La Catedral
La Catedral, ubicada a la part més alta del tossal, és l'edifici més emblemàtic de la ciutat i conté també el conjunt d'art medieval més ric de Tarragona. Se n'inicià la construcció a mitjan segle XII i es consagrà l'any 1331, de manera que és un bon exemple d'arquitectura de transició del romànic al gòtic. És un temple de planta basilical amb tres naus i creuer. Ressalta la façana principal (segle XIV), amb l'enorme rosassa. Dividint el gran portal hi ha una bella imatge de la Mare de Déu amb el nen i a la mateixa alçada se situen les figures dels profetes i dels apòstols. El campanar té la base romànica, però la resta és gòtica. El cos superior, octogonal i amb grans finestrals, allotja les quinze campanes, algunes de les quals són de principis del segle XIV. L'altar major ostenta un magnífic frontal de principis del segle XIII on es representen escenes de la vida i martiri de Santa Tecla. Destaca l'esplèndid retaule major, començat l'any 1429, obra de l'escultor Pere Johan. També, en un arcsoli obert al mur lateral dret del presbiteri, la tomba de l'arquebisbe Joan d'Aragó, fill de Jaume II. Es tracta d'un sarcòfag on ressalta la figura jaient, de gran realisme i perfecció. Els murs que delimiten el cor són obra del segle XIV i mostren pintures murals, mentre que el cadirat de fusta data de l'època de Pere d'Urrea (1445-1489). D'entre les capelles gòtiques destaquen la dels Sastres, de mitjan segle XIV, que es pot considerar el millor exemplar d'arquitectura gòtica per la seva ornamentació arquitectònica i escultòrica. També la del baptisteri, antigament dedicada a Santa Úrsula i les onze mil verges, feta sota l'arquebisbe Arnau Sescomes (1335-1346), amb volta estrellada i abundosa decoració. Al fons de l'ala meridional del creuer es troben tres capelles, obra del canonge Barceló, de finals del segle XV. Esmentarem també les capelles de Sant Miquel i de la Presentació a la nau lateral dreta i les dels Cardona a la nau lateral esquerra, totes d'estil gòtic.