Perseguits”, una nova ruta guiada per descobrir històries singulars de la Tarragona medieval

Perseguits01

L’Edat Mitjana sempre ha estat vista com una època fosca, amb clarobscurs, farcida d’històries i llegendes que van marcar el pas dels anys. Tarragona també va protagonitzar alguns d’aquests capítols llegendaris, alguns dels quals ara són relatats en una nova ruta guiada: “Perseguits”. Aquesta és la proposta que Argos Serveis Culturals ofereix als visitants de Tarragona àvids en descobrir la història.

Perseguits05

El Camp de Mart és el primer escenari. La ruta arrenca fora muralles, a recer de la fortificació, on les remeieres s’aplegaven per elaborar pocions medicinals fruit del seu coneixement de les herbes. Aquest saviesa però els acabaria costant la vida, en ser perseguides de manera implacablement per Joan Malet, un morisc de Flix que s’havia convertit en tot un professional com a perseguidor de bruixes.

Perseguits04

A recer de la catedral se situa la segona història, protagonitzada pels Templers, els monjos guerrers que feien la ruta Santa, perseguits, durant el segle XIV, per l’Església i algunes monarquies, a la recerca del seu poder econòmic. A Tarragona, però, els Templers van poder salvar la vida després que els quatre concilis provincials convocats a principis del segle XIV i celebrats al claustre de la catedral prenguessin posicions favorables per a ells.

Perseguits03

No es pot entendre l’Edat Mitjana sense parlar dels jueus. A Tarragona, l’empremta d’aquesta comunitat és ben present a la Part Alta, on fins a l’any 1492 hi va residir una nombrosa comunitat jueva d’entre la qual en destacava el metge Benvenist Samuel, a qui, entre d’altres, se’l coneixia per haver traduït tractats sobre l’asma al llatí.

Argos clou “Perseguits” explicant com també, durant l’Edat Mitjana, l’esclavatge laboral feia estralls. Aquesta història, al tractar-se de l’epíleg de la visita guiada, té un final feliç. Es tracta de la vida de l’artesà Jordi de Déu, que va treballar, entre d’altres, en la construcció del timpà del judici final que hi ha a la façana de la catedral de Tarragona, sota les ordres del mestre Jaume Cascalls.

Els “Perseguits” d’Argos és una excel·lent oportunitat per endinsar-nos en les foscors de la Tarragona medieval i treure’n llum a través de les històries que protagonitzen, amb noms i cognoms, diferents antecessors dels actuals tarragonins. No us pica la curiositat?

Perseguits
Preu: 10€ per persona
Calendari: Es farà un ó dues vegades al mes. Argos obre llista d’espera a: reserves@argostarragona.com
http://www.argostarragona.eu

Patins, catamarans, windsurf… Vols iniciar-te en la navegació a vela?

Club de Vela Platja Llarga

Viure en una ciutat que té el mar a tocar és un privilegi enorme. I si aquest mar és el Mediterrani –el Mare Nostrum, que en deien els romans– llavors la sort és doble. El Mediterrani, reposat i noble com pocs, és un mar que sembla fet per a conciliar el gaudi amb la navegació d’una manera tranquil·la i serena. Si la filosofia slow servís també per a catalogar determinats mars i oceans, el Mediterrani seria el primer de la llista, sens dubte.

Fa unes setmanes vam fer el nostre particular bateig en caiac, amb la gent de TGNauticaKayak. Aquesta setmana, en canvi, hem donat un pas més i ens hem atrevit a sortir a navegar en patí català i en catamarà. Ho hem fet amb en Àlex Villacorta i en Albert Sellarès, dos joves però experimentats monitors del Club de Vela Platja Llarga. L’oferta que presenten és àmplia i variada: patins, windsurf, catamarans, caiacs i raqueros, entre un llarg etcètera de naus de diferents mides. I els preus dels batejos poden anar entre els 25€ i els 55 l’hora, segons la modalitat que triïs. Però també tenen abonaments i preus especials per a grups i, al marge de batejos, fan cursos o excursions al llarg del litoral tarragoní a 17€ per persona.

