Espais verds

© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné
© Rafael López-Monné

Parcs amb història


El seu pare era el masover del Mas dels Arcs. Quan va demanar-li permís per plantar vinyes en aquell racó davant el mas, la resposta va ser un no rotund, d’una gravetat insospitada, gens habitual. Al cap d’uns dies, en va treure l’entrellat. El mas havia estat un hospital de sang a la Guerra del Francès i, sota el terra d’aquella raconada, hi descansaven centenars de cossos de soldats francesos morts, soldats del gran Bonaparte, els mateixos que van passar, a sang i foc, per la ciutat. Massa dolor per fer-hi vi.


Anys després, els germans Puig i Valls hi van aixecar una creu i hi van plantar xiprers. Aquests prohoms van ser uns grans enamorats dels arbres, ferms defensors dels efectes civilitzadors i terapèutics dels boscos. Avui dia, encara es pot veure la creu i les runes del mas dins el parc del Pont del Diable, a pocs metres de l’aqüeducte romà de les Ferreres.