Salpem amb el Club de Vela Platja Llarga

El dia que hem triat no és òptim “però alguna cosa farem”, diu en Àlex Villacorta, un dels responsables del Club. I és que aquest matí s’ha aixecat una mica de vent que sembla que no vulgui amainar. Tot i que les sortides sempre estan en funció del temps, l’estiu i el mar de Tarragona acostumen a ser uns bons aliats. Mentre preparem el patí català i rebem les primeres instruccions sobre com comportar-nos a dalt de la nau ens adonem de dues coses: la primera és que estem enriquint el nostre vocabulari amb noves paraules que ens seran imprescindibles d’aquí a una estona quan pugem al patí i al catamarà; i la segona és que el vent, ara sí, ja no bufa tant. Així que, a salpar!

Patí català del Club de Vela Platja Llarga

La primera embarcació que provo és el patí català i el capellà encarregat d’administrar-me el bateig és en Albert Sellarès. La mica d’aire que encara bufa ens permet una sortida neta i ràpidament ens situem en paral·lel a l’alçada del far de Torredembarra. En Albert es mou destre damunt el patí i juga amb el vent per fer anar la nau per on vol, ara per guanyar velocitat, ara per virar… La sensació és molt agradable. Guanyada la paral·lela amb la costa anem amunt i avall, assimilant conceptes, aprenent a fer virar el patí, a orsar. El temps vola tant com el patí i abans d’una hora tornem a peu de platja per pujar ara al catamarà.

A diferència de quan hem pujat al patí, ara, al marge d’anar més còmodament asseguts –a sobre d’una lona, en comptes d’un tauló–, anem guiats pel timó. Les petites ones que es formen balancegen la nau que avança a petites batzegades, ens remullen de dalt a baix i fan l’excursió més divertida.

Navegant amb el Club de Vela Platja Llarga

A diferència del caiac, en què tot plegat és més senzill, la vela necessita d’unes quantes hores més per a que et familiaritzis amb la nau i assimilis els conceptes que et permetin governar-la amb seguretat. Amb tot, el Club de Vela Platja Llarga és ple de xiquets i xiquetes que surten en petites embarcacions i que demostren tenir una gran perícia. No hi ha res com aprendre les coses de ben jove…

Club de Vela Platja Llarga, una gran experiència

Text: Ivan Rodon (@irodon)
Fotos: Club de Vela Platja Llarga

Informació de serveis
Web: www.cvplatjallarga.org
Telèfon: 977 207 789
Correu: oficina@cvplatjallarga.org
Facebook: https://www.facebook.com/CVPLL
Twitter: @navegAvela
Youtube: LaPlatjaLlargaNavega

Bateig en caiac pel litoral de Tarragona

Bateig de caiac / ©Ivan Rodon

L’Arnau Micheo és un dels monitors de TGNautica kayak i el responsable d’administrar-nos el nostre bateig en caiac. Ens rep puntual al Miracle i ben equipat: gorra, ulleres de sol, samarreta tèrmica, banyador i calçat adequat. Pel color de la pell denoto que també existeix el moreno caiac.

Com que hi ha ganes d’anar a per feina, l’ajudem a baixar i a transportar les embarcacions del remolc a peu de platja i ràpidament entrem en matèria. Les primeres indicacions són per dir-nos com col·locar-nos i comportar-nos dins el caiac, com agafar les pales (no rems, subratlla), com palejar, com embarcar i desembarcar… L’atenció i el silenci general revelen que serà la primera vegada per a la gran majoria. A continuació, tanquem les bosses estanques amb l’esmorzar i la tovallola i ens llencem a mar obert amb l’ajuda de l’Arnau.

Escalfament i primeres indicaciones / ©Ivan Rodon

Explicacions de l'Arnau / ©Ivan Rodon

Familiaritzant-nos amb el caiac / ©Ivan Rodon

Entrem amb malaptesa i nervis, però ningú neix ensenyat. A més, tots arribem a les primeres boies. Mica en mica ens anem familiaritzant amb el caiac i fem anar la pala, lluny però de l’estil que marcava el conillet de Duracell. L’excursió ens porta a vorejar la costa, veiem l’estàtua de Sant Magí i la boca de la cova que guarda la seva imatge i que cada any submarinistes recuperen per la festa major petita. I anant fent, com aquell que no vol la cosa, arribem fins a l’Arrabassada on fem una parada tècnica. Aviat comprovem que el desembarc és més complicat que la maniobra d’embarcar, si més no, en aquest cas. Les onades ens acceleren els caiacs i encara no tenim assimilada la tècnica per frenar.

Sort que el matí és agradable i la mar, llisa. Així és més fàcil. M’havien dit que palejar amb mar de fons i el vent en contra era molt complicat. Però les condicions amb què ens hem trobat són immillorables. Així, les hores passen volant i quan acaba la formació tots tenim ganes de repetir. Tal i com ens havien promès, hi ha una segona part.

L'Arnau Micheo i el Julio Villa / ©Ivan Rodon

L'Esther López, de Itinere, en plena acció / ©Ivan Rodon

Ens retrobem amb l’Arnau al cap d’una setmana, a La Móra. En aquesta ocasió, com que som uns quants més, l’acompanya un altre monitor, en Gerard. Alguns automatismes ja funcionen i en aquesta ocasió tothom surt amb més confiança. L’Arnau ens guia i ens fa resseguir la costa direcció a Tarragona. Les vistes des del mar són impressionants i palejar en aquest marc, sense presses ni cabòries, ens relaxa. En un moment del recorregut, i abans d’arribar a l’alçada de la Cala Fonda (o Waikiki), entrem en una petita cova que fa uns anys havia estat una musclera natural. Avui, però, ja no en queda ni el rastre, dels musclos. L’únic que es veuen incrustats a les roques són uns quants tomàquets de mar, no aptes per a sucar-hi el pa. A l’alçada de Cala Fonda girem i tornem en direcció a la platja del castell de Tamarit. Des del caiac veiem la gent que ressegueix el camí de ronda, que baixa a banyar-se a les diferents cales, que tira la canya i pesca, que fa esport…

Tamarit a la vista / ©Arnau Micheo

Arribant a Tamarit / ©Ivan Rodon

L’arribada d’una dotzena de caiacs a la petita cala del Castell de Tamarit no passa desapercebuda, i alguns dels que prenien el sol tranquil·lament s’animen a preguntar per les excursions de TGNnautica kayac. Futurs clients. L’empresa fa sortides en grups de La Móra a Tamarit, per Tarragona, el Cap Salou, de l’Ametlla a l’Ampolla, entre d’altres també sortides nocturnes.

El caiac doble vorejant la costa / ©Arnau Micheo

Text: Ivan Rodon i Tenas (@irodon)
Fotografies: Arnau Micheo i Ivan Rodon

Informació de serveis
Telèfon: 618 218 070
Correu: kayak@tgnautica.com
Web: www.tgnautica.com/kayak

Tarragona_Nàutica_Kayak

Antoni Mas, ferrer i creador de l’Àliga: “Amb l’Àliga vam forjar un símbol de Tarragona”

Antoni Mas - ©Rafael Ló—pez-MonnéŽ

Col·laborador molts anys del programa de “El Món s’acaba…”, de Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, Antoni Mas va fer-se famós per recollir i explicar en antena infinitat d’anècdotes, relats carregats d’ironia sobre la quotidianitat als pobles. Entre finals dels noranta i primers de la passada dècada, la família Mas va fer-se un tip de cotxe perquè l’Antoni, que té una capacitat extraordinària per conversar amb la gent, pogués guardar al sarró històries de tot tipus.

Tanmateix, una de les anècdotes que més pòsit han deixat a la vida de l’Antoni no va haver-la d’anar a cercar lluny de casa, sinó que el va venir a trobar al seu taller de ferreteria, a Vila-seca. El 1983, un grup de nois que estudiaven batxillerat va presentar-se a casa seva amb una idea que donaria un impuls decisiu a la celebració de Santa Tecla, la festa major de Tarragona.

Volien fundar un Ball de Diables i necessitaven que els construís ceptrots per a Llucifer i la Diablessa”, recorda. Tres anys després “van tornar amb un encàrrec encara més difícil: volien recuperar l’Àliga”, la mítica Àliga que era propietat dels ferrers i que representava a la ciutat a la cercavila fins que va deixar de sortir, al segle XIX. L’encàrrec no podia caure en millors mans. Mas es dedica a la “forja, estampació i embotició de metalls”, que és com coneix Hisenda als ferrers de tota la vida. L’Antoni, de fet, segueix domant l’acer com ho feien els seus avantpassats al mateix local. Entre el munt d’eines antigues pengen del seu taller, assegura, n’hi ha de fetes servir pels presoners que excavaven l’espadat del Balcó del Mediterrani, al segle XIX. D’allí va sortir pedra per construir el port.

Tot Tarragona, no només el Balcó i el port, s’ha construït amb les suors de molta gent. I també hi ha molta d’aquest esforç, més simbòlic, més figurat, en la recuperació de la festa major de Santa Tecla. Aquest ritual antiquíssim, al que la falta d’interès institucional va estar a punt de matar de gana, és avui un rotund èxit de participació i aportació ciutadana, una trobada festiva que identifica a Tarragona. I tot gràcies a la dedicació, a la visió i a hiperbòlica voluntat d’un grup de persones que va començar sent petit, però que es va fer gran amb les seves idees.

Ni quan vaig rebre l’encàrrec de construir l’Àliga, moment que la festa anava recuperant entitat, mai m’hagués imaginat la volada que tot plegat acabaria agafant. De vegades quan veig tota aquella gentada al carrer, participant de forma entregada a la processó del Braç o a la Baixada de l’Àliga, penso que és una gran bogeria col·lectiva. La gent ha perdut la fe de moltes maneres, però la festa té la capacitat per generar al mateix temps molta devoció”, afirma Mas.

El procés de creació de l’Àliga en sí també va ser un petit miracle de l’esforç. L’Antoni, format a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, va inspirar-se en l’Àliga de Girona i va crear una estructura de ferro que va recobrir amb peces geomètriques de llautó. Resultat: els vuitanta quilos més pesats que han passat pel seu taller. “Va ser un procés molt dur. Em ploraven els ulls mentre la muntàvem. Mai m’havia posat tan nerviós treballant. A més, vam haver de córrer per tenir-la a punt a la festa major del 1986, perquè ja s’havia anunciat”, explica Mas.

Amb l’Àliga vam forjar un símbol de Tarragona”. L’Antoni es mostra satisfet d’haver estat pare d’una peça tan elegant, divertida i simbòlica, rematada amb una corona del taller de joieria Blàzquez. El propi Mas ha participat ara de nou en la restauració de l’Àliga, a la que anys d’excessos festius havien abonyegat i fet perdre brillantor, i que tornarà a lluir la millor cara a la propera Santa Tecla, en motiu dels primers trenta anys de la seva recuperació. Concerts, trobades i festetes variades ambientaran un aniversari que viurà el clímax la nit del 21 de setembre, amb la cèlebre baixada que fan l’Àliga i altres elements des de la plaça de les Cols.

Mentre la festa es va coent, Mas repassa amb la mirada en els esborranys fets amb llapis, les primeres proves de plomes i les restes de planxes que encara conserva al seu taller. “Va ser un encàrrec dur, un repte que em va posar a prova com a ferrer”, diu, pensarós. Vist amb els anys, les aportacions d’aquest mestre artesà al Seguici de Tarragona han estat claus per forjar el mite. Els Diables, l’Àliga, la Cucafera, l’Àliga petita, la Cucafera petita, i més recentment, el Griu… tots ells han passat per les mans d’Antoni Mas i s’han guanyat l’estimació perpètua de la ciutat.

Text: Oriol Margalef (@OhMargalef a Twitter)
Fotografia: Rafael López-Monné (@lopezmonne a Twitter)
Vídeo: Explay

Electrokars ofereix visites turístiques a l’entorn de Tarragona en cotxes elèctrics.

© Electrokars

A Tarragona s’organitzen visites guiades a peu, en bicicleta (normals i elèctriques), en Segway, en el trenet turístic i, ara també, en cotxes elèctrics! L’empresa Electrokars, de Txema Prats i Raquel Conesa, ha fet una aposta decidida per incrementar l’oferta turística ecològica i des de fa uns mesos ofereix visites (en col·laboració amb les guies d’Arrel) a bord d’uns cotxes elèctrics minúsculs que són de ben portar i conduir. Ho hem provat i l’experiència és molt recomanable.

En primer lloc, cal deixar clar que la persona interessada en aquest servei pot contractar el lloguer del cotxe elèctric juntament amb la visita guiada o, també, anar per lliure amb l’única ajuda del GPS Toursmaster que integra continguts turístics i descripcions de les diferents rutes en català, castellà, euskera, anglès, francès, rus i alemany. I dic diferents rutes perquè Electrokars ofereix ‘tours’ per dins de la ciutat, però també per fora, a l’entorn del Pont del Diable, de la platja de Tamarit o de l’entorn natural del riu Gaià.

 © Electrokars

De fet, una de les principals característiques de la flota de vehicles elèctrics Toy, de la casa Comarth, és la versatilitat i adaptabilitat al terreny pel qual circulen. A diferència d’un cotxe normal, aquests models tenen dos pedals en comptes de tres, un per a accelerar i un altre per a frenar, mentre que l’arrencada i la marxa enrere es fa a través d’un interruptor al costat del volant. La velocitat està limitada a 50km/h, el combustible és cent per cent elèctric i l’automòbil té autonomia per a recórrer uns 50 quilòmetres. Per la resta, poques diferències més. Tot i que aquests cotxes tenen portes, a l’estiu es poden treure per a gaudir més del paisatge i no patir tanta calor. I la veritat és que s’agraeix.

© Electrokars

Per a portar-lo només es precisa tenir el carnet de conduir en regla. Res més. I un cop a dalt, t’adones que no té cap complicació. La nostra ruta va començar al capdamunt del carrer Nou del Patriarca, a tocar de la Catedral, on té la seu Electrokars. Després d’agafar confiança recorrent els carrers de la Part Alta –és molt fàcil conduir-lo!– vam sortir per la Rambla Vella en direcció a la Via Augusta. La peculiaritat del model fa que constantment siguis objectiu dels caçadors furtius de fotografies, i no t’ha d’estranyar que acabis penjat en una imatge a Instagram. A continuació vam baixar fins a les platges i vam tornar circulant en paral·lel al passeig marítim fins arribar a l’alçada de l’edifici de l’Autoritat Portuària, on vam trencar a l’esquerra per arribar fins al Far de la Banya. El fet que aquests vehicles tinguin la velocitat limitada fan que gaudeixis més de l’experiència de conduir-los i del paisatge. Novament en ruta vam desfer el camí que condueix al Far de la Banya per a entrar al Serrallo, i la tornada va ser per Manuel de Falla, Pere Martell i Rambla Nova abans de retornar a la Part Alta pel Passeig i Portal de Sant Antoni.

© Electrokars

Els preus dels ‘tours’ amb audioguies, que especifiquem més avall, varien en funció de la distància i del temps, i van des dels 20€ (el cotxe) per fer la visita urbana dins de la ciutat, prevista en una hora i mitja; fins als 80€ (per cotxe) si vols descobrir l’entorn del riu Gaià. Pel que fa als lloguers, els preus varien dels 8€ (una hora), de dilluns a divendres, als 42€ durant 10h. El preu inclou una assegurança a tot risc i l’aparcament gratuït a les zones blaves, verdes i vermelles.

Electrokars Tarragona Tours
Responsables: Txema Prats i Raquel Conesa
Web: http://www.electrokars.com
Telèfons: +34 672 00 72 28
Correu: info@electrokars.com
Adreça: C/ Cós del Bou, 20-22

Precios Elektrocars 2015

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)

Caixa Forum Tarragona acull fins al 16 d’agost una exposició sobre el romànic vista amb les noves tecnologies

Temps del Romànic. Caixa Forum Tarragona / ©Gemma Casalé-Vilaniu Comunicació

Quines coincidències podem trobar entre un autoretrat de Picasso o Miró i el “Maiestas Domini” de Sant Climent de Taüll? Per difícil que ho sembli, ambdós artistes contemporanis van copiar la traça que té el Pantocrator de l’església de Sant Climent de Taüll en les seves obres. Ho descobrireu a l’exposició “Temps del Romànic. Art, vida i consciència”, emplaçada al Caixa Forum de Tarragona fins al 16 d’agost.

Però anem a pams. Si bé el romànic va deixar una empremta que encara és ben perceptible en l’art català i europeu, visitant l’exposició sobretot podreu percebre també que aquest moviment artístic, social i cultural va ser sinònim d’un esclat de llum, colors i idees que traspassaven les fronteres de l’art religiós i que, en el cas específic dels catalans, forma part del pòsit de la construcció iconogràfica del país.

Temps del Romànic. Caixa Fòrum Tarragona / ©Gemma Casale-Vilaniu Comunicació

A “Temps del Romànic. Art, vida i consciència”, però, no hi trobareu cap peça. L’exposició utilitza les noves tecnologies per a conduir-vos, a través de cinc àmbits, i descobrir com era la vida a la Catalunya Vella entre els segles XI i XIII, alhora que dóna petites píndoles sobre com es va bastir la identitat a la Catalunya Nova després de la reconquesta.

La visita, a la vegada, us permetrà posar-vos en la pell dels habitants de l’època i entendre com un pagès, un noble o un membre del clergat podien interpretar l’art que es bastia per a fer temples o construccions civils.

La mostra també us proposa un recorregut pel romànic sensorial, que fins i tot s’olora. Tot això sense oblidar el retrobament d’algunes joies de l’època, com ara l’ntic Hospital de Santa Tecla a Tarragona, actualment la seu del Consell Comarcal del Tarragonès, o bé el frontal de l’altar major de la catedral de Tarragona i que està dedicat a Sant Pau i a Santa Tecla.

Temps del Romànic. Caixa Forum Tarragona / ©Gemma Casalé-Vilaniu Comunicació

Anna Catà, d’Auriga Serveis Culturals, que s’encarrega de conduir les visites guiades de la mostra, explica que el recorregut de l’exposició obre les portes a noves lectures com, per exemple: descobrir quines arrels tenen les obres d’art contemporani en un art creat fa més de deu segles. Us ve de gust provar-ho?

Temps del Romànic. Art, vida i consciència
Fins el 16 d’agost del 2015
De dilluns a divendres de 9 a 21h
Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 i de 16 a 21h
Entrada: Gratuïta

Visites comentades per al públic en general
Català: dissabtes a les 20h
Castellà: diumenges a les 20h
Preu: 3€ per persona

Visites per a grups
Concertar dia y hora al 977 249 871
Preu per grup: 60€

Més informació:
http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/tiempo-del-romanico

http://aurigasc.com

Text i fotografies: Gemma Casalé (@Casalesi a Twitter)

Aquest cap de setmana retorna al passat i reviu la reconstrucció de la Passió de Sant Fructuós en tres espais històrics de Tarragona

Passio sant Fructuós 2015

Ens traslladem a l’any 259 dC, més concretament al dia 21 de gener. Fructuós, bisbe de Tàrraco, Auguri i Eulogi, els seus diaques, són portats a l’Amfiteatre romà de Tarraco on seran cremats vius sota la persecució dels emperadors romans Valerià i Gal·liè.

Arribats a l’any 2015, l’Associació Cultural Sant Fructuós de Tarragona, narra aquest procés martirial, basat en fets reals, a través d’una representació teatral. Vint-i-cinc anys després de la primera funció, l’edició d’enguany –que se celebra aquest divendres, dissabte i diumenge– es representa en tres espais i tres parts ben diferenciades:

L’arrest de Sant Fructuós i els seus diaques concentrarà la primera part de la representació. L’escenificació es duu a terme a les Voltes del Circ romà. A l’inici es projectarà un audiovisual que ajudarà a contextualitzar històricament la representació teatral.

Sant Fructuós

La segona part d’aquesta representació es farà a l’Amfiteatre, el mateix escenari on va tenir lloc el martiri l’any 259dC. Els diàlegs es reproduiran en llatí, per tal d’introduir-nos amb exactitud a la vida dels màrtirs. Però per aquells que no coneixeu la llengua parlada pels romans, no patiu. Hi haurà subtítols tant en català com en castellà. Aquest segon acte gaudirà de música en directe del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral, en un escenari idíl·lic.

Passio Fructuos_1

El tercer i últim acte succeeix a la Necròpolis Paleocristiana, marc on van ser enterrats els cossos dels màrtirs de Tarragona. En aquesta representació es recrearà el seu enterrament amb el ritual i els costums funeraris dels primers cristians inclosos. L’espectador podrà recórrer aquest espai de culte per a descobrir com s’enterraven els morts en l’època antiga.

Pel que fa a les entrades, existeixen fins a 10 combinacions de tiquets que l’espectador pot escollir per tal de seguir l’espectacle. La primera part es narrarà tant en català com en castellà, el divendres dia 10. Es faran diferents passis, a partir de les 19.30h i fins a les 22.30h, d’una durada de 50 minuts aproximadament cadascun. A partir de les 10h del dissabte 11, es tornarà a representar aquesta primera part tant en castellà com en català successivament, fins a les 13.00h.

La segona part, que es representa a l’Amfiteatre romà, té una durada aproximada de 60 minuts. Es representarà el dissabte dia 11, a les 22.30h.

I l’última part, en què es recrea l’enterrament dels màrtirs, es desenvoluparà el diumenge 12 de juliol en diferents passis. El primer serà a les 10.00h, i continuarà fins les 13.00h, tant en català com en castellà.

Les entrades, que es poden comprar a les Oficines Municipals de Turisme de Tarragona, C/Major, 37 i Rambla Nova s/n (cantonada C/Unió), tenen un preu de 12 euros, on s’hi inclouen totes les tres parts en els diferents espais on es representa. Amb el preu de l’entrada s’obsequia amb un carnet de La Ruta dels Primers Cristians de Tarraco que ofereix descomptes en la visita als monuments que integren aquesta ruta (www.tarragonaturisme.cat).

I si encara disposeu de temps per a descobrir els orígens del cristianisme, us proposem la visita del conjunt tardo-romà de Centcelles, una joia única de l’art paleocristià universal. A més, si voleu passar un dia sencer a la ciutat, podeu programar una nit d’hotel.

Gaudiu d’un cap de setmana que combina teatre, història, arqueologia i turisme, i descobriu la màgia de Tarragona, una ciutat amb història viva.

Per a més informació: 608 668 773 / www.acsantfructuos.cat

Àngel Òdena (baríton): ‘Em fa molt feliç que el Teatre Tarragona funcioni i tant de bo pugui crear una indústria cultural al seu voltant’

Àngel Òdena / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

El tarragoní Àngel Òdena és un dels cantants catalans i espanyols més destacats de l’actualitat i una figura de referència en el context operístic. Va començar a formar-se al Conservatori de Música de Tarragona (cant i piano). El seu debut va ser el 1994 amb La Bohème, al Teatre Petruzzelli, de Bari (Itàlia), i en poc temps va desenvolupar una intensa carrera internacional que l’ha portat a debutar en teatres tan importants com el Metropolitan de Nova York, entre molts altres.

El que poca gent sap, probablement, és que aquest tarragoní il·lustre és llicenciat en Geografia i Història, una carrera molt tarragonina però que no ha exercit mai causa de la seva passió pel cant.

Quan li vam proposar el repte que ens mostrés i fotografiés #lamevatarragona, és a dir la seva Tarragona més íntima i personal, l’Àngel va acceptar ràpidament. I és que, malgrat que viatja sovint, de país en país, de concert en concert, qualsevol excusa és bona per a tornar a casa.

Carrer Major Tarragona / ©Àngel Òdena

El primer indret que ens fotografia l’Àngel és la principal artèria de la ciutat antiga. “He escollit el carrer Major i, al fons, la Catedral de Tarragona. Els que som d’aquí encara no som prou conscients de l’espectacular que és veure en aquest carrer tant estret i amb aquestes escales al final la nostra imponent obra inacabada: la Catedral”. Òdena ha triat aquest carrer perquè, segons ens explica, “ja hi voltava de ben petit. Vaig estudiar al Conservatori, al bell mig del carrer major, i més tard vaig estudiar al Seminari. Havíem de passar per aquí per anar al col·legi i per a mi, evidentment, el casc antic de Tarragona, on també hi havien viscut els meus avis, forma part de la meva vida, de la meva història i espero que ho sigui també del meu futur perquè trobo que és un dels llocs més entranyables de totes les ciutats que he conegut”.

Arrabassada / ©Àngel Òdena

Del centre ens traslladem ara al litoral per a mirar al mar. “He escollit la platja Arrabassada, tot i que podria haver-ne triat qualsevol altre. Tarragona sense el mar, o jo com a tarragoní sense el mar, no seria res. I això ho sabem els que som d’aquí, que quan estem a trenta quilòmetres ja olorem l’olor a salnitre. La platja Arrabassada per a mi també forma part de la meva petita història, ja que de ben jovenet veníem a peu amb els amics a la platja per a jugar a futbol i a banyar-nos. Ja de més gran hi he tornat amb els meus fills, donat que és la platja més urbana, segurament, i també la que té més serveis per als nens petits. Per això venim a gaudir-la moltíssim. Espero però que algun dia la imatge que tenim d’aquesta platja sigui amb el tema de la Savinosa acabat”.

Teatre Tarragona / ©Àngel Òdena

La tercera fotografia està relacionada amb la seva gran passió. El tercer lloc que he escollit és el Teatre Tarragonaque també forma part de la meva història familiar. El meu avi hi havia treballat i el meu pare m’havia explicat moltíssimes anècdotes. Després de tots els anys que va estar tirat i amb obres, em va fer moltíssima il·lusió que aquest teatre tirés endavant. Avui estic content que s’hagi construït, i ja forma part també de la meva vida, de la meva professió i de la meva passió. Estic molt content que aquest teatre funcioni i em satisfà que es vagi omplint de públic. Això crec que a Tarragona ho tenim… Crec que té molta vida de futur. Espero que hi hagi una molt bona gestió i que a partir d’aquí es creï allò que en diem una indústria cultural, que per als tarragonins és bàsic i essencial”.

Àngel Òdena al Camp de Mart / ©Pere Toda-Vilaniu Comunicació

Com que en Àngel Òdena ha triat el Teatre Tarragona, nosaltres hem escollit un auditori alternatiu per fer-li el reportatge fotogràfic: el Camp de Mart. “És un lloc que lògicament té molta història i que forma part de la meva vida perquè jo vivia molt a prop d’aquí amb la meva família, i justament aquí darrera vaig anar al col·legi de Sant Pau durant bastants anys. L’auditori del Camp de Mart és un altre dels espais emblemàtics de Tarragona i de les arts escèniques i musicals. Jo aquí he cantat òpera. Recordo haver fet ‘El barber de Sevilla’ amb les Amics de l’Òpera de Sabadell i haver cantat en diferents concerts. Per cert, aquí vaig fer un dels meus primers concerts amb orquestra, cap a l’any 1991. Era una gala lírica. La veritat, però, és que hi he cantat menys del que m’hauria agradat, perquè el lloc és fantàstic. A més, la gent hi pot venir a passejar, està ben cuidat i l’únic que faltaria és que hi haguessin més activitats”.

Text: Ivan Rodon (@irodon a Twitter)
Fotografia: Pere Toda (@ptodaserra a Instagram)